Orfeó Barcelonès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:1853 usant HotCat |
mCap resum de modificació |
||
Línia 24:
El concurs va tenir lloc el 25 de novembre de 1888 al Palau de Belles Arts, i esdevingué una revelació d’on havia arribat l’orfeonisme. Dels quatre grans premis, tres foren per a França i un per el País Basc.<ref>"La Exposición” núm. 63 del 31 de desembre, pàgs. 11 i 12 “Concurso de orfeones”</ref> Malgrat els meritoris intents del comitè organitzador de formar un orfeó amb els millors de la ciutat sota el nom d’Orfeó Barcino,<ref>En ocasions a l’Orfeó Barcelonès se l’ha citat com Orfeó Barceloní (Revista Musical Catalana, núm. 28 d’abril de 1906, pàg. 85) o de Barcelona (La Vanguardia 12.12.1891, pàg. 2).</ref> aquest només va merèixer un accèssit. D’aquesta fet l’Orfeó Barcelonès entra en una llarga crisi, que es radicalitzaria el 10 d’octubre de 1898,<ref>“La Vanguardia” 11.11.1898, a Notas locales, pàg. 2</ref> i de la que en sortiria una entitat molt millorada.
El concurs de 1888 va fer reaccionar una nova generació de joves músics, obrint-los un sorprenent ventall de possibilitats, entre ells [[Lluís Millet i Pagès|Lluís Millet]] a qui va empènyer a fundar l’any 1891 l’[[Orfeó Català]] amb plantejaments innovadors, lliure dels patiments inherents a encetar un camí nou no sempre fàcil. A partir d’aleshores és una realitat que el cant coral a Catalunya arrela en dues vessants, la llengua catalana i l’atenció a les tradicions musicals pròpies, a més del deler d’una altíssima qualitat.
Els [[cors de Clavé]] esdevingueren testimoni d’un llegat del passat romàntic i els orfeons quedaren obligats a revisar amb profunditat el seu plantejament si volien persistir. Molts varen desaparèixer, el Barcelonès, feliçment però, optà per una vigorosa refundació el 17 d’octubre de 1900.
| |||