Desarmament: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m referències|2 --> referències
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 4:
Generalment es refereix a armes amb vocació d'ús militar. Pot afectar a la població civil i a les [[forces armades]], regulars (exèrcit) o irregulars ([[guerrilla|guerrilles]], [[mercenari]]s o altres grups armats). Les campanyes de desarmament poden ser generals, per tot tipus d'arma, o referides a un tipus específic d'elles, com les [[arma nuclear|nuclears]], [[arma química|químiques]] o les [[mina antipersona|mines antipersona]]. Un tipus específic de desarmament és el que es produeix quan la major part de l'arsenal d'un conflicte armat està constituït d'armes petites i lleugeres, en aquest cas es parla de [[microdesarmament]].
 
El desarmament pot ser causat per la influència de [[moviments socials]] de desarmament o bé per [[Dominació (sociologia)|imposició]], com a conseqüència d'una derrota [[militar]], com per les sancions a Alemanya després de la [[Primera Guerra Mundial]]. A Europa, els moviments de desarmament es van desenvolupar durant la [[guerra freda]], especialment en períodes en els que la població temia més una inminent nova [[guerra mundial]] o quan consideraven especialment estremidors els efectes d'algunes guerres. Especialment massiva va ser la resposta a la instal·lació dels [[euromíssil]]s als [[anys 80]] del [[segle XX]], a la [[segona guerra freda]].<ref name=prat>Enric Prat, ''Els moviments socials a la Catalunya contemporània'', Edicions [[Universitat de Barcelona]], [[2004]]. {{ISBN |9788447527908}} {{ca}}</ref>
 
Les mobilitzacions ciutadanes europees contra l'armament van néixer juntament amb el [[pacifisme|moviment pacifista]], el de desaparició d'[[aliats|aliances militars]] i el contrari a l'[[energia nuclear]] per a qualsevol ús. Aquestes van ser especialment importants entre els anys [[1981]] i [[1983]] en països europeus com la [[República Federal Alemanya]], Itàlia, Bèlgica, Holanda i la Gran Bretanya. A Catalunya i Espanya l'any 1981 es van centrar en la petició de la desmantelització de les [[base militar|bases militars]] estatunidenques i contra l'entrada d'Espanya a l'[[OTAN]], mentre que les de desarmament europeu van ser més fortes entre [[1984]] i [[1985]]. A Catalunya es van constituir la [[Coordinadora pel Desarmament i la Desnuclearitzacio Totals]] i el [[Comitè Català d'Acció per la Pau i el Desarmament]].<ref name=prat/>