Revisió del 05:32, 21 nov 2017 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.784.182 edits m referències\|2 --> referències ← Edició anterior		Revisió del 03:30, 17 ago 2018 modifica desfés KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.209 edits m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN Edició següent →
Línia 31: El tema de "la retirada" encara no és un assumpte fàcil d'abordar ni a Espanya ni a França.<ref name=per24abril>''Un relato del exilio'', de Laia Zieger, publicat a ''El Periódico'', pàg. 50, del [[24 d'abril]] de [[2011]]. {{es}} {{ca}}</ref> Així com els camps de concentració alemanys han estat àmpliament abordats al món del còmic, del cinema, la literatura, etc. aquests [[camp de concentració\|camps de concentració]] que les autoritats franceses van reservar als refugiats de la guerra civil espanyola no entren als plans d'estudis francesos ni espanyols, per bé que sí que n'entren als primers, per exemple, el d'[[Auschwitz]] i el de [[Mauthausen]].<ref name=per24abril/> Al [[segle XXI]], el nombre de descendents d'exiliats que volen conèixer perquè són francesos amb cognom espanyol és creixent.<ref name=per24abril/> També comencen a haver expressions culturals que tracten el tema, com per exemple la novel·la ''Les mille et un jours des Cuevas'', de l'escriptor i dramaturg francès Juan Manuel Florensa, inspirant-se en la seva família, i publicat a França en gener de [[2011]].<ref>''Les mille et un jours des Cuevas'' (en [[català]], "Els mil i un dies dels Cuevas"), de Juan Manuel Florensa. Editorial Albin Michel, [[2011]]. {{ISBN \|2226215166}} {{fr}}</ref> Florensa va néixer a la [[presó]] de [[Vilafranca de Lauragués]], on van tancar la seva mare mentre el seu pare es trobava al [[Camp d'Argelers]], i el seu avi va ser torturat pels francesos fins a la mort.<ref name=per24abril/> Al llibre descriu la fugida del [[franquisme]] per part del protagonista, Antonio Cuevas, i com ell acaba al Camp d'Argelers amb altres refugiats, mentre que d'altres ho fan a [[Bram]] o [[Sant Cebrià de Rosselló\|Sant Cebrià]].<ref name=per24abril/> Detalla així les condicions extremes i inhumanes a les quals van viure, a la intempèrie, sense aigua potable ni menjar ni condicions sanitàries, a més de [[tortura\|tortures]] i [[assassinat]]s.<ref name=per24abril/> El llibre ha estat molt ben rebut a França.<ref name=per24abril/> == Vegeu també == Línia 52: * ''Vous avez la mémoire courte: 1939. 500.000 républicains venus du Sud "indésirables" en Roussillon'', de [[Jaume Queralt]], [[René Grando]] i [[Xavier Febrés]] ([[Priorat de Marcèvol\|Marcèvol]]-[[Vinçà]]: [[Éditions du Chiendent]], [[1981]]). (en [[francès]]) * ''La maternitat d'Elna. Bressol dels exiliats'', d'[[Assumpta Montellà i Carlos\|Assumpta Montellà]], amb els testimonis d'[[Elisabeth Eidenbenz]], Remei Oliva, María García i Joana Pasqual. [[Badalona]]: Ara Llibres, [[2005]]. {{ca}} * ''De la frontière aux barbelés. Les chemins de la Retirada 1939'', de Gwenaëlle Moulins. [[Canet de Rosselló]]: Editorial Trabucaire, [[2009]]. {{ISBN \|978-2849740866}} {{fr}} * ''La Retirada'', de Josep Bartolí i Laurence Garcia. Il·lustracions de George Bartolí. [[Arles]]: Editorial ''Actes Sud''. [[2009]]. {{ISBN \|978-2-7427-8040-2}} {{fr}} * ''Camp d'Argelers (1939-1942)'', de [[Felip Solé]] i Grégory Tuban. [[Valls]]: [[Cossetània Edicions]], [[2011]]. {{ISBN \|978-84-9791-797-1}} {{ca}} * [http://www.museuexili.cat/index.php/ca/servei-educatiu/bibliografia.html Bibliografia de la Guerra Civil i de l'Exili] a la pàgina del Museu Memorial de l'Exili, [[La Jonquera]].

La retirada: diferència entre les revisions