Revisió del 00:37, 27 des 2017 modifica Jey (discussió \| contribucions) 59.262 edits #QQ17 ← Edició anterior		Revisió del 12:32, 17 ago 2018 modifica desfés KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.209 edits m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN Edició següent →
Línia 15: El '''sànscrit clàssic''' és el [[nivell de parla]] estàndard com es mostra en la gramàtica de [[Pànini\|Pāṇini]], cap al segle IV aC. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del [[llatí]] i el [[grec antic]] a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del [[subcontinent indi]], particularment a l'Índia, al [[Pakistan]], a [[Sri Lanka]] i al [[Nepal]].<ref name="Staal">{{citar ref \|cognom=Staal \|nom=J.F. \|enllaçautor=Frits Staal \|títol=Sanskrit and Sanskritization \|publicació=The Journal of Asian Studies \|volum=22 \|exemplar=3 \|pàgines=261–275 \|any=1963 \|doi=10.2307/2050186 \|editorial=Association for Asian Studies \|jstor=2050186}}</ref> Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de ''sam'' ('completament') i ''krita'' ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel ''kri'' i està emparentat amb la paraula ''[[karma]]'' ('acció'), i amb el [[llatí]] ''[[crim]]'' ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i [[mantra\|mantres]]. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.<ref name="Burrow">Burrow, T. (2001). ''Sanskrit language'', Motilal Banarsidass, {{ISBN \|81-208-1767-2}} (en anglès)</ref> El seu text més antic conegut és el ''Rig Veda''. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del [[ioga]]. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que van ser escrits durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància [[religiós\|religiosa]], els primers [[gramàtica\|gramàtics]] indis com [[Pànini]] (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els [[lingüística\|lingüistes]] [[Europa\|europeus]], i en particular, els [[Alemanya\|alemanys]], al [[segle XIX]], trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el [[llatí]], el [[grec antic]] o les [[llengua germànica\|llengües germàniques]], i suggeriren allò que més tard es diria [[llengua indoeuropea\|''llengües indoeuropees'']], entre les quals s'inclou el [[català]] i la resta de [[llengua romànica\|llengües romàniques]].

Sànscrit: diferència entre les revisions