Gabriel Balart i Crehuet: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m {{referències|1}} --> {{referències}}
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 6:
 
Dirigí l'estrena de l'obertura de l'òpera ''[[Rienzi]]'', de [[Richard Wagner]] al [[Liceu]] de Barcelona el 6 de febrer del 1874. L'any 1886 cessà la producció com a compositor, de resultes d'haver estat nomenat professor d'harmonia i composició al [[Conservatori del Liceu]] de Barcelona. Més endavant esdevingué el segon director en la història de la institució, en reemplaçar-hi en [[Marià Obiols i Tramullas|Marià Obiols]]; conservà el càrrec fins a la mort. Tingué per alumnes<ref name="necrologica"/> una diversitat de futurs grans professionals com: [[Francesc Camaló]]
<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 10">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 10, pàg. 1042'' ({{ISBN |84-239-4510-3}})</ref> i el seu successor en la direcció del conservatori, [[Francesc de Paula Sànchez i Cavagnach|Sànchez i Cavagnach]], [[Antoni Nicolau i Parera|Antoni Nicolau]], [[Vicenç Negrevernis]], [[Joaquim Maria Vehils i Fuchs|Joaquim Maria Vehils]], [[Domènec Sànchez i Deyà|Domènec Sànchez]], [[Joan Escalas i Feliu|Joan Escalas]], [[Màrius Calado i Colom|Màrius Calado]]...
 
En l'estada italiana compongué algunes òperes, però sense gaire ressò. A partir de mitjans dels anys 50 començà a escriure sarsueles, algunes amb força èxit, com ''Amor y arte'', ''Los diamantes negros'', ''Los guardias del rey de Siam'' i ''Rival y duende''. A més a més, també va ser autor de diverses simfonies, dos himnes, peces corals i música de saló.<ref name="necrologica"/>