Despeñaperros: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
Despeñaperros és un congost excavat pel riu despeñaperros, situat al municipi de Santa Elena, al nord de la [[província de Jaén]] ([[Espanya]]) que està declarat [[Parc Natural]] per la [[Junta d'Andalusia]] en una extensió de 7.649 [[hectárea|ha]], fonamentalment pels seus valors geològics i paisatgístics, però que també posseeix una destacable flora i fauna.
Es tracta d'un congost de parets abruptes, amb desnivells de més de 500 metres d'altura i molt utilitzat per l'home al llarg de la història, al ser un pas natural de la [[Sierra Morena]] i punt de connexió principal entre Andalusia i [[Castella-la-Manxa]], o el que és el mateix, la resta de la península ibèrica. Així, per Despeñaperros han passat sempre importants vies de comunicació tant per carretera (la autovía radial [[A-4]]), com per ferrocarril. L'accés ferroviari era el més important a tota [[Andalusia]] (a excepció de la línia Mèrida-Sevilla) fins el [[1992]], amb la construcció de l'[[AVE]] [[Puertollano]]-[[Còrdova]] (90 km a l'oest).
==Geologia==
Està situat en els límits orientals de la [[Sierra Morena]], d'orientació est-oest, però que és travessada per alguns [[riu]]s orientats de nord en sud, fent que algunes zones de l'[[Altiplà Central]] drenin cap al sud, cap al [[riu Guadalquivir]], travessant la teòrica barrera natural de la [[Sierra Morena]]. Aquest és el cas del [[riu Despeñaperros]] que ha excavat aquest congost, però també el del [[riu Guarrizas]], que discorre uns 11 km a l'est, i que forma la bonica [[cascada de Cimbarra]], protegida com a [[paratge natural]]. Cal assenyalar que el riu Despeñaperros és afluent del Guarrizas, al que s'uneix uns 10 km al sud del congost.
D'altra banda, el congost posa en descobert part de la història [[geologia|geològica]] de l'entorn, parets verticals compostes per [[quarsita]] «armoricana» de gran duresa, formada al [[mar]] fa 500 milions anys, a començaments de la [[Era Primària]], que posteriorment seria coberta per materials més moderns al [[Carbonífer]] (fa uns 320 milions d'anys en la [[Orogènia hercínica]] per col·lisió continental dels continents [[Lauràsia]] i [[Gondwana]], aixafant en [[continent armoricà]]) quedarien elevats i exposats a l'erosió, quedant finalment en descobert aquí, igual que a la Cascada de Cimbarra.
En els estrats de cuarsita armonicana queden a vegades al descobert espectaculars ripples fossilitzats, com les que podem observar a qualsevol fons marí sorrenc, cosa que ens deixa veure el seu origen. També xcepcionalment queden al descobert crucianes o rastres fòssils d'organismes que deixaren la seva marca en el sediment sorrenc fa gairebé 500 milions d'anys.
D'entre les formacions que s'observen a Despeñaperros en destaquen algunes amb nom propi com ara "El Salt del Frare", "Les Correderes" o "Els Orgues", on la cuarsita ha estat plegada fins quedar en estrats verticals, el els que la erosió ha donat forma de tubs punxeguts, que evoquen un orgue.
==Flora==
[[Image:Arbutus sp. fruit.jpg|thumb|185px|right|Arboç]]
La vegetació dominant és similar a tota la [[Sierra Morena]] oriental, el [[bosc mediterrani]], amb predomini de [[alzina|alzines]] i [[alzina surera|alzines sureres]], però també roures valencians, [[reboll]]s i [[pi]]ns. El [[bardissa]]r és d'[[arboç]], estepa, [[murtra]] i garric.
També mereixen menció els boscs de ribera que apareixen als diferents rius i rierols, més ombrívols i humits, amb [[vern]]s, [[freixe]]s i [[salze]]s.
A més en el [[parc natural]] existeixen 30 [[endemisme]]s únics al món i altres espècies úniques a la [[Península Ibèrica]].
==Fauna==
[[Image:2005.10.19 02 Buitre Leonado.jpg|thumb|185px|right|Voltor lleonat]]
Hi ha una imprtant presència de [[cérvol]] i [[Porc senglar]], sobre els quals es mantenen autoritades monteries de caça, però é més destacable la presència d'alguns pocs exemplars de [[linx ibèric]] i de [[llop]], així com petits carnívors com la [[guineu]] o el [[gat montès]].
Entre les aus que habiten Despeñaperros en destaca l'[[àguila]] imperial i el [[voltor]] lleonat.
==Història==
Tant a Despeñaperros com a la [[cascada de Cimbarra]] i les coves de l'entorn es presenten importants exemples de [[pintura rupestre|pintures rupestres]] [[Neolític|neolítiques]], prova del valor estratègic que aquest territori va tenir com a lloc de pas obligat de civilitzacions des de l'[[Altiplà Central]] cap a [[Andalusia]], entre les que destaquen les de la 'Cova dels Ninots '' ' i les de les 'Coves de les Vaques del Rematoso '' '.
==Enllaços externs==
Linha 17 ⟶ 46:
[[de:Despeñaperros]]
[[pl:Park Narodowy Despeñaperros]]
| |||