Obre el menú principal

Canvis

346 octets eliminats, fa 11 mesos
m
Retocs i tipo (tret itàlics i negretes inconseqüents)
{{polisèmia}}
[[Fitxer:Capital not largest city.PNG|thumb|350px|Estats en què la capital no és la ciutat més gran]]
En política una '''capital''', també anomenada '''ciutat capital''' o '''capital política''', és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu. La ciutat capital és, en la majoria dels casos, la ciutat on es troben físicament les oficines governamentals i els recintes de reunió segons allò que estableixen les lleis respectives de les regions. LaPer paraulaextensió "s'utilitza el mot per indicar una ciutat que en un cert àmbit te la preeminència (capital" del ví, capital gai, capital de la cultura…) La paraula prové del [[llatí]] ''caput'' que significa "«cap"».
 
Habitualment, la capital d'un estat, país o regió sol concentrar alguns tipus de serveis de tipus administratiu, polític, sanitari, etc. També es pot donar el cas que diferents branques del govern es reparteixin en diferents ciutats de l'estat, país o regió, o que la capitalitat sigui itinerant. (La capital moderna no sempre ha existit: a [[Europa Occidental]] [[medieval]], una forma «migratòria» delde govern va ser més comú - la—l'anomenada [[cort itinerant]]— va ser més comú.)
 
Les seus del govern de les jurisdiccions subestatals sovint són anomenades "capitals", encara que aquest és el cas dels estats amb un grau relatiu de [[federació|federalisme]] o [[estat regional|regionalisme]] en què les jurisdiccions subestatals gaudeixen de sobirania. Als [[estat unitari|estats unitaris]] es prefereix l'ús d'altres termes com per exemple "«centre administratiu"».
 
Tot i que unaUna capital solpot ser la població més gran en la seva àrea d'influència, però no sempre és així. De fet, hi ha molts casos en què una capital ''administra'' altres ciutats molt més importants pel que fa al nombre d'habitants. Exemples d'això són [[Washington D.C.|Washington]] als [[Estats Units]] (que té diverses ciutats més grosses, com per exemple [[Nova York]] o [[Los Angeles]]), o [[Berna]] a [[Suïssa]], (on tant [[Ginebra]] com [[Zuric]] tenen més població). Exemples de gran centralisme demogràfic, financer i de serveis són [[Londres]] respecte al [[Regne Unit]], [[París]] respecte a [[França]] o [[Buenos Aires]] respecte a l'[[Argentina]] (on cada una d'aquestes ciutats –a l'[[àrea metropolitana]]– concentra més del 10% de la població de l'estat). El cas de [[Barcelona]] respecte a [[Catalunya]] és encara més marcat: la ciutat concentra en l'àrea metropolitana més de la meitat de la població catalana, amb pràcticament la total concentració de serveis.
 
L'atracció convergència de poder polític, econòmic o cultural no és comuna a tots els casos. Les capitals que exerceixen aquesta funció per motius de tradició a vegades són eclipsades a nivell econòmic per ciutats rivals, com és el cas de [[Nanjing]] amb [[Shanghai]]. El declivi d'una dinastia o una cultura també pot significar l'extinció de la seva ciutat capital, com en el cas de [[Babilònia]] i [[Cahokia]]. Moltes capitals actuals, com [[Nova Delhi]], [[Abuja]], [[Brasilia]], [[Canberra]], [[Astanà]], [[Islamabad]], [[Ottawa]] i [[Washington D.C.]] són ciutats planejades que es van construir per establir-hi la seu d'un govern. Normalment acaben, degut a les seves inèrcies pròpies, acaben convertint-se en nous centres econòmics i comercials.
 
