Emili Beüt i Belenguer: diferència entre les revisions

Abans de la [[Guerra Civil espanyola|guerraGuerra civil]] col·laborà amb l'[[Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana]] i elaborà un projecte de comarcalització del [[País Valencià]], tasca segurament facilitada pel gran coneixement que tenia del país, donat queperquè era un destacat excursionista.

Després de la guerra i durant el [[franquisme]], va publicar obres literàries aen l{{'}}''[[Editorial Torre]]'' fundada per [[Xavier Casp]] i [[Miquel Adlert]]. Col·laborà en les revistes mensuals ''[[Editorial Sicània|Sicània]]'' i ''València cultural'' i va ser membre de la [[Fundació Gaietà Huguet]], que concedeix anualment un premi sobre un treball lingüístic en [[idioma català|llengua catalana]].

Publicà, entre d'altres, els llibres ''Camins d'argent'' ([[1950]]-[[1957|57]]) i l'antologia ''Els paisatges i pobles valencians descrits pels nostres escriptors'' ([[1966]]).

El [[27 de novembre]] de [[1972]], va ser nomenat president d'aquesta entitat cultural,; 2 anys després va ser ratificat en el càrrec reglamentàriament i quatre anys després, en retirar-se la candidatura oposada als seus plantejaments, de [[Xavier Casp]], Beüt va ser ratificat.

Durant la presidència d'Emili Beüt, van prendre el control de ''Lo Rat Penat'' moviments socials contraris al manteniment de la unitat lingüística que feia tradicionalment des de la seua fundació aquesta entitat, i això forçà a diverses personalitats culturals valencianistes com [[Sanchis Guarner]] a abandonar la institució.

* [http://bv.gva.es/documentos/mayo2014/Emili%20Beut%20i%20Belenguer_val.pdf Arxiu Emili Beüt i Belenguer (Biblioteca Valenciana)].