Obre el menú principal

Canvis

470 bytes afegits ,  fa 1 any
m
el títol d'un article s'ha de citar en la llengua original (eventualment afegint una traducció entre parèntesis), estandarditzat unes referències
| notes_al_peu = <references group="nb"/>
}}<!--FI DE TAULA PAIS -->
'''Gibraltar'''<ref name="gec">{{gec|0029881|Gibraltar}}</ref> o '''Gibaltar'''<ref>{{Ref-webpublicació|url = http://www.nuvol.com/opinio/gibraltar-es-espanyol/|títolarticle = "Gibraltar" és espanyol| consulta = |llengua = | editor = |data = 3/12/2015|obranom = ArticleMartí|cognom sobre= elCrespó| topònim publicat apublicació =Nuvol.com}}</ref> és un [[territori britànic d'ultramar]] que inclou el [[penyal de Gibraltar]] i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'[[estret de Gibraltar]], que uneix el mar [[Mediterrani]] i l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]]. Limita per terra amb [[Espanya]], amb el municipi [[província de Cadis|gadità]] de [[la Línea de la Concepción]]. Al sud de la [[península Ibèrica]], el penyal de Gibraltar (en [[anglès]] ''the Rock'') és una gran muntanya rocosa que s'alça arran de mar convertida en fortalesa. És britànica des del [[Tractat d'Utrecht]] ([[1713]]). Aquesta situació estratègica fa que Espanya n'hagi reclamat la sobirania en diverses ocasions, afer que ha complicat les relacions entre tots dos estats. La ciutat és un centre bancari, turístic i base de l'Armada Britànica ([[Royal Navy]]).
 
El gentilici de gibaltar és ''gibaltarenc''.<ref name="eny"/>
El nom de Gibraltar (''Kalpe'' per als grecs) prové de l'àrab ''Djabal Tāriq'' (''muntanya de Tàriq'') en honor del general musulmà [[Tàriq ibn Ziyad]]. Vers el [[1159]] el califa almohade [[Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin]] va ordenar la construcció d'una ciutat en aquest lloc al seu fill Yússuf governador de [[Sevilla]]. La construcció la van fer Yússuf i el seu germà Uthman governador de [[Granada (Andalusia)|Granada]] i l'arquitecte fou al-Hadidi. El califa la va visitar el novembre del [[1160]] i fins al gener del [[1161]].
 
El [[1309]], [[Alonso Pérez de Guzmán]], ''Guzmán el Bueno'' la va conquerir - [[Setge de Gibraltar (1309)]] - per a la [[Corona de Castella]] però el [[1333]] els [[marínides]] del [[Marroc]] la van reconquerir,<ref>{{ref-llibre|nom=Richard |cognom=Fletcher, ''[|url=http://books.google.cat/books?id=aa3t-k414hcC&pg=PA181&dq=asedio+algeciras&hl=ca&ei=U3lMTOKPDsKSjAeG16HYDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCoQ6AEwAA#v=onepage&q=asedio%20algeciras&f=false |títol=La España mora]'', p.|pàgina= 181 {{es|llengua = castellà}}</ref> i la van perdre definitivament davant el nasrida de Granada Yusuf III el [[1410]]. El duc de Guzmán de [[Medina Sidonia]] la va conquerir definitivament pels castellans el [[20 d'agost]] de [[1462]], i la va rebre en feu, i els ducs de Medina Sidonia la van posseir fins al [[1502]] en què el feu va tornar a la corona. El [[1540]] fou saquejada pel [[pirateria marítima|pirata]] turc [[Khair ed-Din Barba-rossa]] i per aquesta causa fou fortificada en els següents anys. El [[1610]] fou el port de sortida dels moriscs expulsats d'Espanya.
 
