Joc: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -tot tipus de +tota mena de
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 70:
 
A continuació s'inclou una llista de divisions tradicionals de jocs:
* En un [[joc abstracte]] no hi ha cap tema o ambientació associat.<ref>Comas i Coma, Oriol. ''El mundo en juegos''. RBA. {{ISBN |84-7871-321-2}}</ref> Els elements de joc —[[fitxa|fitxes]], [[dau]]s, [[tauler de joc|tauler]]…— no representen el comportament i característiques d'éssers o objectes reals ni imaginaris. No obstant sovint almenys en alguns dels jocs abstractes de major antiguitat com el [[Go]] o els [[escacs]], hi hagi a l'origen un tema concret que amb el temps ha anat perdent la seva representació. El reglament és força simple, encara que pot permetre un alt grau de complexitat [[tàctica]] o [[estratègia|estratègica]].<ref>Bell, R.C. ''Board and Table Games from Many Civilizations''. Dover Publications Inc.. 1980. {{ISBN |978-0-486-23855-5}}</ref> El terme complementari a joc abstracte seria [[joc temàtic]].
* En un [[joc d'atzar]] les possibilitats de guanyar o perdre no depenen de l'habilitat del jugador sinó principalment de l'[[atzar]]. D'aquí que la majoria d'ells siguin també jocs d'apostes els premis estan determinats per la [[probabilitat]] estadística d'encertar la combinació escollida. Mentre menors siguin les probabilitats d'obtenir la combinació correcta, més gran és el premi.
* [[Joc d'estratègia|Jocs d'estratègia]] requereixen que el jugador posi en pràctica les seves habilitats de planejament i pensament per aconseguir la victòria. En la majoria dels videojocs d'estratègia, al jugador se li concedeix una vista del món absoluta, controlant indirectament les unitats sota el seu poder. En la variant de [[Joc de guerra]] es recrea un enfrontament armat amb regles que implementen certa simulació de la [[tecnologia]], [[estratègia]] i organització militar usada en un entorn [[Història|històric]], [[Hipòtesi|hipotètic]] o [[Fantasia|fantàstic]]. És una simulació de combat o acció bèl·lica, ja sigui com un [[joc de taula]], com un [[videojoc]], o com una recreació real. Els jocs de guerra són jocs de taula que simulen combats, batalles o enfrontaments. Actualment, els [[Exèrcit|exèrcits]] de molts països, com el dels [[Estats Units]], fan servir els videojocs per crear simulacions virtuals d'entrenament per als seus soldats i crear estratègies o plans de guerra.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Salvador|nom=Eduardo|article=Videojocs d'acció: drons i violència virtual|publicació=Eldiario.es|url=http://www.eldiario.es/catalunyaplural/adeu_a_les_armes/Violencia_virtual_6_347925218.html|data=20 de gener del 2015}}</ref> Els [[escacs]] i el [[Go]] també podrien ser considerats precursors molt simples dels jocs de guerra, però basats en tàctica i estratègia.
Línia 98:
* [[Jocs tradicionals]] són jocs més solemnes que també han estat transmesos de generació en generació, però el seu origen es remunta a temps molt llunyans. No només han passat de pares a fills, sinó que en la seva conservació i divulgació han tingut a veure molt les institucions i entitats que s'han preocupat que no es perdessin amb el temps. Estan molt lligats a la història, cultura i tradicions d'un país, un territori o una nació. Els seus reglaments són iguals, independentment d'on es desenvolupin. El material dels jocs és específic d'aquests, i està molt lligat a la zona, als costums i fins i tot a les classes de treball que es desenvolupaven en el lloc. Els seus practicants solen estar organitzats en clubs, associacions i federacions. Existeixen campionats oficials i competicions més o menys reglades. Alguns d'aquests jocs tradicionals amb el temps es van convertir en esports tradicionals, de manera que la popularitat que tenen competeix amb la popularitat d'altres esports convencionals. Alguns exemples: la petanca, les bitlles, la granota, etc. Entre aquests hi ha jocs que amb el temps s'han convertit en veritables esports, molt lligats a una regió, arribant a formar part de les tradicions culturals.
* [[Joc temàtic]] té un tema o ambientació associat. Això és: a aquell els elements - [[fitxa|fitxes]], [[dau]]s, [[tauler de joc|tauler]], etc .- representen en alguna mesura el comportament i característiques d'éssers o objectes reals o imaginaris. El terme complementari a «joc temàtic» seria «[[joc abstracte]]». Quan la fidelitat en la representació del tema tractat és alta, amb regles específiques que intenten representar en detall els comportaments de cada element de joc, els jocs temàtics es coneixen també com «jocs de simulació». Aquest és el cas, per exemple, de molts [[Joc de guerra|jocs de tema bèl·lic]], on cada unitat representada pot arribar a tenir regles específiques que concordin amb les potencialitats o acció real de la seva contrapartida històrica. En altres casos, però, el comportament dels elements de joc només s'inspira vagament en el tema que li serveix d'inspiració. Aquest és el cas de molts dels jocs anomenats « [[Joc d'estil alemany|d'estil alemany]]».
* [[Videojoc]]s són aquells que controla un [[ordinador]], que crea les eines virtuals com cartes o daus o elaborar mons que es poden manipular. Un videojoc utilitza dispositius d'entrada com ara un [[Teclat d'ordinador|teclat]], [[palanca de comandament]], [[ratolí]], [[ratolí de bola]], telèfon portàtil o qualsevol altre dispositiu.De vegades, hi ha una manca de metes o d'oposició, que ha provocat una discussió sobre si aquests s'han de considerar jocs o joguines.<ref>Crawford, Chris. ''Chris Crawford on Game Design''. 2003. {{ISBN |0-88134-117-7}}</ref> Amb la connexió a [[Internet]] han aparegut nous jocs, alguns necessiten un [[Client (informàtica)|client]] mentre que altres requereixen només un [[Navegador web|navegador]]. Poden desenvolupar i estimular exercici físic, raonament lógic, orientació espacial, resolució de conflictes i presa de decisions, capacitat d'atenció, concentració. Del costat negatiu del balanç hi ha el risc d'ús excessiu de jocs sedentaris, el risc d'addicció i d'aïllament social, i la poca estimulació de la pròpia creativitat de certs jocs.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Fuster|nom=Héctor|article=Psicología y videojuegos: responsabilidad y ética|publicació=Idou Psicología, dietética i nutrición|llengua=castellà|url=http://idoupsicologia.com/psicologia/psicologia-videojuegos-responsabilidad-etica/#axzz2vuUPRbgh|data=2014-03-11|pàgines=}}</ref> La qüestió es posa si els videojocs violents, amb el seu eufenisme de «jocs d'acció», que tenen un èxit comercial extraordinari, contribueixen a banalitzar i facilitar la violència real i a reduir la capacitat d'empatia i valors de la cultura de la pau.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Salvador|nom=Eduardo|article=Videojocs violents com a violència cultural|publicació=Publicacions del [[Centre Delàs]]|url=http://www.centredelas.org/ca/publicacions/articles/2396-videojocs-i-violencia|data=6 de maig 2015|pàgines=}}</ref>
 
== Referències ==