Guàrdia de Ferro: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m referències|2 --> referències
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 9:
=== Ideologia ===
 
L'historiador [[Stanley G. Payne]] escriu en el seu estudi sobre el feixisme, que «la Legió va ser, probablement, el moviment de masses més inusual de l'Europa d'entre-guerres».<ref name="payne">Payne, Stanley G. (1995). ''A History of Fascism 1914–1945'' Madison: University of Wisconsin Press (pp. 277–289) {{ISBN |0-299-14874-2}}</ref> Això es deu al fet que la Legió contrasta amb tots els altres moviments feixistes europeus del mateix període, especialment quan es parla de la seva concepció del nacionalisme, el qual creien que mai s'havia de separar de la fe religiosa del lloc on naixien les persones. Segons Ioanid, «la Legió va afegir importants elements del cristianisme ortodox a la seva ideologia política, fins al punt de convertir-se en un dels pocs moviments polítics europeus amb una ideologia religiosa estructurada».
 
El líder del moviment, Corneliu Zelea Codreanu, era un patriota religiós que reclamava la resurrecció espiritual de la nació.<ref name="payne"/> Segons la filosofia heterodoxa de Codreanu, la vida humana era una violenta guerra política i pecaminosa, que finalment seria transcendida per la nació espiritual. En aquest esquema, el Legionari podria haver de realitzar accions més enllà del simple desig de lluitar, eliminant l'instint de preservació pel bé del país.<ref name="payne"/> Com molts altes moviments feixistes, la Legió apostava per un «nou home revolucionari». Tot i així, aquest nou home era molt diferent en la seva concepció. La Legí no volia un superhome físic, com és el cas de l'Alemanya nazi; en lloc d'això, volien recrear i purificar la manera de pensar, amb l'objectiu d'apropar la nació sencera a Déu.