Jaume el Conqueridor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -cap tipus de +cap mena de |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
Línia 209:
=== Conquesta de Múrcia ===
{{Principal|Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)}}
La [[Corona de Castella]] havia sotmès l'[[Emirat de Múrsiya]] a vassallatge el [[1243]], quan [[Muhàmmad ibn Hud Biha-ad-Dawla]] va signar les [[Tractat d'Alcaraz|capitulacions d'Alcaraz]]. Però el [[1264]] els sarraïns murcians es van revoltar contra Castella amb el suport de [[regne de Granada]] i el [[Marroc]]. Com que Castella era incapaç de controlar la rebel·lió islàmica, la reina [[Violant d'Aragó i d'Hongria]], filla de Jaume I i esposa d'[[Alfons X el Savi]], demanà ajuda urgent al seu pare.<ref>{{ref-llibre |cognom= Baydal Sala |nom= Vicent|títol= Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de València (c. 1250 - c. 1365) |url= http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/83640/tvb1.pdf?sequence=5 | editorial= Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives |lloc= |data= 2011 |pàgines= 120-121 |isbn= |ref= }}</ref> El rei convocà la noblesa militar catalana i, malgrat les reticències inicials, aquests acabaren acceptant la proposta del rei. En canvi no succeí el mateix amb la noblesa aragonesa la qual es negà a participar en una campanya militar per a auxiliar Castella sense cap mena de compensació.<ref>Garrido i Valls, Josep-David: ''Jaume I i el Regne de Múrcia'', pàg 72, 1r paràgraf, 1a línia. {{ISBN
La campanya militar fou cabdellada per l'[[Pere el Gran|infant Pere d'Aragó]] (fill de Jaume I i futur Pere el Gran) que derrotà el cabdill de la insurgència islàmica [[Muhammad ibn Hûd Biha al-Dawla]] i n'expulsà les tropes granadines. Amb l'objectiu d'assegurar el control del territori per part dels cristians, les mainades catalanes s'assentaren en el territori conquerit a fi d'assegurar el sotmetiment de la majoria de la població autòctona andalusí.<ref name="conqMurcia"/> Pacificat el regne i destruïda la rebel·lió, el [[regne de Múrcia]] fou retornat a la jurisdicció de la [[Corona de Castella]], respectant així els límits estipulats anys abans al [[Tractat d'Almizra]].<ref name="Sapiens121"/> La campanya de Múrcia donà origen a un dels elogis més famosos que Jaume I féu a [[Principat de Catalunya|Catalunya]], asseverant que era el millor «regne», dels cinc que hi havia a [[Espanya (geografia)]].<ref>[http://books.google.cat/books?id=7Vk_6ZW-mucC&lpg=PA321&dq=jaume%20I%20catalunya%20murcia%20millor%20regne&hl=ca&pg=PA321#v=onepage&q&f=false España: reflexiones sobre el ser de España]</ref>
Línia 579:
* [[Jerónimo Zurita]]: ''[http://ifc.dpz.es/publicaciones/ebooks/id/2448 Anales de la Corona de Aragón]'' (Ed. 1562-1580) {{es}}
* Jaime I de Aragão: ''[http://www.ricardocosta.com/textos/cronicafeitos.htm Livro dos Feitos]'' (en portuguès)
* Antoni J. Quintana, i Rosa Maria Calafat: ''La pervivència del Rei En Jaume''; Mallorca, (Ed. 1992), {{ISBN
* Caterina Valriu, i Tomàs Vibot: ''El rei en Jaume I, un heroi històric, un heroi de llegenda''; Mallorca (Ed. 2006).
* [[Jaume Sobrequés i Callicó]]: ''Els reis catalans enterrats a Poblet''; Publicacions Abadia de Poblet (Ed. 1983).
| |||