En un sentit més ampli de la paraula, una '''capital''' és la ciutat que té la preeminència en un camp social, cultural, econòmic o de qualsevol altra índole (per exemple, [[Milà]] és considerada com una de les capitals mundials de la [[moda]]);<ref name="lanacion.cl">{{ref-web| url = http://www.lanacion.cl/prontus_noticias/site/artic/20050929/pags/20050929172523.html | títol = La capital de la moda está en Milán}}</ref> i en alguns casos fins i tot, aquesta capitalitat és un títol rotatiu, com es pot donar en els casos de la '''«Capital de la Cultura Catalana'''»<ref name="ccc">{{ref-web| url = http://www.ccc.cat/ | títol = Capital de la Cultura Catalana | consultatconsulta = 3 desembre 2010}}</ref> o bé les '''[[Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya#Ciutats Geganteres de Catalunya|Ciutats Geganteres de Catalunya]]''' que des de l'any 1985 nominencada unaany ciutatatorguen deel [[Catalunya]]títol per«capital adel convertir-lamón aquellgeganter» anya enuna laciutat ''capital del món geganter''catalana.<ref name="ciutatgegantera">{{ref-web| url = http://www.gegants.cat/activitats/ciutat-gegantera/ | títol = Ciutats geganteres | editor = Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya | consulta = 3 desembre 2010}}</ref>
 
== Tipus de capitals ==
Podem trobar diferents tipus de capitals:
 
* ''capital administrativa:'' on es troben les oficines i els ministeris del Govern i, en general, l'administració de l'Estat (com per exemple, [[Pretòria]] respecte a [[Sud-àfrica]]).
* ''capital judicial:'' on hi ha la seu del Tribunal Suprem (com per exemple, [[Brno]] a la [[República Txeca]]).
 
== Capitals acordades poc ortodoxes ==
Existeixen una sèrie de casos on els estats tenen múltiples capitals, i també hi ha diversos estats que no tenen capital. En altres casos, la capital ''oficial'' no és l{{'}}''efectiva'' per raons pragmàtiques, és a dir, la ciutat coneguda com ''la capital'' no és la seu del govern. Ocasionalment, la ''capital'' oficial podria tenir la seu del govern, però no és l'origen geogràfic de la presa de decisions polítiques. La següent llista especifica els detalls observats en els Estats sobirans.
 
