Híbrid: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m referències|2 --> referències |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
Línia 9:
* Hibridació artificial: Quan l'híbrid aconsegueix per un mecanisme com la [[inseminació artificial]], o simplement perquè han estat en captivitat per l'home perquè s'aparellessin.
En [[biologia]] i específicament en la [[genètica]], el terme '''híbrid''' té diferents significats, tots ells es refereixen a la descendència a través de la [[reproducció sexual]].<ref>Rieger, R.; Michaelis A.; Green, M. M. (1991). ''Glossary of Genetics'' (5th ed.). Springer-Verlag. {{ISBN
#En lús general, un '''híbrid''' és sinònim d’[[heterozigosi]]: qualsevol descendència resultant de l’aparellament de dos individus homocigòtics
#un '''Híbrid genètic''' porta dos [[al·lel]]s diferents del mateix [[gen]]
Línia 16:
#un '''híbrid permanent''' és la situació quan només ocorre el [[genotip]] heterocigot, ja que totes les combinacions homocigòtiques són letals.
Des del punt de vista de la [[taxonomia]] els híbrids es refereixen a la descendència que resulta de l’entrecreuament entre animals o plantes de diferents [[tàxons]].<ref>Keeton, William T. 1980. Biological science. New York: Norton. {{ISBN
#Els híbrids entre diferents [[subespècie]]s dins una espècie (com., per exemple, el [[tigre de Bengala]] i el [[Tigre siberià]]) es coneixen com híbrids '''intraespecífics'''. Els híbrids entre diferents espècies dins del mateix [[gènere (biologia)|gènere]] (com entre [[lleó]] i [[tigres]]) de vegades es coneixen com híbrids '''interespecifics''' o creuaments. Els híbrids entre diferents gèneres (com entre l’[[ovella]] domèstica i la [[cabra]]) es coneixen com híbrids '''intergenèrics'''. Són extremadameent rars els híbrids entre [[família (biologia)|famílies]] diferents com els que poden ocórrer entre la [[gallina]] i la [[gallina de Guinea]]<ref name="ghigi">Ghigi A. 1936. "Galline di faraone e tacchini" Milano (Ulrico Hoepli)</ref> No es coneixen híbrids entre diferents [[ordre (biologia)|ordres]] d’animals que en aquest cas rebrien el nom d{{'}}'''interordinals'''
#El segon tipus d’híbrids consistirien en creuaments entre poblacions, races o [[cultivar]]s dins de la mateixa espècie. Aquest significat sovint es fa servir en creuaments de plantes i animals on els híbrids es produeixen de manera comuna i es seleccionen perquè tenen característiques que no es troben o són presents de manera inconsistent en les individus progenitors o les poblacions. El flux de material genètic entre poblacions o races sovint s’anomena “hibridació”
Línia 31:
== Híbrids interespecífics ==
Els híbrids interespecífics es fan aparellant dues espècies, normalment dins del mateix gènere. La descendència mostra trets i característiques d'ambdòs progenitors. La descendència d'un encreuament interespecífic sovint resulta estèril la qual cosa és un mecanisme de prevenció de flux genètic entre les espècies.<ref>Keeton, William T. 1980. ''Biological science'', Page 800. New York: Norton. {{ISBN
Més sovint altres processos que ocorren en les planes i els animals mantenen l'aïllament genètic i la diferenciació entre les espècies. La ''mosca Lonicera'' és la primera espècie animal coneguda que és resultat d'una hibridació natural, abans d'aquest descobriment la hibridació natural només es coneixia en les plantes.<ref>{{ref-web|url=http://www.elmundo.es/elmundo/2005/07/27/ciencia/1122477253.html |títol=Investigadores de EEUU logran que dos especies animales diferentes evolucionen y se conviertan en una |consulta=19/8/2012 |obra= |editor=El Mundo |data=27/7/2005 |llengua=castellà }}</ref>
| |||