Història de la botànica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
m bot: - va anar el + va ser el
Línia 73:
<ref>Robledo Ortega, L. Amalia Enríquez Rodríguez, Roberto Domech Valera. [http://74.125.47.132/search-q=cache:nb2PO-K34CMJ:www.bibliociencias.cu/gsdl/collect/libros/index/assoc/hash0148.dir/doc.pdf+historia+de+la+bot%C3%A1nica+%2B+John+Ray&cd=18&hl=és&ct=clnk&gl=és Evolució del coneixement botànic i el seu vincle amb el context filosòfic durant els períodes primitiu i descriptiu de la botànica sistemàtica]. Bibliociencias, Cuba. Accedit el 19 de juliol de 2009.</ref>
 
La necessitat d'estandarditzar criteris de classificació va impulsar la investigació de les parts de les plantes i de les seves funcions. [[Andrea Cesalpino]] (1519-1603) en el seu '' [[De plantis libri XVI]]'' ([[1583]]) i '' [[Appendix ad llibres de plantis]]'' ([[1603]]), va explicar que la classificació havia d'estar basada en caràcters objectius, en els trets de les plantes i no en la utilitat. El seu èxit a aconseguir un [[sistema natural de classificació]] va ser limitat, però va anarser el primer que va incloure l'estudi de grups fins llavors exclosos de les plantes, com [[alga|algues]], [[molsa|molses]], [[falguera|falgueres]], [[equiset]]s, [[fong]]s i [[corall]]s és, de molt abans que es comprengués que els fongs no són vegetals i que els corals són en realitat [[Animalia|animals]]. La seva classificació estava basada en caràcters del port, el fruit, la llavor i l'[[embrió]] (excloent la flor), distingint catorze classes de plantes amb flors i una quinzena on s'inclouen les plantes sense flors ni fruits, i on es reconeixen grups naturals com les [[compostes]], [[umbelíferes]], [[fagàcies]], [[Fabàcia|lleguminoses]], [[Brassicàcia|crucíferes]] i [[Boraginàcia|boraginácees]]. Aquesta classificació serviria de base per a classificacions futures.<ref name="REN"/>
 
== Edat Moderna ==