* [[Xile]]: [[Santiago de Xile|Santiago]] és la capital tot i que el [[Congrés Nacional de Xile|Congrés Nacional]] està ubicat a [[Valparaíso]].<ref name="XileCongres">{{ref-web| url = http://www.congreso.cl/ | títol = Congrés Nacional de Xile | llengua = castellà | consulta = 3 desembre 2010}}</ref>
* [[França]]: La Constitució francesa no reconeix cap ciutat capital de França. [[París]] és, ''de facto'', capital de França (seu de la Presidència, el Govern, l'Assemblea Nacional i el Senat), però els congressos conjunts de les dues cambres del Parlament tenen lloc a [[Versalles]].
* [[Alemanya]]: La capital oficial [[Berlín]] és seu del parlament i de les altes instàncies del govern. Tanmateix, diversos ministeris es troben a l'antiga capital de l'[[Alemanya Occidental]], [[Bonn]], que té ara el títol de [[ciutat federal]]. El poder judicial es divideix entre [[Karlsruhe]], [[Kassel]] i [[Leipzig]].
* [[Austràlia]]: a finalsla fi del [[segle XX]], dues ciutats es disputaven el fet d'aconseguir la capitalitat del país: [[Sydney]] i [[Melbourne]]. El govern australià va optar finalment per una solució salomònica: ni l'una ni l'altra, sinó una ciutat equidistant d'ambdues, [[Canberra]].
* [[Malàisia]]: [[Kuala Lumpur]] és la capital constitucional, però el centre administratiu federal es va traslladar a 30uns treinta quilòmetres al sud de [[Putrajaya]] a finalsla fi de l'any 1990. No obstant, el Parlament de Malàisia se segueix trobant a Kuala Lumpur.
* [[Myanmar]] ([[Birmània]]): [[Naypyidaw]] va ser designada la capital del país el 2005, el mateix any en què fou fundada, però la majoria de les oficines governamentals i ambaixades són encara a [[Yangon]] (Rangun).
* [[Nauru]]: Un petit país de només 21 quilòmetres quadrats, no té una ciutat capital diferenciada i, en el seu lloc, té un districte capital.
* [[Sri Lanka]]: [[Jayawardenapura Sri Kotte]] és la capital oficial i la ubicació del parlament, mentre que l'antiga capital, [[Colombo]], ara és designada com la "capital comercial". Tanmateix, moltes oficines de govern es troben encara a Colombo. Ambdues ciutats estan en elal [[districte de Colombo]].
* [[Sud-àfrica]]: La capital administrativa és [[Pretoria]], la capital legislativa és [[Ciutat del Cap]] i la capital judicial és [[Bloemfontein]], com a resultat de la transacció que va crear la [[Unió de Sud-àfrica]] el 1910. Aquest fet converteix el país africà en l'únic del món que té tres capitals.<ref name="ConstitucioSudAfrica">{{ref-web| url = http://www.constitutionalcourt.org.za/site/theconstitution/thetext.htm | títol = Constitution | editor = Constitutional Court of South Africa | llengua = anglès | consultat = 3 desembre 2010}}</ref>
* [[Suïssa]]: [[Berna]] és la ''[[ciutat federal]]'' de Suïssa i funciona com a capital ''de facto''. Tanmateix, el Tribunal Suprem Federal de Suïssa es troba a [[Lausana]].
* [[Tanzània]]: [[Dodoma]] va ser designada la capital del país el 1973, però la majoria de les oficines governamentals i ambaixades es troben encara a [[Dar es Salaam]].
* [[Mònaco]], [[Singapur]] i el [[Vaticà]] són [[ciutats estat]] i per tant no tenen una capital diferenciada del mateix conjunt del país.
* [[Illes Pitcairn |Pitcairn]]: [[Adamstown]] és, [[''de facto]]'', la capital perquè és l'únic lloc habitat en eldel territori.
* [[Turquia]]: la capital era [[Istanbul]] (anteriorment, ''Constantinoble'', capital dels diferents regnes que governaren la zona), però el [[1923]] els revolucionaris que van establir la república van traslladar la capital a l'actual ciutat, [[Ankara]].
 
=== Capitals que no són la seu del govern ===
* [[Benín]]: [[Porto-Novo]] és la capital oficial, però [[Cotonou]] és la seu de govern.
* [[Bolívia]]: [[Sucre (Bolívia)|Sucre]] és el capital constitucional, però la major part del governs nacional ja fa temps que va abandonar aquesta regió per [[La Paz]].
* [[Costa d'Ivori]]: [[Yamoussoukro]] va ser designada la capital del país el 1983, però la majoria de les oficines governamentals i ambaixades es troben encara a [[Abidjan]].
* El [[Països Baixos]]: [[Amsterdam]] és la capital constitucional nacional malgrat que el govern holandèsneerlandès, el parlament, el tribunal suprem i el palau residencial del [[Guillem Alexandre dels Països Baixos|rei]] es troben a [[La Haia]].
 
=== Els organismes internacionals ===
* [[Unió Europea]]: '''[[Brussel·les]]''' és generalment considerada com la capital de la Unió Europea pel fet d'allotjar les principals Institucions de la Unió Europea, la [[Comissió Europea]], el [[Consell Europeu]] i el [[Consell de la Unió Europea|Consell de Ministres]] (que és també la meitat de la branca legislativa), juntament amb la majoria dels treballs del [[Parlament Europeu]] (que estan formalment a '''[[Estrasburg]]''', on es fan les sessions plenàries mensuals). La UE no ha declarat una "capital", utilitzant''expressis aquest terme,verbis'' però l'acord de Brussel·les, d'acollir la majoria de les institucions polítiques, és definit pel [[Tractat d'Amsterdam]], que també dóna les [[Tribunal de Justícia Europeu|institucions judicials]] a '''[[Ciutat de Luxemburg|Luxemburg]]''' i el [[Banc Central Europeu|Banc Central]] a [[Frankfurt del Main|Frankfurt]]. En aquest sentit, podria ser comparat amb la divisió de la capital de la naturalesa de Sud-àfrica. No obstant això, l'aplicabilitat del terme "capital" a una entitat internacional és discutible, ja que, malgrat les seves implicacions pràctiques, el terme s'associa amb estats sobirans i entitats sub-nacionals; per tant, el seu ús comporta una significació política.
* [[Nacions Unides]]: [[Nova York]] és la principal [[Seu de les Nacions Unides|seu de les reunions]] dels més alts òrgans de les Nacions Unides, però gran part de la seva estructura es situa en altres ciutats, com [[Ginebra]], [[Viena]] i [[La Haia]].
 
