Expansió cap a l'Est: diferència entre les revisions

'''''Drang nach Osten''''' (dʁaŋ nax ˈʔɔstn̩, "penetrant cap a l'est",<ref>Pim den Boer, Peter Bugge, Ole Wæver, Kevin Wilson, W. J. van der Dussen, Ole Waever, European Association of Distance Teaching Universities, ''The history of the idea of Europe'', 1995, p. 93, {{ISBN |0-415-12415-8}}, {{ISBN |978-0-415-12415-7}}</ref> "empentant cap a l'est",<ref name="Best_2008">Ulrich Best, ''Transgression as a Rule: German-Polish cross-border cooperation, border discourse and EU-enlargement'', 2008, p. 58, ISbN 3-8258-0654-5, {{ISBN |978-3-8258-0654-5}}</ref> "expansió cap a l'est",<ref name="Lerski_1996">Jerzy Jan Lerski, Piotr Wróbel, Richard J. Kozicki, ''Historical Dictionary of Poland, 966–1945'', 1996, p. 118, {{ISBN |0-313-26007-9}}, {{ISBN |978-0-313-26007-0}}</ref> "anant cap a l'est"<ref name="Osmańczyk_2003">Edmund Jan Osmańczyk, Anthony Mango, ''Encyclopedia of the United Nations and International Agreements'', 2003, p. 579, {{ISBN |0-415-93921-6}}, {{ISBN |978-0-415-93921-8}}</ref> o "desig d'empentar cap a l'est"<ref>Marcin Zaborowski, ''Germany, Poland and Europe'', p. 32</ref>) va ser un terme encunyat el [[segle XIX]] per designar l'expansió alemanya cap als territoris eslaus.<ref name="Osmańczyk_2003"/> El terme es va convertir en un eslògan del moviment nacionalista germànic a finals d'aquell segle.<ref name="Wippermann">W. Wippermann, Der "deutsche Drang nach Osten": Ideologie und Wirklichkeit eines politischen Schlagwortes, Wissenschaftliche Buchgesellschaft, 1981, p. 87</ref> En alguns discursos històrics, el "Drang nach Osten" combina els [[Història de la població alemanya a l'Europa central i de l'est|assentaments germànics històrics a l'Europa central i oriental]]; les expedicions militars medievals dels segles XII i XIII,<ref>[http://www.britannica.com/event/Drang-nach-Osten Drang nach Osten] on [[Encyclopaedia Britannica]]</ref> com per exemple les dels [[Orde Teutònic|cavallers teutònics]] (a les [[Croades Bàltiques]]); i les polítiques de [[germanització]] i bèl·liques dels [[Història d'Alemanya|estats germànics]] contemporanis com el concepte [[Nazisme|nazi]] del [[Lebensraum]].<ref name="Lerski_1996"/><ref>[[Ingo Haar]], ''Historiker im Nationalsozialismus'', p. 17</ref> A Polònia, el concepte "Drang nach Osten" va ser utilitzat al discurs nacionalista mostrant Polònia com una nació que patia a les mans de l'enemic germànic,<ref name="Best_2008"/> mentre que a Alemanya aquest eslògan era part d'un discurs nacionalista més ample que es centrava en recuperar l'[[Ostsiedlung|assentament germànic oriental medieval]], així com en el concepte de "superioritat de la cultura germànica".<ref name="Best_2008"/> El terme '''Drang nach Westen''' ("expansió cap a l'oest"), derivat del "Drang nach Osten", va ser utilitzat per descriure un suposat intent polonès d'ampliar les fronteres cap Alemanya.<ref name="Best_2008"/><ref name="Hayes_1994">Bascom Barry Hayes, ''Bismarck and Mitteleuropa, 1994, p.17, {{ISBN |0838635121}}, 9780838635124''</ref> Va ser un dels principals elements propagandístics del nacionalisme alemany, així com un component central de la ideologia nazi; com va dir [[Adolf Hitler]] el 7 de febrer de 1945: ''és cap a l'est, només i sempre cap a l'est, que les venes de [[Raça ària|la nostra raça]] s'han d'expandir. És la direcció que la mateixa naturalesa ha decretat per l'expansió dels pobles germànics.''<ref>''Hitler, a chronology of his life and time''. Milan Hauner, Macmillan, 1983, p. 197</ref>

