Gibraltar: diferència entre les revisions

'''Gibraltar'''<ref name="gec">{{gec|0029881|Gibraltar}}</ref> o '''Gibaltar'''<ref>{{Ref-webpublicació|url = http://www.nuvol.com/opinio/gibraltar-es-espanyol/|títolarticle = "Gibraltar" és espanyol| consulta = |llengua = | editor = |data = 3/12/2015|obranom = ArticleMartí|cognom sobre= elCrespó| topònim publicat apublicació =Nuvol.com}}</ref> és un [[territori britànic d'ultramar]] que inclou el [[penyal de Gibraltar]] i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'[[estret de Gibraltar]], que uneix el mar [[Mediterrani]] i l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]]. Limita per terra amb [[Espanya]], amb el municipi [[província de Cadis|gadità]] de [[la Línea de la Concepción]]. Al sud de la [[península Ibèrica]], el penyal de Gibraltar (en [[anglès]] ''the Rock'') és una gran muntanya rocosa que s'alça arran de mar convertida en fortalesa. És britànica des del [[Tractat d'Utrecht]] ([[1713]]). Aquesta situació estratègica fa que Espanya n'hagi reclamat la sobirania en diverses ocasions, afer que ha complicat les relacions entre tots dos estats. La ciutat és un centre bancari, turístic i base de l'Armada Britànica ([[Royal Navy]]).

El [[1309]], [[Alonso Pérez de Guzmán]], ''Guzmán el Bueno'' la va conquerir - [[Setge de Gibraltar (1309)]] - per a la [[Corona de Castella]] però el [[1333]] els [[marínides]] del [[Marroc]] la van reconquerir,<ref>{{ref-llibre|nom=Richard |cognom=Fletcher, ''[|url=http://books.google.cat/books?id=aa3t-k414hcC&pg=PA181&dq=asedio+algeciras&hl=ca&ei=U3lMTOKPDsKSjAeG16HYDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCoQ6AEwAA#v=onepage&q=asedio%20algeciras&f=false |títol=La España mora]'', p.|pàgina= 181 {{es|llengua = castellà}}</ref> i la van perdre definitivament davant el nasrida de Granada Yusuf III el [[1410]]. El duc de Guzmán de [[Medina Sidonia]] la va conquerir definitivament pels castellans el [[20 d'agost]] de [[1462]], i la va rebre en feu, i els ducs de Medina Sidonia la van posseir fins al [[1502]] en què el feu va tornar a la corona. El [[1540]] fou saquejada pel [[pirateria marítima|pirata]] turc [[Khair ed-Din Barba-rossa]] i per aquesta causa fou fortificada en els següents anys. El [[1610]] fou el port de sortida dels moriscs expulsats d'Espanya.

[[Anglaterra]] i [[Comtat d'Holanda|Holanda]], dues grans potències marítimes, eren enemigues de l'aspiració de [[Felip d'Anjou]] (Felip V) al tron d'Espanya. El juliol de [[1702]], durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], van arribar a [[Cadis]] i van desembarcar a [[Rota (població)|Rota]] i a [[El Puerto de Santa María]]. El [[4 d'agost]] de [[1704]], una altra esquadra anglesa [[Presa de Gibraltar|va prendre]]<ref>{{ref-llibre|nom=Pierre |cognom=Vilar,|nom2= Josep|cognom2=Termes|url= ''[http://books.google.cat/books?id=1C1pAAAAMAAJ&q=300+catalans+gibraltar+1704&dq=300+catalans+gibraltar+1704&hl=ca&ei=cXSnTMvSEoSYOq76ydIM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDUQ6AEwAQ |títol=Història de Catalunya]'', |volum=v.7,|isbn= p.9788429726015|pàgina=490}}</ref> Gibraltar. Els seus comandants [[George Rooke]] i [[Jordi de Hessen-Darmstadt]] van [[Setge de Gibraltar (1704-1705)|prendre possessió]] del Penyal en nom de l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Arxiduc Carles d'Àustria]], pretendent al tron d'Espanya. Entre els expedicionaris s'hi trobava un batalló de catalans que va desembarcar a [[Catalan Bay]]. Un dels protagonistes d'aquests esdeveniments és el cèlebre [[John Churchill, 1r Duc de Marlborough|Marlborough]] (anomenat Mambrú pels espanyols). Nou anys més tard, la conquesta es va formalitzar mitjançant el [[Tractat d'Utrecht]] ([[1713]]), en el qual Espanya cedia al [[Regne Unit]] el Penyal amb la condició d'evitar, o en defecte d'això controlar, el [[contraban]] cap a Espanya.<ref name="s1714">{{ref-publicació | cognom=Alcoberro | nom =Agustí |enllaçautor=Agustí Alcoberro | article =El primer conflicte global | publicació = Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 108 |data = setembre 2011 | pàgines = p.20-23 |issn = 1695-2014}}</ref><ref name="s1714causes">{{ref-publicació | cognom=Casas | nom =Sònia | article =Les 5 causes de la derrota | publicació = Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 108 |data = setembre 2011 | pàgines = p.46-47 |issn = 1695-2014}}</ref>

