Oriol Martorell i Codina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de Independència. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
m Millorar enllaços i corregir petites errades
Línia 20:
| ocupacio = Director de coral
}}
'''Oriol Martorell i Codina''' ([[Barcelona]], [[10 de novembre]] de [[1927]] - [[Barcelona]], [[24 d'agost]] de [[1996]]) fou director de coral, pedagog i catedràtic en història. Fill del pedagog [[Artur Martorell i Bisbal]] i de Marina Codina i Relats. ÉsFou germà de l'arquitecte [[Josep Maria Martorell i Codina]] i de la pedagoga i directora de corals infantils [[Maria Martorell i Codina]].
 
Després d'una formació molt influïda per l'ambient familiar i per l'[[escoltisme]] (els [[Minyons de Muntanya]] i la [[Delegació Diocesana d'Escoltisme]]) impulsat per Mossèn [[Antoni Batlle]], va cursar estudis musicals amb Lluïsa Torrà de Gibert, Narcís Carbonell i [[Eduard Toldrà]]. L'any [[1950]] es va llicenciar en [[Humanitats|Filosofia i Lletres]] per la [[Universitat de Barcelona]] i l'any [[1954]] en [[Pedagogia]] per la Universitat de Perugia[[Perusa]] (Itàlia). Amb la tesi ''Mig segle de simfonisme a Barcelona: 1920-1970'' repva rebre el doctorat en Història l'any [[1976]]. L'any [[1983]] fou nomenat catedràtic d'Història de la Música de la [[Universitat de Barcelona]], de la qual ja era professor des de [[1970]].
 
==Activitats nacionals i internacionals==
El [[1947]] fundà la [[Coral Sant Jordi]] que va dirigir fins a l'any [[1991]]. Especialista en direcció coral, va desenvolupar una intensa activitat nacional i internacional com a professor, director, jurat, crític, assessor... en diferents països.
 
Durant els anys de la transició va assolir una gran projecció pública dirigint cantades multitudinàries amb motiu d'esdeveniments de gran significació com el retorn del [[Josep Tarradellas i Joan|President Tarradellas]] o la primera celebració de la [[Diada Nacional de Catalunya]].
 
Va ser autor de diversos llibres i va exercir la crítica en diversos mitjans de comunicació. Va ser director artístic de Discos Vergara entre 1961 i 1970, i de la col·lecció discogràfica ''Antologia històrica de la música catalana'' (1966-1970). ÉsFou autor, juntament amb [[Manuel Valls Gorina|Manuel Valls]], del llibre ''El fet musical''. També va publicar, amb [[Josep Massot i Muntaner]] i Salvador Pueyo ''Els segadors. Himne nacional de Catalunya''.
 
Fou fundador i directiu del ''Secretariat d'Orfeons de Catalunya (SOC)'', de l'''Europäischen Föderation Junger Chöre (EFJC/Europa Cantat)'' i de la ''International Federation for Choral Music''. Fou instructor del moviment coral francès ''À Coeur Joie''. i primer president de la ''[[Federació Catalana d'Entitats Corals]] (FCEC)''.
 
Va ser elegit diputat al [[Parlament de Catalunya]] pel [[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC]] entre els anys 1992 i 1995.
 
== Fons ==
La Universitat de Barcelona conserva part del seu fons. Està format per cartells i programes de concert, partitures d'arranjaments i adaptacions musicals realitzades per Oriol Martorell, diapositives i fotografies de concerts i estades a l'estranger. Aquests materials permeten fer una aproximació a la intensa activitat artística d'Oriol Martorell i la Coral Sant Jordi sota la seva direcció durant el període 1946-1991. Es poden consultar en línia a la [[memòridaMemòria Digital de Catalunya]].<ref>[http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/oriolmartor Consulta en línia]</ref>
 
El 1996, poc abans de morir, va llegar la seva col·lecció de discos a la [[Biblioteca de Catalunya]]. A banda de la discografia de la [[Coral Sant Jordi]], els més de 4.000 discos que integren la col·lecció reflecteixen el seu pas per les discogràfiques [[Edigsa]] i Vergara, així com la seva activitat com a crític discogràfic.