Font (tipografia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Revertides les edicions de Popopot. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 1:
En [[tipografia]], una '''font tipogràfica''',<ref name="">{{GEC|0272673|Font}}</ref><ref group="n.">L'anglicisme "font" és utilitzat àmpliament en l'àmbit del disseny i les arts gràfiques i el recull la bibliografia especialitzada escrita directament en català, no traduïda, com els llibres i publicacions de Josep M Pujol i Joan Solà.</ref> '''pòlissa de tipus'''<ref group="n.">El terme "pòlissa de tipus" s'ha utilitzat tradicionalment per referir-se a les col·leccions de tipus metàl·lics d'una mateixa família i estil.</ref> o '''tipus de lletra''',<ref group="n.">Des de mitjans dels anys 80 el terme "tipus de lletra" s'ha utilitzat per traduir al català el terme anglès "font" en el programari de processament de textos"</ref> és l'assortiment de caràcters tipogràfics de la mateixa [[Família tipogràfica|família]] en cadascuna de les seves variants de sèrie, o, dit d'una altra manera, és un conjunt o assortiment complet de lletres, signes i blancs tipogràfics d'una classe o tipus determinat, en una mida o estil concrets{{sfn|Pujol|Solà|1995|p=336 - 11.15}}. El terme anglès ''font'' deriva del francès ''fonte'', que significa 'peça fosa', referint-se al tipus produït fonent el metall. Els impressors de parla anglesa han usat el terme ''fount'' (a les illes Britàniques) o ''font'' (a Amèrica del Nord) durant segles per referir-se a les pòlisses o col·leccions de tipus de metall de múltiples parts que s'utilitzaven per acoblar i imprimir en una mida i un tipus de lletra determinats{{sfn|Pujol|Solà|1995|p=336 - 11.15}}. Amb l'arribada de la [[tipografia]] digital, el terme ''font'' usat als EUA s'ha anat fent habitual entre els dissenyadors catalanoparlants i també en la bibliografia sobre tipografia.
 
Amb el pas dels anys, totes les definicions de la terminologia associada amb la tipografia han estat poc clares. Abans que arribés l'era digital, els termes "[[Tipus (tipografia)|tipus]]", i "[[lletra]]", presentaven clares diferències. Avui aquestes diferències estan menys clares. "[[Tipus (tipografia)|Tipus]]" s'utilitzava per a descriure el mateix objecte -un tros de metall amb un caràcter invertit i un relleu en un costat creat per a la impressió. "'''Font'''" es referia al conjunt de caràcters d'un tipus de lletra concret, del mateix estil i mida. "[[Lletra]]" es referia a unaun totalitatconjunt de famílies o a famílies de tipus relacionats. DeDes lade fifinals del segle XIX, el terme ("lletra" o "caràcter") s'aplica a un aplecconjunt d'estils afins: "[[cursiva]]", "[[rodona]]", "[[negreta]]", "[[cursiva negreta]]", "[[versaleta]]", etc.
 
La tipografia es divideix en tipografia per a títols (''displays'') i per a cos de text. Tradicionalment els tipus de 12 punts o menys es consideren de text. Solen utilitzar-se per als cossos de text o per a textos de lectura continuada, amb molta informació. A la inversa, els tipus de més de 12 punts es coneixen com a "tipus per a ''displays''" o "tipus per a títols". Solen utilitzar-se per a capçaleres, senyalització o per a qualsevol text que intenti captar l'atenció del lector amb grans mides de lletra.
Línia 64:
 
=== Proporció entre el traçat i l'altura ===
Les lletres romanes es basen en els caràcters trobats en les inscripcions romanes. En analitzar els caràcters, resulta que són unes deu vegades més alts que el pes del seu traç. Qualsevol variació de la proporció ocasionarà que les lletres restinquedin més fosques o més clares. Trobar les proporcions correctes de qualsevol font pot resultar difícil. Han de tenir un aspecte correcte òpticament més que matemàticament. La funció de la font també pot ser determinant en aquesta relació. Una font per un ''display'' pot trencar algunes convencions en favor del disseny, mentre que per un text ha de mantenir les proporcions per esdevenir fàcils de llegir.
 
=== Contrast en el pes del traç ===