Reclutament: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
Línia 5:
El reclutament es pot considerar part de la [[ciència militar]] si s'analitza com a part de la [[història militar]]. L'adquisició de grans quantitats de forces en un període relativament curt de temps, especialment voluntàriament, a diferència de desenvolupament estable, és un fenomen freqüent en la història. Un exemple particular és la regeneració de la força militar del [[Partit Comunista de la Xina]] d'una força esgotada de 8000 arran de la [[Llarga Marxa]] el 1934 a 2,8 milions, prop del final de la [[Guerra Civil Xinesa]] catorze anys després.
Recents estudis interculturals suggereixen que arreu del món, es poden usar les mateixes àmplies categories per a definir les apel·lacions de contractació. Inclouen la [[guerra]], la motivació econòmica, l'[[educació]], la família i els amics, la política i la [[identitat]] i els factors psicosocials.<ref>Brett, Rachel, and Irma Specht. Young Soldiers: Why They Choose to Fight. Boulder: Lynne Rienner Publishers, 2004. {{ISBN
== Estratègies de contractació en temps de guerra als EUA ==
Línia 15:
el reclutament va canviar significativament arran de la Segona Guerra Mundial. Sense cap guerra motivant a allistar-se als homes i dones, els Estats Units centrarien els seus esforços de reclutament presentant als militars com una mena d'ofici, i com a mitjà per tal d'aconseguir una educació superior. Una majoria - 55% - de tots els cartells de reclutament serviria aquesta finalitat. I encara que en temps de pau no duraria, factors com ara el trasllat a un exèrcit de voluntaris en última instància, mantenir els esforços de reclutament de carrera orientada al seu lloc.<ref>Padilla, Peter A. and Mary Riege Laner. “Trends in Military Influences on Army Recruitment: 1915-1953.” Sociological Inquiry, Vol. 71, No. 4. Fall 2001421-36. Austin: University of Texas Press. Page 433</ref>
El 20 de febrer de 1970, la Comissió del President sobre una força de voluntaris armats va acordar per unanimitat que els Estats Units es veuria beneficiat per un exèrcit de voluntaris. En suport a aquesta recomanació, el Comitè va assenyalar que els esforços de reclutament haurien de ser intensificat, com haurien d'estar convençuts més que reclutar nous reclutes. De la mateixa manera que l'era de la post-Segona Guerra Mundial, aquestes noves campanyes posaren un major èmfasi en l'oportunitat d'ocupació. Com a tal, el comitè va recomanar "una millor compensació bàsica i les condicions de servei, el pagament d'aptitud i promocions accelerades per als treballadors altament qualificats per fer les oportunitats de carrera militar més atractives." Aquestes noves directrius es van combinar amb "un intens esforç de reclutament".<ref>The Report of the President’s Commission on an All-Volunteer Armed Force. New York: The Macmillan Company, 1970. Page 18.</ref> Finalitzat a mitjan 1973, la contractació d'un militar "professional" va ser rebuda amb èxit. El 1975 i 1976, els allistaments militars van superar les expectatives, amb més de 365.000 homes i dones que entren en l'exèrcit. Encara que això, en part, ha estat el resultat d'una falta de llocs de treball civils durant la recessió, però es destaca per subratllar les formes en què els esforços de reclutament van respondre a les circumstàncies de l'època.<ref>Bliven, Bruce Jr. Volunteers, One and All. New York: Readers Digest Press, 1976. {{ISBN
De fet, segueixen les recomanacions formulades per la Comissió del President per treballar en activitats de contractació actuals. La comprensió de la necessitat d'una major incentiu individual, l'exèrcit nord-americà ha reempaquetat dels beneficis del [[G.I. Bill]]. Encara que originalment previst com a compensació pel servei, la factura es veu ara com una eina de reclutament. Avui en dia, el G.I. Bill "ja no és una recompensa pels serveis prestats, sinó un incentiu per servir i s'ha convertit en una part important dels llançaments dels reclutadors." <ref>White, John B. Lieutenant Commander, US Naval Reserve, Ph. D. "The GI Bill: Recruiting Bonus, Retention Onus." Military Review, July–August 2004.</ref>
| |||