Revisió del 01:33, 20 nov 2017 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.784.180 edits m referències\|2 --> referències ← Edició anterior		Revisió del 14:28, 17 ago 2018 modifica desfés KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.209 edits m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN Edició següent →
Línia 80: </ref> I per Alois Riegl, Winckelmann va ser el primer historiador de l'art:'' "''Como primer historiador del arte, Winckelmann no se interesó mucho por la existencia de la obra de arte en si misma, sino por eso común que vinculaba entre si todas las obras de arte y las unía en una totalidad más elevada''".''<ref name=":0" /> Winckelmann apreciava l'essència de l'art clàssic en la "noble simplicidad y serena grandaria",<ref>BARASH, M. ''Teorías del Arte: de Platón a Winckelmann'', Madrid: col. Alianza forma, Alianza, 1991, p.279. {{ISBN \|84-206-7108-8}} </ref> va establir aquests conceptes com signes característics de l'art grec i de l'art en general a partir del grup de [[Laocoont]]. Winckelmann ja es referia a aquesta obra i al seu caràcter exemplar en la seva primerenca obra ''Gedanken über die Nachahmung der griechischen Werke in der Malerei und Bildhauerkunst ''de 1755:'' Laocoont va ser pels artistes de l'antiga Roma el mateix que és per nosaltres el cànon de [[Policlet]], un perfecte cànon de l'art''.<ref name="KULTERMANN">{{Ref-llibre\|cognom =Kultermann \|nom =U \|títol = Historia del Arte: el camino de una ciencia...\|url = \|edició = \|llengua = \|data = \|editorial = \|lloc = \|pàgines = 66\|isbn = }}</ref> A partir d'aquest grup de Laocoont considera que l'Art Contemporani del seu temps és el pol oposat. L'exigència de Winckelmann d'un nou ideal només s'ha d'entendre com una reacció davant l'Art Contemporani, al que artistes mediocres havien enfonsat en la rutina i en un vacu formalisme. Va afirmar que en les acaballes del [[Rococó]] li semblava que predominava "...el vulgar gusto de nuestros días"<ref name="KULTERMANN" />''. ''L'historiador de l'art alemany [[Wilhelm Waetzoldt]] (1880-1945) va afirmar el següent sobre Winckelmann: "La meta, recuperar en la Antigüedad una de las más altas posibilidades de formación de la Humanidad, no le parecía a Winckelmann un precio excesivo a cambio de rechazar el arte malo del presente''".''<ref>BAUER, H. ''Historiografía del Arte'', Madrid: Taurus, 1981, p.83 </ref> [[Fitxer:Gruppo del laocoonte, 02.JPG\|thumb\|325x325px\|Laocoont]] Es va convertir en un adversari empedreït del [[barroc]] i del [[rococó]] i en un portaveu d'una nova època. Cridava l'atenció sobre la superioritat de l'Art grec i sobre la seva naturalesa, sobre l'al·legoria i molts conceptes antitètics existents entre l'Art antic i el nou, formulant la seva tesi, que anava en contra de la seva pròpia època. Winckelmann volia provocar un canvi en l'Art del seu temps, el nou Art havia de ser, en oposició al que encara sobrevivia del barroc feudalista, un art amb un ponderat equilibri de totes les forces, un Art, que ja no es fundava en el poder i la subordinació. Va estar convençut que el "Ideal de Belleza" constitueix una realitat objectiva que pot ser descoberta freqüentant les grans obres de l'antiguitat, sobretot les gregues.<ref>KULTERMANN, U. ''Historia del arte: el camino de una ciencia...'' p. 78 Línia 96: {{subratllat\|2. Allò essencial de l'Art:}} Afirma que consta de dos apartats.<ref>Ibid, p.74. </ref> El primer; el dibuix nu (inclou animals), es basa en els coneixements i en el concepte de bellesa, i aquests conceptes consisteixen en: mesures i proporcions, i en formes on la bellesa estava en la ment dels primers artistes grecs. El segon; figures vestides (especialment del vestit femení), la vestimenta femenina solia ser de lli o d'un altre teixit lleuger, o bé, de pany. El lli es distingeix en les obres escultòriques i en la pintura per la seva transparència i pels seus petits plecs (llisos). Un altre teixit que utilitzaven era el cotó, era un teixit pel sexe femeni (Grecs i Romans), i si quelcom home ho portava era "afeminat". Hi havia tres peces essencials per a la dona: la interior (camisa), la túnica i el mantó (forma rodona).<ref>Ibid, p.95-96. </ref> {{subratllat\|3. El seu desenvolupament i la seva decadència:}} L'Art grec es va desenvolupar en tres etapes;<ref>Triadó Tur, J. R., Pendás Garcia, M., Triadó Subirana, X., ''Història de l'Art, Barcelona: Edició Vicens Vives, 2012, p.59. {{ISBN \|978-84-682-0010-1}} ''</ref> [[Estil arcaic\| Estil Arcaic]], intensa expressió de les actituds, el dibuix era intens i la forta expressió disminuïa la bellesa. Estil Clàssic ([[Període Clàssic\|període clàssic]]), preocupació per reproduir l'anatomia humana amb proporcions equilibrades, domini absolut de la tècnica escultòrica, postures més naturals i es va perdent la rigidesa i la frontalitat. Estil Hel·lenístic (període hel·lenístic/decadència), composicions dinàmiques que trenquen amb els cànons de serenitat i equilibri, i els rostres mostren una gran expressivitat (sofriment i passió). {{subratllat\|4. La part mecànica de l'Art:}} El marbre era el material per excel·lència dels grecs per fer escultures.<ref>Winckelmann, Johann J, ''Historia del arte de la Antigüedad...'' p.119-124. </ref> Hi havia dos tipus de marbre; de gra fi, i de gra gruixut. La majoria de les estàtues de marbre es treballaven d'un sol bloc. Les figures de marbre s'acabaven amb el cisell, o bé, es polien (com actualment). La majoria d'escultures eren polides. Els escultors grecs també van treballar amb marbre negre, el basalt i amb el bronze (tècnica de la [[cera perduda]]). Línia 125: == Bibliografia == * BAUER, H. ''Historiografía del Arte'', Madrid: Taurus, 1981. {{ISBN \|3-406-06460-4}} * BARASH, M. ''Teorías del Arte: de Platón a Winckelmann'', Madrid: col. Alianza forma, Alianza,1991. {{ISBN \|84-206-7108-8}} * KULTERMANN, U. ''Historia del arte: el camino de una ciencia'', Madrid: Ediciones Akal, 1996. {{ISBN \|84-460-0437-2}} * WINCKELMANN, JOHANN J.'' Reflexiones sobre la imitación de las obras griegas en la pintura y en la escultura'', Madrid (traducció i notes de Salvador Mas), Madrid: Ed. Fondo de Cultura Económica, 2008. {{ISBN \|978-84-375-0616-6}} * WINCKELMANN, JOHANN J. ''Historia del arte de la Antigüedad'', Madrid (traducció i notes de Joaquín Chamoro Mielke), Madrid: Ediciones Akal, 2011. {{ISBN \|978-84-460-3061-4}} * Triadó Tur, J. R., Pendás Garcia, M., Triadó Subirana, X., ''Història de l'Art'', Barcelona: Edició Vicens Vives, 2012. {{ISBN \|978-84-682-0010-1}} * [http://Aproximación%20a%20Winckelmann http://www.joanmaragall.com/fronesis/17/eb/winckel.htm]

Johann Joachim Winckelmann: diferència entre les revisions