Emilio de Bono: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
millorant traducció |
m + refs |
||
Línia 11:
El 1924, De Bono va ser jutjat pel seu paper en la mort del polític d'esquerres [[Giacomo Matteotti]]. Es va negar a implicar els seus superiors i va ser inesperadament absolt el 1925. Aquest mateix any, De Bono va ser nomenat Governador de [[Tripolitana]], a [[Líbia]].
En 1929 va ser nomenat [[Ministeri de les Colònies (Itàlia)|Ministre d'Afers Colonials]] (també anomenat Ministre de les Colònies). El 1932, el rei [[Víctor Manuel III d'Itàlia|Víctor Manuel III]] i De Bono visitar [[Eritrea]] i van trobar, segons les seves pròpies paraules, una colònia pacífica, lleial i satisfeta.<ref>Mockler. ''Haile Sellassie's War''. p.27</ref>
== Abissínia ==
Al novembre de 1932, a petició de Mussolini, De Bono va escriure un pla per envair Etiòpia. El pla es resumia en el tradicional mètode d'incursió: una força relativament petita es mouria gradualment cap al sud des d'Eritrea, establiria bases fortes i avançaria contra uns enemics cada vegada més febles i desorganitzats. La invasió prevista per De Bono seria barata, fàcil, segura i lenta.<ref>Baer, ''Test Case: Italy, Ethiopia, and the League of Nations'', p. 12</ref>
Mussolini va implicar separadament l'Exèrcit en el pla i, en els dos anys, l'Exèrcit va desenvolupar la seva pròpia campanya massiva en què es van usar cinc o sis vegades més tropes del nombre requerit per De Bono. El 1934, Mussolini va unir els plans descoordinats en un que emfasitzava la idea militarista de la [[guerra total]].<ref>Baer, ''Test Case: Italy, Ethiopia, and the League of Nations'', p. 13</ref>
El 1935, De Bono es va convertir en [[comandant en cap]] de l'operació italiana contra [[Etiòpia]] durant la [[Segona Guerra Ítalo-Etíop]], a més de comandant de les forces invasores d'[[Eritrea]], en el que es va conèixer com front nord. De Bono va tenir sota les seves ordres directes nou divisions de tres cossos de l'Exèrcit: el I Cos Italià, el II Cos Italià i el Cos d'Eritrea.<ref name=Barker-33>Barker, A. J., ''The Rape of Ethiopia 1936'', p. 33</ref>
El 3 d'octubre, les forces sota el comandament de De Bono van creuar a Etiòpia des d'Eritrea. El 6 d'octubre, les seves forces van prendre [[Adowa]], venjant oficialment la humiliant [[batalla de Adwa|derrota italiana de 1896]]. Poc després, De Bono va entrar a la [[Regne d'Aksum|històrica ciutat]] d'[[Aksum]], muntant un cavall blanc. Després d'aquests triomfs inicials, però, l'avanç de De Bono es va alentir.
El 8 de novembre, el I Cos i el Cos d'Eritrea capturar [[Mek'ele]]. Aquest va ser el límit dels avenços italians sota el comandament de De Bono. L'increment de la pressió internacional cap a Mussolini va portar a la necessitat de victòries ràpides i brillants, sense lloc per obstacles o retards.<ref>Barker, A. J., ''The Rape of Ethiopia 1936'', p. 36</ref>
El 16 de novembre, De Bono va ser ascendit a [[Mariscal d'Itàlia]], però Mussolini, cada vegada més impacient pels lents progressos de la invasió, el va rellevar del seu càrrec el 17 de desembre mitjançant el Telegrama d'Estat 13181, en què constava que, amb la captura de Mek'ele cinc setmanes abans, havia complert la seva missió. [[Pietro Badoglio]] va ocupar el seu lloc, i De Bono va ser nomenat Inspector de les Tropes d'Ultramar.
Línia 33:
El 24 i 25 de juliol de 1943, De Bono va ser un dels membres del [[Gran Consell Feixista]] que va votar destituir Benito Mussolini quan [[Dino Grandi]], en col·laboració amb [[Pietro Badoglio]] i Víctor Manuel III, van proposar una moció de censura que es votaria al Consell. Això va portar a la caiguda, arrest i empresonament del dictador.
Aquest mateix any, Mussolini va ser rescatat de la presó del Gran Sasso i va tornar al poder com a'' Duce de la Nació'' de la nova [[República Social Italiana]] o RSI. Un cop de nou al poder, Mussolini va detenir tothom que havia votat contra ell, i va fer que [[Alessandro Pavolini]] els jutgés per [[traïció]] a [[Verona]], en el que es coneix com a [[procés de Verona]]. De Bono va ser condemnat en un judici en el qual es coneixia el resultat abans del començament.<ref name="Bosworth, R. J. B. p. 514">Bosworth, R. J. B., ''Mussolini's Italy'', p. 514</ref>
L'11 de gener de 1944, De Bono va ser executat, als seus 77 anys, per afusellament, a Verona, al costat de [[Galeazzo Ciano]], [[Luciano Gottardi]], [[Giovanni Marinelli]] i [[Carlo Pareschi]]. Ciano era el Ministre d'Afers Exteriors, gendre de Mussolini. Gottardi era l'expresident de la Confederació Feixista de Treballadors Industrials. Marinelli havia estat cap de la milícia feixista, i Pareschi ministre d'Agricultura. L'únic acusat en els processos que es va escapar de la pena capital va ser [[Tullio Cianetti]], el ministre de societats, que va ser condemnat a trenta anys de presó pels tribunals de la RSI.<ref name="Bosworth, R. J. B. p. 514"/>
== Honors ==
Línia 59:
== Bibliografia ==
* {{Cita llibre | nom = George W. | Cognoms = Baer | títol = Test Case: Italy, Ethiopia, and the League of Nations | editorial = Hoover Institute Press, Stanford University | any = 1976 | localització = Stanford, Califòrnia | isbn = 0-8179-6591-2 | pàgines =}}
* {{Cita llibre | nom = AJ | cognoms = Barker | títol =
* {{Cita llibre | nom = RJB | cognoms = Bosworth | títol = Mussolini s Italy: Life Under the Fascist Dictatorship, 1915-1945 | editorial = Penguin Books | any = 2005 | localització = New York | isbn = 978-0-14 -303.856-6}}
* {{Cita llibre | nom = Anthony | cognoms = Mockler | títol = Haile Sellassie s war | editorial = Olive Branch Press | any = 2003 | localització = New York | isbn = 978-1-56656-473-1}}
| |||