El primer cop, que es conegui, en què es va utilitzar el concepte "Drang nach Osten" va ser per part del periodista polonès [[Julian Klaczko]], el 1849, tot i que és qüestió de debat si va inventar el terme, ja que l'utilitza en la forma d'una cita.<ref name="Lawaty_2003">Andreas Lawaty, Hubert Orłowski, ''Deutsche und Polen: Geschichte, Kultur, Politik'', 2003, p. 34, {{ISBN |3-406-49436-6}}, {{ISBN |978-3-406-49436-9}}</ref> Com que s'utilitza, generalment, en la seva forma en alemany, tant en anglès, polonès, rus, txec i d'altres llengües, s'ha arribat a la conclusió que el terme ha de ser d'origen alemany.<ref name="Lawaty_2003"/>

El diari polonès [[Wprost]] va utilitzar tant "Drang nach Osten" com "Drang nach Westen", l'agost de 2002, per titular dues històries sobre la compra, per part de la companyia alemanya [[RWE]], de la polonesa [[STOEN]], així com de la migració de polonesos cap a l'Alemanya oriental, respectivament.<ref>Paul Reuber, Anke Strüver, Günter Wolkersdorfer, ''Politische Geographien Europas - Annäherungen an ein umstrittenes Konstrukt: Annäherungen an ein umstrittenes Konstrukt'', 2005, {{ISBN |3-8258-6523-1}}, {{ISBN |978-3-8258-6523-8}}</ref>

[[Adolf Hitler]], líder de l'[[Alemanya nazi]] entre 1933 i 1945, va apostar pel ''Drang nach Osten'' per apropiar-se de territori pels colons alemanys, a costa de les nacions del centre i l'est d'Europa (''[[Lebensraum]]''). El terme, aleshores, havia aconseguit suficient anomenada com per aparèixer als diaris estrangers sense cap tipus d'explicació o traducció.<ref>Carlson, p. 233.</ref> Les seves campanyes orientals, en el marc de la [[Segona Guerra Mundial]], van ser exitoses, en un primer moment, conquerint [[Polònia]], els [[Estats bàltics|països bàltics]], [[Bielorússia]], [[Ucraïna]] i bona part de la [[Rússia europea]]; El [[Generalplan Ost]] va ser dissenyat per eliminar els pobles eslaus nadius d'aquells territoris, amb l'objectiu de reemplaçar-los per germànics.<ref>"[http://archive.is/20120527021449/http://www.dac.neu.edu/holocaust/Hitlers_Plans.htm HITLER'S PLANS FOR EASTERN EUROPE]"</ref> Els [[Wehrbauer]], o soldats-camperols, havien de constituir un assentament amb l'objectiu de ser una primera línia fortificada en prevenció d'atacs exteriors d'altres civilitzacions que amenacessin Alemanya.<ref>Robert Cecil, ''The Myth of the Master Race: Alfred Rosenberg and Nazi Ideology'' p. 190 {{ISBN |0-396-06577-5}}</ref>

Aquesta política, no obstant, va patir moltes deficiències, principalment per la manca de ciutadans alemanys disposats a traslladar-se a l'est, i encara menys d'actuar com a [[Orde Teutònic|cavallers teutònics]].<ref>Robert Cecil, ''The Myth of the Master Race: Alfred Rosenberg and Nazi Ideology'' p. 191 {{ISBN |0-396-06577-5}}</ref> De fet, els assentaments creats durant la guerra no van rebre masses colons provinents de l'[[Altreich]], sinó que la majoria eren germànics provinents de l'esfera d'influència soviètica sorgida després del [[pacte Mólotov-Ribbentrop]],<ref>[[Lynn H. Nicholas]], ''Cruel World: The Children of Europe in the Nazi Web'' pp. 206–9, ISBN 0-679-77663-X</ref> així com aquells polonesos considerats germanitzables per part dels nazis.<ref>[[Richard Overy]], ''The Dictators: Hitler's Germany, Stalin's Russia'', p. 543 {{ISBN |0-393-02030-4}}</ref> Tot i així, la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]] va començar a revertir les conquestes alemanyes a partir del 1943, i finalment l'Alemanya nazi va ser derrotada pels [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|aliats]] el 1945.