Tahití: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Nova clau d'ordenació a Categoria:Tahití: " " usant HotCat |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{infotaula geografia política}}
'''Tahití''' és l'illa més gran de la [[Polinèsia Francesa|Polinèsia francesa]], situada a l'[[arxipèlag]] de les [[illes de la Societat|Illes de la Societat,]] al sud d'[[Oceania]]. Històricament va ser coneguda també com a ''Otaheite''. La capital n'és [[Pape’ete]], situada a la costa nord-oest de l'illa.
És l'illa més poblada de la Polinèsia francesa, amb un 69% de la població total. Disposa de l'aeroport internacional de Faa’a. El [[francès]] hi és llengua oficial, i el [[tahitià]], o ''reo mā’ohi'', és reconegut com a element fonamental de cohesió social i comunicació quotidiana, d'ús lliure amb estatus de cooficial.<ref>{{ref-publicació|autor= Secrétariat général du Gouvernement
|article= Loi organique n°2004-192 du 27 février 2004 portant statut d'autonomie de la Polynésie française
|url= http://www.legifrance.gouv.fr/affichTexte.do?cidTexte=LEGITEXT000005765456&dateTexte=vig#LEGISCTA000006135658
Línia 16:
Tahití té una llargada màxima de 45 [[km]], amb 132 km de costa i una superfície de 1.043 km<sup>2</sup>. El punt més alt de l'illa és el [[mont Orohena]], de 2.241 [[Metres sobre el nivell del mar|m]].
L'illa es compon de dues parts centrades sobre [[volcà|volcans]] extints i unides per l'[[istme de Taravao]]. La part nord-occidental s'anomena ''Tahiti Nui'', o ''gran Tahití'', i la sud-oriental és ''Tahiti Iti'', o ''petita Tahití''. Només la franja costanera és habitada amb una penetració màxima que no sobrepassa els dos quilòmetres. Mentre ''Tahiti Nui'' està densament poblada, sobretot al voltant de Papeete, i disposa de bones infraestructures i forta influència de la metròpoli francesa, ''Tahiti Iti'' ha quedat més aïllada,
El clima és tropical, càlid i humit tot l'any. Només hi ha dues estacions: la seca i la humida, dita també ''de pluges'', de novembre a abril. La durada de dies i nits es manté sensiblement constant tot l'any, independentment de les estacions.
Línia 24:
La població nadiua és polinèsia, i s'estima que es va establir a l'illa vers el [[300 aC]], durant les migracions i colonitzacions primerenques de tot l'espai polinesi a partir de [[Tonga]] i [[Samoa]].
El sòl fèrtil i la pesca abundant van proveir un aliment fàcil als habitants. La percepció del caràcter relaxat i alegre dels nadius i la caracterització de l'illa com un paradís van impressionar els primers exploradors europeus,
S'ha especulat que Tahití fou la mateixa illa Sagitària que va descriure [[Pedro Fernández de Quirós|Quirós]] el [[1606]]. Però el més probable és que es tractés de [[Rekareka]], situada al mateix paral·lel a les [[Tuamotu]].
Línia 36:
Entre [[1772]] i [[1775]], el virrei del [[Perú]], el català [[Manuel d'Amat i de Junyent]], va organitzar tres expedicions a Tahití. Durant un temps es conegué com l'''illa d'Amat''. Els capitans [[Domingo de Boenechea]], [[José de Andía]] i [[Tomás Gayangos]] van intentar establir una missió a Tautira, a la península de Tahití Iti.
L'almirall francès [[Abel Aubert Dupetit Thouars]] hi va desembarcar per primer cop el [[1839]], i per segon cop el [[1842]], quan el [[Regne de Tahití]] va ser declarat protectorat francès.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Fisher |nom=Denise |títol=France in the South Pacific: Power and Politics |url=http://books.google.cat/books?id=-LhjbRWRU5AC&pg=PA20&dq=Dupetit+Thouars++tahiti&hl=ca&sa=X&ei=OXsbUoDHKOmQ7Aa4vIAQ&ved=0CDgQ6AEwAQ#v=onepage&q=Dupetit%20Thouars%20%20tahiti&f=false |llengua=anglès |editorial=ANU E Press |data=2013 |pàgines=20 |isbn=1922144959}}</ref> El [[1880]] el rei [[Pōmare V]] ([[1842]]–[[1891]]) va cedir-ne la sobirania a [[França]].
El pintor francès [[Paul Gauguin]] va viure a Tahití entre [[1891]] i [[1901]] i s'inspirà en els paisatges i els models polinesis. A [[Papeari]], hi ha un petit museu dedicat a Gauguin. Els escriptors catalans [[Aurora Bertrana]] i [[Josep Maria de Sagarra]] van passar-hi també una temporada als anys 20 i 30 del [[segle XX]]. Van immortalitzar les seves experiències en diversos llibres, d'entre els quals destaquen ''Paradisos oceànics'' (1930) i ''La ruta blava'' (1942).
Des del [[2004]], Tahití, junt amb la Polinèsia francesa, té l'estatus de país d'ultramar.
== Referències ==
Línia 50:
* [http://www.ifenua.com/ iFenua, portal sobre l'entreteniment a Tahití i les seves illes] {{fr}}.
* [http://www.taiha.com/ Polinèsia francesa] {{fr}}.
* [http://www.cadeaux-express.com/tahiti/ Lloc ''web'' dedicat a Tahití (actualitat, història i geografia)] {{fr}}.
* [http://www.tahitipresse.pf/ Premsa de Tahití] {{fr}}.
* [http://www.faufaa-tupuna.com/ Faufa’a Tupuna, ''wiki'' dedicat al patrimoni cultural polinesi] {{fr}}.
| |||