[[Anglaterra]] i [[Comtat d'Holanda|Holanda]], dues grans potències marítimes, eren enemigues de l'aspiració de [[Felip d'Anjou]] (Felip V) al tron d'Espanya. El juliol de [[1702]], durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], van arribar a [[Cadis]] i van desembarcar a [[Rota (població)|Rota]] i a [[El Puerto de Santa María]]. El [[4 d'agost]] de [[1704]], una altra esquadra anglesa [[Presa de Gibraltar|va prendre]]<ref>{{ref-llibre|nom=Pierre |cognom=Vilar,|nom2= Josep|cognom2=Termes|url= ''[http://books.google.cat/books?id=1C1pAAAAMAAJ&q=300+catalans+gibraltar+1704&dq=300+catalans+gibraltar+1704&hl=ca&ei=cXSnTMvSEoSYOq76ydIM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDUQ6AEwAQ |títol=Història de Catalunya]'', |volum=v.7,|isbn= p.9788429726015|pàgina=490}}</ref> Gibraltar. Els seus comandants [[George Rooke]] i [[Jordi de Hessen-Darmstadt]] van [[Setge de Gibraltar (1704-1705)|prendre possessió]] del Penyal en nom de l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Arxiduc Carles d'Àustria]], pretendent al tron d'Espanya. Entre els expedicionaris s'hi trobava un batalló de catalans que va desembarcar a [[Catalan Bay]]. Un dels protagonistes d'aquests esdeveniments és el cèlebre [[John Churchill, 1r Duc de Marlborough|Marlborough]] (anomenat Mambrú pels espanyols). Nou anys més tard, la conquesta es va formalitzar mitjançant el [[Tractat d'Utrecht]] ([[1713]]), en el qual Espanya cedia al [[Regne Unit]] el Penyal amb la condició d'evitar, o en defecte d'això controlar, el [[contraban]] cap a Espanya.<ref name="s1714">{{ref-publicació | cognom=Alcoberro | nom =Agustí |enllaçautor=Agustí Alcoberro | article =El primer conflicte global | publicació = Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 108 |data = setembre 2011 | pàgines = p.20-23 |issn = 1695-2014}}</ref><ref name="s1714causes">{{ref-publicació | cognom=Casas | nom =Sònia | article =Les 5 causes de la derrota | publicació = Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 108 |data = setembre 2011 | pàgines = p.46-47 |issn = 1695-2014}}</ref>
 
Espanya va fer diversos intents de reconquerir aquesta ciutat, el [[1727]], del [[1779]] fins al [[1782]], i no va reconèixer l'ocupació d'aquesta zona del seu territori i ho va posar en restitució, establint un límit fronterer entre el [[Regne Unit]] i [[Espanya]]. El [[1783]], pel [[Tractat de París (1783)|tractat de Versalles]], Espanya va acceptar la cessió de la sobirania de Gibraltar al [[Regne Unit]] a canvi de la recuperació de [[Menorca]] i part de [[Florida]]. Tots els intents per recuperar Gibraltar van fracassar a causa de la superioritat anglesa en el mar. L'escriptor espanyol, nascut a Cadis, [[José Cadalso]] va morir en un d'aquests intents.
Es va establir una frontera i camp militar a Gibraltar. Els gibraltarenys de [[1704]] s'havien refugiat amb la insígnia del seu municipi a [[San Roque]] i al costat d'aquest poble va créixer l'anomenat [[Los Barrios]]. Més tard va ser repoblada [[Algesires]] (abandonada des de [[1369]]).
 
[[Fitxer:Lockheed_Hudson_of_No_233_Squadron_RAF_(August_1942).png|esquerra|thumb|300px|Un avió de la RAF sortint de Gibraltar el 1942]] El [[1938]], el Regne Unit va acordar la construcció d'un [[aeròdrom]] a l'[[istme]] de Gibraltar,<ref>{{es}}{{ref-notíciapublicació|títolarticle=El nuevo programa de rearme británico constituye una respuesta adecuada a las palabras de Goering|publicació=La Vanguardia|url= http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1938/03/04/LVG19380304-008.pdf| consulta=10 d'agost de 2013|data=4 de març de 1938|format=pdf|llengua = castellà}}</ref> que va ser enllestit el [[1939]]. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Gibraltar va ser la base d'operacions militars britàniques entre l'Atlàntic i el Mediterrani, a més de ser l'únic territori de l'Europa continental que es va mantenir lliure d'ocupació per les forces de l'Eix.
 