== La capital com a símbol ==
Amb l'auge dels [[imperi]]s moderns i el concepte de [[nació]], el concepte de capital s'ha convertit en un [[símbol]] per l'[[estat]] i el seu [[govern]]. A diferència de les ciutats [[edat mitjana|medievals]], que eren considerades aquelles on el [[monarca]] establia la seva [[Cort (noblesa)|cort]], l'elecció, desplaçament, fundació o captura d'una capital moderna és un tema emocional. Per exemple:
* La ciutat quasi deshabitada i ruïnosa d'[[Atenes]] va ser declarada capital de la nova [[Grècia]] independent degut a la visió romàntica que es tenia de reviure la glòria de la [[Grècia Antiga]]. Cosa semblant va passar amb la [[Reunificació alemanya]] posterior a la [[Guerra Freda]] amb la designació de nou de [[Berlín]] com a capital d'[[Alemanya]]. Una altra capital que va recuperar el seu estatus va ser [[Moscou]] després de la [[Revolució d'Octubre de 1917]].
* L'elecció o fundació d'una ciutat capital "neutral" (deslligada d'una identitat política o regional) tenia com a objectiu mostra la unitat interna dels nous estats quan [[Berna]], [[Canberra]], [[Madrid]],<ref>{{ref-web| títol = Història de Madrid | url = http://www.artehistoria.com/frames.htm?http://www.artehistoria.com/histesp/lugares/167.htm | consulta = 20 març 2007 | llengua = castellà}}</ref> [[Ottawa]] i [[Washington D.C.]] van esdevenirobtenir capitalsaquest estatut. La ciutat de [[novaNova Delhi]], construïda pels colons anglesos, representa simultàniament un trencament i una continuïtat amb el passat: la localització a [[Delhi]] engloba algunes de les antigues capitals imperials, com Indraprastha, Dhillika i Shahjahanabad, però amb la marca de l'estil anglès amb què es va dissenyar la nova capital.
* Durant la [[Guerra Civil Americana]], es van gastar grans quantitats de recursos en defensar la posició de [[Washington D.C.]], que estaca envoltada pels Estats Confederats d'Amèrica, d'un atac confederat, quan l'aleshores petit govern federal s'hagués pogut traslladar amb relativa facilitat.
 
 
== Les capitals a més altitud ==
Entre les ciutats-capital que es troben a més [[altitud]] sobre el nivell del mar, hi trobemha l'actual capitalla de Bolívia, la capital de la regió-autònoma del Tíbet i la capital històriahistòrica del Perú:
* [[La Paz]], [[Bolívia]], 3.650 [[msnm]]: la Paz, oficialment, '''Nuestra Señora de La Paz''' és la cpaitalcapital del Departament de La Paz i seu del govern de Bolívia.
* [[Lhasa]], [[República Popular de la Xina|Xina]], 3.650 msnm: Lhasa és la capital de la ''Regió Autònoma del Tíbet'' dins la República Popular de la Xina, i capital tradicional del [[Tíbet]].
* [[Cuzco]], [[Perú]], 3.399 msnm: la ciutat del Cuzco o Cusco és la capital històrica del Perú i capital de la regió homònima; i va ser la capital de l'[[Imperi Inca]].
 
== Capitals més petites i més grans del món ==
85.070

modificacions