Segle XVI: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Michelangelos David.jpg|thumb|L'[[David (Miquel Àngel)|estàtua de David]], realitzada per [[Miquel Àngel]] l'any [[1504]], i considerada una de les millors obres del [[Renaixement]]]]

 

La política del segle XVI està marcada per l'establiment de grans estats monàrquics a Europa, que lluitaven per afermar el seu poder amb el control de més territori, tant a Europa com als nous territoris descoberts a Amèrica i al Pacífic (inici del [[colonialisme]]. Espanya, amb [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V del Sacre Imperi romanogermànic]], era la potència dominant, ja que controlava Flandes, Àustria, part d'Itàlia i la part occidental d'Amèrica del Sud, que s'anava explorant progressivament. Portugal li disputava l'hegemonia marítima (especialment amb [[Manuel I de Portugal]]), lluita a la qual es va sumar més endavant Anglaterra, mentre van proliferar les guerres al continent, entre aquestes la [[Guerra dels vuitanta anys]], que va acabar amb la independència dels Països Baixos. Aquest conflicte va ser alhora polític i religiós, tint que adquirirà també la [[guerra de la Lliga de Cognac|Guerra de la lliga de Cognac]] que va incloure el [[saqueig de Roma (1527)]] a mans hispanogermàniques i que va escandalitzar bona part dels europeus. Aquest clima d'enfrontament prepararia el terreny per a les grans guerres de religió del segle XVII.

 

A Amèrica, els espanyols van sotmetre bona part dels pobles autòctons. Així, [[Hernán Cortés]] va reclamar el territori del futur Mèxic, provocant la fi de l'Imperi [[asteca]], i al sud [[Francisco Pizarro]] va fer el mateix amb el Perú, lluitant contra l'[[Imperi inca]]. [[Jacques Cartier]] (bretó) descobreix Canadà i els portuguesos inicien la colonització del Brasil.

 

A partir del segle XVI, es pot parlar d'un autèntic comerç global que inclou tots els continents, ja que la volta al món de [[Fernão de Magalhães]] i [[Juan Sebastián Elcano]] havien incorporat Oceania a les rutes marítimes d'intercanvi. Europa importava or i nous aliments d'Amèrica i hi exportava manufactures i esclaus, provinents d'Àfrica, per treballar a les colònies i grans latifundis que es regalaven als pobladors. De l'Orient, comprava espècies i articles luxosos, que arribaven mitjançant noves escales a Filipines i la costa africana, per burlar la pirateria turca (especialment ferotge contra els interessos de les repúbliques italianes, en continus pactes amb altres pobles mediterranis). Tots aquests intercanvis van fer augmentar el pes de la banca i la burgesia comercial, enriquida, i que va començar a reclamar poder polític.

 

[[terratrèmol de Shaanxi]], el més mortífer de la història, amb uns 830.000 morts.

 

El segle XVI marca l'inici de la [[revolució científica]] que esclataria el segle següent. L'edat moderna imposava una mentalitat més racional, que fugia d'interpretacions divines i qüestionava l'autoritat, fins i tot la dels filòsofs clàssics, ja que volia proves d'allò que s'afirmava. Aquesta cerca de proves va fer proliferar els experiments, amb noves descobertes, i l'ús de les matemàtiques com a llenguatge formal que els expressava de manera irrefutable. La nova ciència, a més a més, va assolir grans quotes de difusió, ja que els humanistes pensaven que una persona instruïda havia de dominar tant la tècnica com les arts i demanaven la traducció de les obres més influents del nou pensament, que gràcies a la impremta es podien consultar a les biblioteques de les universitats.

 

Alguns invents remarcables són el [[termòmetre]] modern, el [[llapis]] de grafit i el [[violí]].

 

El [[Renaixement]] es va estendre com a estil dominant en l'art europeu. Alguns dels artistes plàstics més rellevants són [[Albrecht Dürer]], famós pels seus gravats a part de les pintures; [[Pieter Brueghel el Vell]], amb les seves obres d'escenes bíbliques i quadres amb multitud de personatges; [[Raffaello Sanzio]], amb escenes marianes o quadres com ''[[L'escola d'Atenes]]''; l'arquitecte [[Andrea Palladio]] i, per sobre de tot, [[Michelangelo Buonarroti]]. Aquest art es basava en l'harmonia, l'ús de la llum i la perspectiva, la imitació de models grecollatins (fet que explica que s'alternin els temes cristians i els mitològics en molts pintors), l'observació detallada del cos humà i un major ús dels colors.