[[Francisco Franco]] la considerava un afront a la dignitat espanyola. Per forçar una devolució va mantenir tancada "la verja" durant gairebé 13 anys, la qual cosa va impedir la comunicació directa entre les poblacions a un costat i a l'altre de la frontera. Després de finalitzar la dictadura, de nou es va permetre el pas de viatgers i mercaderies.
== Economia ==
{{AP|Economia de Gibraltar}}
Més de 5 milions de turistes visiten Gibraltar cada any. A més, Gibraltar és un centre financer. Malgrat ser part de la [[Unió Europea]], '''Gibraltar''' té una jurisdicció legal i un sistema [[tribut]]ari separat del [[Regne Unit]].<ref>[{{ref-web|url=http://www.gibraltar.gov.gi/gov_deptsnew/taxation/tax_index.htmtreasury-department| Gibraltartítol Taxation= homeTreasury page]Department|llengua = anglès|editor= Govern de Gibraltar}}</ref> A causa de la manca de terreny obert en la península, Gibraltar no té [[agricultura]]. Hi ha una petita quantitat d'indústria lleugera (begudes) però les fonts d'ingressos principals són el transport marítim, el [[turisme]] (més de set milions de turistes visiten Gibraltar cada any) i les activitats financeres.<ref>{{enllaç no actiu}}[http://www.gibraltar.gov.gi/business/bus_index.htm e-Business & Commerce] (en anglès), ''Gobierno de Gibraltar'', Gibraltar. Últim accés el 24/11/2007.</ref><ref>[{{ref-web|url=http://www.gibnet.com/texts/pcun98.htm |títol= The Fight for Self -Determination - Address to the committee of 24 for decolonisation]|llengua (en= anglès), ''|cognom=Caruana,|nom= Peter'',|data= 1998.|consulta Últim= accés el 241/1109/2007.2018}}</ref>
 
En elsAls últims anys s'ha produït una expansió significativa de les instal·lacions hoteleres i de les facilitats de bany per a estimular el turisme. Les instal·lacions portuàries ocupen la major part de la riba occidental del territori, així com una porció de terra guanyada al mar en la [[badia d'Algesires]].
 
L'exempció d'impostos amb la qual gaudeix Gibraltar ha provocat que multitud d'empreses del joc virtual estableixin les seves seus fiscals en aquest territori, convertint-lo en un dels llocs amb major nombre d'aquest tipus de companyies del món. Fins a 15 casinos virtuals operaven des de Gibraltar a principis de 2006. Es tracta d'empreses amb ingressos multimilionaris d'èxit mundial, com les filials de Betandwin.com, que també posseeixen la seva seu aquí.
=== Centre financer ===
[[Fitxer:Ocean Village Marina.jpg|thumb|Ocean Village Marina, un exclusiu districte residencial.]]
Va ser sobretot després de l'elecció de [[Joe Bossano]] el 1988, quan Gibraltar, emparada en la seva condició de territori de la Comunitat Europea, al tant que eximeix de l'[[IVA]] i al marge de la unió duanera, va desenvolupar una legislació fiscal que la va convertir en un actiu centre financer ''off-shore'', considerat un [[paradís fiscal]] a causa de les seves avantatjoses condicions fiscals. Es van definir així dos tipus d'empreses: les exemptes (''exempt companies'') i les qualificades (''qualifying companies''), que, residents a Gibraltar, no tenen activitat econòmica ni comercial al territori. Aquestes companyies paguen un impost anual no superior a 300 [[lliures esterlines]] i paguen un impost sobre beneficis testimonial (2% en el cas de les companyies qualificades; gens si es tracta d'exemptes). Addicionalment, no existeix cap mena de control de canvis per a les persones físiques o jurídiques residents a Gibraltar. Al setembre de 2004, Gibraltar tenia 28.000 companyies en el seu registre (pràcticament una societat registrada per habitant), de les quals 8.500 eren impositivament lliures. Gibraltar ha desenvolupat uns estrictes codis bancaris i financers.<ref>{{citar ref-publicació|nom=Richard |cognom=Norton-Taylor |nom2= David |cognom2=Hencke|url= http://www.guardian.co.uk/gibraltar/story/0,,726891,00.html|títolarticle=Straw questions Gibraltar over finances |llengua=anglès | editorialpublicació =The Guardian |data=3 de juny de 2002|dataaccésconsulta=121/09/2018|llengua d'abril= de 2014anglès}}</ref>
 
