Midó: diferència entre les revisions

Les principals fonts de midó son sobretot en les [[llavor]]s dels cereals (blat, dacsa i arròs), dels llegums i els tubercles (creïlla i moniato), les arrels i les tiges. Es troba en els [[amiloplast]]s de les cèl·lules vegetals. També apareix en alguns [[protoctist]]s.

 

L'origen de l'ús del midó de manera industrial data a l'època dels Egipcis, on es feia servir per a la fabricació del pergamí de papir i com adhesiu. Altres referències situen el midó en temps de l'Imperi Romà com a blanquejador i enduridor de teixits. A Europa, la industria del midó s’ha basat bàsicament en la patata i va evolucionar cap a la industria textil on el seu ús principal era com agent d'aprest.<ref>{{Ref-llibre|cognom=DZIEDZIC|nom=S.Z.|cognom2=KEARSLEY|nom2=M.W.|títol=Handbook of starch hydrolysis products and their derivatives|url= https://www.worldcat.org/oclc/840284077|edició=First edition|llengua=anglès|data=1995| editorial=Springer Science & Business Media|lloc=Dordrecht|pàgines=|isbn=9781461521594}}</ref>