Gentil (Canigó): diferència entre les revisions

Gentil és un cavaller del [[segle XI]], fill del [[comte Tallaferro]] i nebot del comte [[Guifré II de Cerdanya|Guifré de Cerdanya]]. De molt jove s'enamorà de la pastora [[Griselda (Canigó)|Griselda]], amor que el seu pare li prohibí quan va descobrir-lo a l'aplec de l'[[Sant Martí del Canigó|ermita de Sant Martí del Canigó]]. Com que els àrabs assetjaven el país, els comtes marxaren a combatre'ls i deixaren Gentil, que recentment havia estat armat [[cavaller]], en un punt de vigilància, però l'enamorat, sota el record de [[Griselda (Canigó)|Griselda]], desertà i, a cavall, emprengué un viatge fantàstic, que el menà a un prat on un rotlle de [[fades]] encerclava Flordeneu, una fada que havia adoptat l'aparença de [[Griselda (Canigó)|Griselda]] per subjugar-lo. Tot i que ell s'hi resistí, la fada se l'endugué al seu palau i, després, feren plegats un viatge per l'imperi d'ella, durant el qual descobriren i admiraren el [[Rosselló]]. Mentrestant els cristians havian estat derrotats i Tallaferro, empresonat, però Guifré, vençut, descobrí la festa que vivia el desertor i, irat, l'estimbà muntanya avall: Gentil quedà mort a la plana del [[Cadí]], a prop del refugi on Flordeneu l'esperava. Els cristians, que havien perdut una batalla, acabaren guanyant la guerra i recuperant els presoners. Quan l'[[abat Oliba]] i els monjos de [[Monestir de Santa Maria de Ripoll|Ripoll]] acudiren a celebrar cristianament la victòria, Tallaferro advertí l'absència del seu fill, el cos del qual fou descobert per l'escuder del mateix Gentil. Quan Tallaferro preguntà qui l'havia mort i Guifré confessà el seu crim, l'[[abat Oliba]] va intervenir per a evitar la venjança de Tallaferro: el perdó cristià reconcilià ambdós germans i l'enterrament de Gentil, presidit per l'abat Oliba, esdevingué signe de pacificació. Com a expiació, Guifré féu construir el monestir de [[Sant Martí del Canigó]] i es reclogué en una cel·la excavada en la roca i situada entre la capella i el sepulcre de Gentil: des d'aquella solitud sentí sovint el crit de [[Griselda (Canigó)|Griselda]] que cercava en va el seu enamorat. Guifré demanà, encara, que per a completar la seua expiació s'erigís una creu al cim des d'on havia estimbat Gentil: els monjons la hi pujaren, mentre s'apagaven els cants de les fades i s'imposaven altres veus (com la dels monjos) que recordaren Tallaferro i Gentil; la d'Oliba, que, profètic, entrellucà la figura de [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]], i la d'un cor final, que constatà el naixement d'una pàtria.<ref name="Faulí, Josep, [[1995]]."> Faulí, Josep, [[1995]]. ''Diccionari de catalans de ficció''. [[Barcelona]]: [[La Campana (editorial)|Ed. La Campana]]. 192 pàgines. {{ISBN |8488791070}}. Pàg. 76.</ref>