[[Fitxer:Lockheed_Hudson_of_No_233_Squadron_RAF_(August_1942).png|esquerra|thumb|300px|Un avió de la RAF sortint de Gibraltar el 1942]] El [[1938]], el Regne Unit va acordar la construcció d'un [[aeròdrom]] a l'[[istme]] de Gibraltar,<ref>{{es}}{{ref-notíciapublicació|títolarticle=El nuevo programa de rearme británico constituye una respuesta adecuada a las palabras de Goering|publicació=La Vanguardia|url= http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1938/03/04/LVG19380304-008.pdf| consulta=10 d'agost de 2013|data=4 de març de 1938|format=pdf|llengua = castellà}}</ref> que va ser enllestit el [[1939]]. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Gibraltar va ser la base d'operacions militars britàniques entre l'Atlàntic i el Mediterrani, a més de ser l'únic territori de l'Europa continental que es va mantenir lliure d'ocupació per les forces de l'Eix.

Més de 5 milions de turistes visiten Gibraltar cada any. A més, Gibraltar és un centre financer. Malgrat ser part de la [[Unió Europea]], '''Gibraltar''' té una jurisdicció legal i un sistema [[tribut]]ari separat del [[Regne Unit]].<ref>[{{ref-web|url=http://www.gibraltar.gov.gi/gov_deptsnew/taxation/tax_index.htmtreasury-department| Gibraltartítol Taxation= homeTreasury page]Department|llengua = anglès|editor= Govern de Gibraltar}}</ref> A causa de la manca de terreny obert en la península, Gibraltar no té [[agricultura]]. Hi ha una petita quantitat d'indústria lleugera (begudes) però les fonts d'ingressos principals són el transport marítim, el [[turisme]] (més de set milions de turistes visiten Gibraltar cada any) i les activitats financeres.<ref>{{enllaç no actiu}}[http://www.gibraltar.gov.gi/business/bus_index.htm e-Business & Commerce] (en anglès), ''Gobierno de Gibraltar'', Gibraltar. Últim accés el 24/11/2007.</ref><ref>[{{ref-web|url=http://www.gibnet.com/texts/pcun98.htm |títol= The Fight for Self -Determination - Address to the committee of 24 for decolonisation]|llengua (en= anglès), ''|cognom=Caruana,|nom= Peter'',|data= 1998.|consulta Últim= accés el 241/1109/2007.2018}}</ref>

En elsAls últims anys s'ha produït una expansió significativa de les instal·lacions hoteleres i de les facilitats de bany per a estimular el turisme. Les instal·lacions portuàries ocupen la major part de la riba occidental del territori, així com una porció de terra guanyada al mar en la [[badia d'Algesires]].

Va ser sobretot després de l'elecció de [[Joe Bossano]] el 1988, quan Gibraltar, emparada en la seva condició de territori de la Comunitat Europea, al tant que eximeix de l'[[IVA]] i al marge de la unió duanera, va desenvolupar una legislació fiscal que la va convertir en un actiu centre financer ''off-shore'', considerat un [[paradís fiscal]] a causa de les seves avantatjoses condicions fiscals. Es van definir així dos tipus d'empreses: les exemptes (''exempt companies'') i les qualificades (''qualifying companies''), que, residents a Gibraltar, no tenen activitat econòmica ni comercial al territori. Aquestes companyies paguen un impost anual no superior a 300 [[lliures esterlines]] i paguen un impost sobre beneficis testimonial (2% en el cas de les companyies qualificades; gens si es tracta d'exemptes). Addicionalment, no existeix cap mena de control de canvis per a les persones físiques o jurídiques residents a Gibraltar. Al setembre de 2004, Gibraltar tenia 28.000 companyies en el seu registre (pràcticament una societat registrada per habitant), de les quals 8.500 eren impositivament lliures. Gibraltar ha desenvolupat uns estrictes codis bancaris i financers.<ref>{{citar ref-publicació|nom=Richard |cognom=Norton-Taylor |nom2= David |cognom2=Hencke|url= http://www.guardian.co.uk/gibraltar/story/0,,726891,00.html|títolarticle=Straw questions Gibraltar over finances |llengua=anglès | editorialpublicació =The Guardian |data=3 de juny de 2002|dataaccésconsulta=121/09/2018|llengua d'abril= de 2014anglès}}</ref>