El naixement de Venus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 188.86.226.157. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
Línia 25:
La seva actitud curvilínia continua sent pròpia del [[art gòtic|gòtic]]. Ara bé, el [[contrapposto]], amb tot el pes a la cama esquerra i el peu dret una mica endarrerit i lleugerament aixecat, es considera una actitud inspirada en les estàtues antigues, en particular les de l'[[hel·lenisme]]. Es representa, tanmateix, el prototip de bellesa botticelliana semblant a la que apareix en ''[[La calúmnia d'Apel·les]]''; es creu que en aquesta Venus va poder representar [[Simonetta Vespucci]], glorificada en les ''Stanze'' de [[Poliziano]], encara que la qüestió ha quedat oberta. El rostre recorda el de les verges de Botticelli: molt jove, de boca tancada i ulls clars. La seva expressió malenconiosa és impròpia de l'antiguitat, i s'associa més aviat a l'expressió d'una bondat d'arrelam cristià. La pell de Venus és de color [[marfil]], un blanc amb una lleugera tonalitat groguenca i amb ocasionals matisos rosa. Aquesta tonalitat no recorda la pell, no suggereix carn tèbia i flexible, sinó la superfície i la fermesa d'una estàtua.
Des dels temps de la [[Roma clàssica]], no s'havia tornat a representar aquesta dea pagana nua i de tals dimensions: el nu femení, considerat pecaminós en l'art medieval cristià, es recupera en el [[Renaixement]] com a símbol d'immaterialisme. Aquesta Venus no representa l'amor carnal o el plaer sensual, sinó que, amb la seva actitud i les seves faccions fines, s'apropa més a l'ideal d'intel·ligència pura o saber suprem. Venus substitueix la Verge, expressant una fascinació cap a la mitologia comuna a molts artistes del Renaixement.<ref>''Guía visual de Italia'', Aguilar, 1997. {{ISBN
Una de les [[hores]] o [[nimfes]] que espera la dea a la platja, per cobrir-la amb un mantell vermell amb motius florals, es creu que es tracta, específicament, de la Primavera, l'estació del renéixer. Porta un vestit florit: és blanc i està brodat de blauets. Un cinturó de roses li envolta la cintura, i al coll llueix una elegant garlanda de [[murta (planta)|murta]], planta sagrada de Venus i símbol de l'amor etern. Entre els seus peus, floreix una [[anèmona|anemona]] blava.
| |||