Ortografia natural: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m {{Referències|2}} --> {{Referències}} |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
Línia 1:
S'anomena '''ortografia natural''' a l'estadi de coneixement ortogràfic de l'infant que sap separar correctament els mots i representa els [[fonema|fonemes]] per signes correctes o equivalents.<ref>Joan Mallart i Navarra, ''Didàctica de la llengua, Volum 3 de Diccionaris d'especialitat'', Edicions Universitat Barcelona, 2001, pàgines 126, {{ISBN
==Definició==
[[Fitxer:Ortografiacatala.jpg|thumb|right|Confondre ''bou'' i ''vou'' al català oriental és un error<br>d'ortografia arbitrària, però no<br>d'ortografia natural]]Al moment que comença a aprendre a escriure, l'infant aplica de manera natural i espontània [[grafema|grafemes]] que associa amb els sons de la llengua que entén al seu entorn, en un estadi al qual encara no coneix o domina totes les convencions de l'ortografia oficial amb les arbitrarietats de les regles d'una llengua a la qual els mateixos fonemes no s'escriuen sempre de la mateixa manera.
Exemples d'ortografia natural en català oriental: ''trevall'' per treball, ''abuca'' per abocar.<ref name="AG">Alexandre Galí, citat per: Pere Solà (redacció), ''Actes de les 5es Jornades d'Història de l'Educació als Països Catalans: Vic, del 31 de març al 2 d'abril de 1982'', Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1984, pàgines 311-312, {{ISBN
{|class="wikitable" style="text-align: centre;"
Línia 31:
==Una fase al desenvolupament psicològic==
Per adquirir aquest primer estadi de l'escriptura, és important que l'infant hagi aconseguit un estadi de desenvolupament de la discriminació auditiva suficient i que coneix la pronúncia correcta. Aquest darrer pot ser difícil quan surt d'una família a la qual no parla la llengua de l'ensenyament o un dialecte força diferent. És un dels arguments majors per a organitzar una [[educació infantil]] amb una [[Immersió lingüística|immersió]] de qualitat, obligatòria des de molt jove, per tal d'evitar retards quan passa a l'[[escola primària]]. L'educació infantil fomenta entre altres, la integració d'immigrants i pot contribuir considerablement a la prevenció de retards pedagògics més difícils per a recuperar més tard.<ref>''Sprachentwicklung und Sprachförderung - Grundlagen für die pädagogische Praxis {{de}}'', ''Kindergarten Heute'', número temàtic, Freiburg, Herder, 2004, {{ISBN
Es considera en termes generals que els errors d'ortografia natural han de desaparèixer cap als huit o nou anys. La persistència d'errors d'ortografia natural pot ser un [[símptoma]] d'altres problemes: mal domini de la llengua ensenyada, [[dislèxia]], [[sordesa]] parcial (perifèrica: a l'orella, central: al cervell), retard de desenvolupament general i altres. Pot necessitar una atenció [[logopèdia|logopèdica]], [[psicologia|psicològica]], [[pedagogia|pedagògica]] o medical.
Línia 41:
La idea d'una escriptura fonètica (un so = un grafema), sembla atractiu però a la pràctica és impossible a realitzar: la pronúncia de la llengua es canvia al temps i a l'espai (variants d'accent) i cal una convenció arbitrària, per tal de mantenir la unitat de la llengua. Segons les llengües, quan la diferència entre l'ortografia i la pronúncia s'exacerba, grups comencen a actuar per una [[reforma ortogràfica]]. Ja al [[segle XIX]] [[George Bernard Shaw]] en una [[paròdia]] sobre les irregularitats de l'[[anglès]] proposà de canviar l'ortografia de ''fish'' en ''[[ghoti]].'' Altres tenen a reconèixer l'[[etimologia]] i prefereixen ''philosophia'' a filosofia.
Reformar o no reformar, tal era també la qüestió que [[Pompeu Fabra i Poch]] es posava quan el 1913 l'[[institut d'Estudis Catalans]] publicà les ''[[Normes ortogràfiques]]''. No tots van acceptar el reemplaçament de l'antic ''ab'' per ''amb'', la supressió del dígraf ''ch,'' reemplaçat segons els casos per un ''c'' o per un ''x'' o ''tx'' i que només subsisteix en cognoms (Bosch, Llach).<ref>[[Pompeu Fabra i Poch]], «Lletres i dígrafs», ''Gramàtica catalana'', Barcelona, [[Institut d’Estudis Catalans]], 1995, pàgines 10, {{ISBN
==Fonts==
;Bibliografia
*[[Alexandre Galí i Coll]], ''L'ensenyament de l'ortografia als infants'', Barcelona, Barcino, 1926, reedició 1971, 74 pàgines, {{ISBN
;Referències
|