Ramón María del Valle-Inclán: diferència entre les revisions

 

== Joventut==

 

Al cap de dos anys de residir per primera vegada a la cort, tornà a passar una llarga temporada a [[Galícia]], a la que no deixa de viatjar amb freqüència. Posteriorment viatjà per [[Amèrica]] del [[Sud]], que recorregué en gran part, i durant la guerra de [[1914]]-[[1918]] anà a [[França]] convidat pel [[Govern]] d'aquella [[República]]. La creació més celebrada de Valle-Inclán és la del ''Marquès de Bradomin'', protagonista de les seves ''Sonatas''. En referir-se [[Julio Cejador]] (famós crític d'aquells dies) a la seva arribada a Madrid, també apunta a grans trets el caràcter d'aquest personatge.

{{Cita|A bord del ''Dalila'', ho recordo amb orgull, vaig assassinar Sir Robert Yones. Fou una venjança digna de [[Benvenuto Cellini]]. Us diré com va anar, encara que sou incapaços de comprendre la seva bellesa; però millor serà que no us ho digui: serieu capaços d'horroritzar-vos.}}

 

 

En les seves obres teatrals destaca la mateixa qualitat de sobrietat en el diàleg que, malgrat tot i potser per això mateix, descriu en ferm traç les línies espirituals i les passions dels seus personatges, i el relleu extraordinari que aquests prenen en el decurs de l'acció. Un notable crític barceloní, en donar compte de l'estrena del drama en un acte ''La cabeza del Bautista'', digué: {{Cita|Obra del senyor Valle-Inclán, plena de vida, d'una vida negra, huracanada, suggestiona com una representació de ''Gran Gignol'', però al mateix temps posseeix un refinament psicològic que transforma un crim vulgar en una elegia d'ànsia eròtica de les més intenses que s'hagin portat mai a escena.}}

Continuà la publicació de les obres que constituïen el cicle ''El ruedo ibérico'', i al mateix temps reunia tot el seu teatre en un volum titulat ''Tramoya romántica''. Després de ''Martes de Carnaval'', també publicà ''Claves líricas'', col·lecció de les seves poesies. Una de les seves produccions teatrals, ''El embrujado'', que forma part d'un dels toms de la seva ''Opera omnia'', amb altres drames, que anys abans havia llegit ell mateix a l'Ateneu, va ser estrenada el [[1931]], oferint-se en l'escena com a peça vigorosament tallada del ''Retablo de la avarícia, de la lujuria y de la muerte'', tragèdia rural de fort traç, de caràcters no fortament dibuixats, sinó profundament gravats, escrita en prosa admirable, amb ambient encertadament aconseguit, carregat de tintes ombívoles, però sense apartar-se de la veritat més del que convé a tota obra d'imaginació. Correspon, en el teatre de Valle-Inclán, a aquesta sèrie d'obres d'ambient gallec que recullen de la pagesia els sentiments primitius, sense parar-se en l'exterioritat pintoresca, fàcil i vistosa, i porten al retaule dramàtic un joc de passions elementals, de grans bestieses i d'instints barroers, entre els quals salta la guspira de la tragèdia, que l'envolta amb tot el seu pes, com una fatalitat. Tota la crítica fou unànime en que Valle-Inclán descrivia la petitesa i la grandesa de la seva Galícia nadiua com ningú ho havia fet fins llavors.

 

És difícil citar totes les obres literàries que estampà aquest fecund autor, però entre d'altres, a més de les citades anteriorment, són de les més notables les que porten els títols de:

* ''Feminas: seis historias amorosas'' (Pontevedra, 1894)

 

{{Autoritat}}

{{ORDENA:Valle-Inclan, Ramon Maria Del}}

[[Categoria:Dramaturgs espanyols del segle XX]]