Diferència entre revisions de la pàgina «Penya-segat»

36 bytes afegits ,  fa 2 anys
MEjor escrito sin faltas ortogràficos
(rv vandalisme)
(MEjor escrito sin faltas ortogràficos)
[[Fitxer:Lightmatter cliffs of moher in County Clare Ireland.jpg|thumb|250px|[[Penya-segats de Moher]], a [[Irlanda]].]]
[[Fitxer:Cuesta - Lookout Mountain, Georgia.png|thumb|Escarp al [[Cumberland Plateau]], [[Tennessee]].]]
[[Fitxer:Preikestolen Norge.jpg|thumb|Penya-segat de [[Preikestolen]]<nowiki/>en situat sobre el [[Lysefjord]], un fiord de Noruega]]
[[File:Cingles de la Serra de Sis (Baixa Ribagorça).jpg|thumb|[[Cingles]] de la [[Serra de Sis]], situats a la [[Baixa Ribagorça]] dels [[Prepirineus aragonesos]]]]
Un '''penya-segat gat''' és un [[accident geogràfic]] que consisteix en un [[espadat]] rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.<ref>[http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/- Gencat DIEC]</ref> Normalment s'anomena penya-segat o tallserrat a l'escarpament a les [[Costa|costes]], però també poden ser considerats com a tals els de les [[Muntanya|muntanyes]], com els [[cingle]]s, així com les [[falla|falles]] i ribes dels [[riu]]s. Quan un penya-segat costaner de forma tabular arriba a grans dimensions es denomina '''faralló''' (de l'espanyol '''farallón'''). Un '''escarpament''' o '''fall''' és un cas particular de penya-segat produït per l’enfonsament parcial d’un terreny. Normalment un escarpament, ço és un declivi aspre del terreny, s'ha format pel moviment d'una [[falla tectònica]] o una ensulsiada. En alguns casos, aquest accident ha donat nom a un lloc o població, com a [[La Granja d'Escarp]] i [[El Pla d'Escarp]], al [[Segrià]].
 
Els penya-segats solen estar compostos per roques resistents a l'[[erosió]] i al desgast per l'acció [[atmosfera terrestre|atmosfèrica]], generalment [[roca sedimentària|roques sedimentàries]] com la [[limonita]], [[arenisca]], [[calcària]], [[dolomita]], encara que també poden apreciar-se [[roques ígnies]] com el [[basalt]] o el [[granit]] en aquestes formacions.
Molts penya-segats també presenten [[cascada|cascades]] i grutes excavades en la base. De vegades els penya-segats moren a la fi d'una cresta, creant estructures pètries singulars.
 
El penya-segat considerat com el més gran del món és la paret oriental de les [[Torres del Trango]], en la serralada del [[Karakorum]] ([[Pakistan]]), amb 1.340 m d'altura, mentre que el major penya-segat costaner, de 1.010 m, es localitza en [[Kaulapapa]], [[Hawaii]]. Cacahuete rosa
 
== PaisatgePaisatgege ==
 
El paisatge de penya-segat es veu condicionat per tot un seguit de variables:
* A la part plana del penya-segat, els nivells de sal ja són força més baixos i l'amplada del sòl és més gran. Aquests factors contribueixen que, en molts casos, s'hi puguin trobar plantes pròpies dels [[bosc|boscos]], [[Màquia|màquies]] i [[Brolla|brolles]] mediterrànies. La majoria d'aquestes plantes són xeròfiles. En aquesta ocasió, el pendent també hi juga un paper determinant, ja que la seva absència facilita la colonització d'aquesta part del penya-segat per part dels éssers humans.
 
== ReferènciesReferèncieses ==
<references />
 
== BibliografiaBibliografiaia ==
* {{Cita folch}}
* Bird, Eric C. F (2008). Coastal geomorphology : an introduction (2nd ed.).Chichester: John Wiley & Sons
Usuari anònim