Pitons (família): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Versaleta |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
Línia 15:
* Pythoninae - Boulenger, 1890
* Pythonini - Underwood & Stimson, 1990
* Moreliini - Underwood & Stimson, 1990<ref name="McD99">McDiarmid RW, Campbell JA, Touré T. 1999. Snake Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference, vol. 1. Herpetologists' League. 511 pp. {{ISBN
}}
Línia 52:
Els gran exemplars normalment s'alimenten amb animals de la mida d'un gat, però poden menjar-se preses més grans com cérvols adults a l'Àsia o gaseles a l'Àfrica. La pitó s'empassa la seva presa sencera i triga de dies a setmanes en fer la digestió. Generalment no és perillosa pels humans.
La cultura popular creu que la [[pitó reticulada]] (''Python reticulatus'') trenca els ossos de les seves preses abans d'empassar-se-les però no és així i no hi ha deformació en la víctima i la mort és per asfíxia en impedir que es moguin les costelles per a respirar.<ref name="Meh87">Mehrtens JM. 1987. Living Snakes of the World in Color. New York: Sterling Publishers. 480 pp. ISBN 0-8069-6460-X.</ref><ref name="Sti74">Stidworthy J. 1974. Snakes of the World. Grosset & Dunlap Inc. 160 pp. {{ISBN
==Reproducció==
|