Michelangelo Buonarroti: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m - encapçalament secció buida |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 375:
El més interessant dels [[poema|poemes]] d'aquesta època és la síntesi que fa Miquel Àngel de les teories [[neoplatonisme|neoplatòniques]] i la pràctica d'un [[cristianisme]] bolcat cap a l'esperit. Un cop morta Vittoria, Buonarroti es troba en un estat, segons Condivi, «que durant força temps sembla boig»; entra en una espècie de deriva i es veu arrossegat per les seves obsessions religioses, i tot plegat li fa compondre una sèrie de poemes pessimistes en què ja d'una manera radical exposa la seva absoluta decepció pel valor de l'art.<ref>Villena, Luis Antonio de (2007), ''Sonetos completos de Miguel Ángel Buonarroti''. Madrid: Cátedra. {{ISBN|978-84-376-0639-2}}. </ref>
La primera edició de la seva obra poètica és de l'any [[1623]] i la va fer el seu nebot Miquel Àngel el Jove; va ser molt corregida i s'hi censurava el gènere dels pronoms masculins.<ref>[[#Girardi78|Girardi 1978]], pàg. 567</ref> Així, l'equívoc va durar fins a l'edició del [[1863]] a cura de Cesare Guasti, en què, partint dels textos originals, es va aclarir definitivament el sentit de la poesia adreçada a Tommaso Cavalieri.<ref>[[#Ner00|Néret 2000]], pàg. 65</ref> Entre d'altres, les rimes de Miquel Àngel han estat traduïdes per autors de la talla del [[filòsof]] [[estatunidenc]] [[Ralph Waldo Emerson]], al [[segle XIX]]. En català, n'hi ha publicades diverses antologies: ''De la meva flama'',<ref>Buonarroti, Michelangelo (2006), ''De la meva flama''. Traducció, edició i adaptació a cura de Reinald P. Benet de Caparà i Israel Clarà. Badalona: Omicron. {{ISBN|84-96496-28-7}}
== Valoració ==
|