El règim fiscal gibraltareny va portar al fet que l'[[OCDE]] inclogués al territori en la llista de paradisos fiscals al juny de 2000. El govern gibraltareny es va comprometre el 2002 a millorar la transparència dels seus sistemes reguladors i fiscals i establir un intercanvi efectiu d'informació en matèria fiscal amb altres membres de l'OCDE, de manera que no va ser inclosa en la llista de paradisos fiscals no cooperadors.<ref>{{citar ref|url= http://www.oecd.org/document/59/0,2340,en_2649_201185_2074555_1_1_1_1,00.html|títol=Gibraltar Commits to Co-operate with OECD to Address Harmful Tax Practices|llengua=anglès| editorial=Organisation for Economic Co-operation and Development|data=14 de març de 2002|dataaccés=24 de novembre de 2007}}</ref> Les autoritats gibraltarenyes sostenen que, malgrat l'avantatjós règim fiscal del que gaudeixen les societats exemptes, el rigor dels controls aplicats impedeix la utilització de la plaça com a centre de [[blanqueig de diners]], la qual cosa ha estat recolzat per informes d'organismes com l'[[FMI]].<ref>{{citar ref|url= http://www.imf.org/external/np/ofca/2001/eng/gbr/103101.pdf|títol=Gibraltar - Assessment Of the Regulation and Supervision of Financial Services|llengua=anglès| editorial=International Monetary Fund: Monetary and Exchange Affairs Department|data=octubre de 2001|dataaccés=24 de novembre de 2007}}</ref>
 
El 18 de febrer de 2005, el govern britànic va acceptar la recomanació de la Comissaria de la Competència d'abolir per a la fi de 2010 el règim fiscal exempt gibraltareny. Al desembre de 2008, el Tribunal de Primera Instància de la Unió Europea va anul·lar la decisió de la Comissió Europea de considerar l'impost de societats de Gibraltar, reformat el 2002 i inferior al del Regne Unit, com a ajuda d'Estat o competència deslleial, i va reconèixer el dret de Gibraltar a tenir un règim fiscal propi.<ref>{{citar ref-publicació|cognom = EFE|url= http://www.publico.es/agencias/efe/184438/tribunal/ue/anula/decision/ce/regimen/fiscal/gibraltar|títolarticle =El Tribunal de la UE anul·laanula la decisiódecisión de la CE contra el règimrégimen fiscal de Gibraltar | editorialpublicació=PúblicPúblico|data=18 de desembre de 2008|llengua = castellà}} (El Tribunal de la UE anul·la la decisió de la CE contra el règim fiscal de Gibraltar)</ref>
El 18 de febrer de 2005, el govern britànic va acceptar la recomanació de la Comissaria de la Competència d'abolir per a finals de 2010 el règim fiscal exempt gibraltareny.
 
Al desembre de 2008, el Tribunal de Primera Instància de la Unió Europea va anul·lar la decisió de la Comissió Europea de considerar l'impost de societats de Gibraltar, reformat el 2002 i inferior al del Regne Unit, com a ajuda d'Estat o competència deslleial, i va reconèixer el dret de Gibraltar a tenir un règim fiscal propi.<ref>{{citar ref|url= http://www.publico.es/agencias/efe/184438/tribunal/ue/anula/decision/ce/regimen/fiscal/gibraltar|títol=El Tribunal de la UE anul·la la decisió de la CE contra el règim fiscal de Gibraltar| editorial=Públic|data=18 de desembre de 2008}}</ref>
 
== Esport ==
Pel que fa a la fauna, els mamífers inclouen el [[conill]], la [[guineu]], el [[dofí]] i la [[mona de Gibraltar]], possiblement introduït pels àrabs des del nord d'Àfrica. Es tracta de l'únic primat salvatge que existeix a Europa. Encara que són lliures per desplaçar-se per tot el territori, se solen aglomerar a la zona de l'àrea natural protegida del Penyal. Una superstició sosté que si les mones abandonen el Penyal, el mateix faran els britànics, així que són cuidats pel govern local (una situació una mica anàloga a la dels [[corbs de la Torre de Londres]]). També són comunes les aus migratòries, i Gibraltar és llar dels únics exemplars de perdius de Berberia (''[[Alectoris barbara]]'') d'Europa.
 
*{{VT|Pena [[de mort a Gibraltar|Gran Sinagoga de Gibraltar]]}}
==Notes==
<references group="nb"/>
== Referències ==
{{Referències}}
 
== Vegeu també ==
* [[Pena de mort a Gibraltar]]
* [[Gran Sinagoga de Gibraltar]]
 
{{commonscat}}
87.829

modificacions