Tercer Reich: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m m
Línia 126:
 
== El Tercer Reich ==
 
Després de la mort del president Paul von Hindenburg el 1934, Hitler també fou nomenat president de la República, assolint tot el poder; fet que li permeté dissoldre la [[República de Weimar]] i proclamà el Tercer Reich, un Estat autoritari, antidemocràtic i centralitzat. El nou poder era un desafiament a la comunitat internacional
 
Linha 132 ⟶ 131:
 
=== El miracle econòmic ===
 
Quan Hitler pujà a la Cancelleria del Reich, el gener de 1933, hi havia a Alemanya sis milions d'aturats. Hitler col·locà a [[Hjalmar Schacht]] com a president de la Banca del Reich, primer, i com a conseller d'Economia després i deixà que apliqués les seves receptes de política econòmica. Només tres anys després, el [[1936]], es gaudia de plena ocupació. De la pobresa escandalosa es passà, en general, a un modest però satisfactori estat del benestar. I a més s'aconseguí sense inflació, amb els preus i els sous completament estables car el govern decretà els salaris i els preus. “Ambdues mesures eren possibles en un règim dictatorial amb els camps de concentració al darrere; a Hitler no li calia fer cas ni de la patronal ni dels sindicats, podia forçar-los a tots cap al [[Front Alemany del Treball]] per bloquejar-los, de la mateixa manera que podia tancar en un camp de concentració qualsevol empresari que negociés amb l'estranger sense autorització o apugés el preu dels seus productes, o qualsevol treballador que demanés augment de sou o que per aquesta raó amenacés amb vaga”.<ref>Haffner, Sebastian (2004). ''Observacions sobre Hitler''. Barcelona. Edicions de 1984. Pàg 48.</ref>
 
[[Fitxer:Reichsparteitag 1935 mod.jpg|esquerra|thumb|''Reichsparteitag'', any 1935.]]
=== El rearmament d'Alemanya ===
 
Pel que fa a les restrictives imposicions del [[Tractat de Versalles]], Alemanya deixà de pagar les reparacions de guerra i restablí el servei militar obligatori. Quan Hitler arribà al poder, Alemanya tenia un exèrcit de 100.000 homes sense armes modernes ni força aèria. El 1938 Alemanya era la potència militar terrestre i aèria més forta d'Europa. El rearmament generà llocs de treball i significà l'anul·lació dels punts clau del Tractat de Versalles, és a dir, un triomf sobre els governs de França i Anglaterra, i un canvi radical en les relacions de poder a [[Europa]]. A més recolzà les tesis del general [[Heinz Wilhelm Guderian]] que creia en les possibilitats de les divisions de carros de combat integrades i autònomes.<ref>Haffner, Sebastian (2004). ''Observacions sobre Hitler''. Barcelona. Edicions de 1984. Pàg 50.</ref>
 
=== “Un estat dins de l'Estat” ===
 
La [[constitució de Weimar]] mai va ser substituïda per una altra. El Tercer Reich, almenys des de la tardor del 1934, no tenia cap constitució ni escrita ni no escrita, no respectava els drets fonamentals que limiten el poder dels Estats davant dels ciutadans, no coneixia ni disposava d'un reglament intern estatal que delimités les competències dels diferents òrgans de l'Estat i que procurés que les seves activitats tinguessin coherència. Era el caos: els diversos poders fàctics rivalitzaven o se sobreposaven mútuament, competint entre ells i interferint-se, i com a cap suprem de tot plegat hi havia Hitler. “Hitler tenia la intuïció, absolutament correcta, que qualsevol ordre constitucional també limita el poder dels òrgans estatals per més poderosos que fossin; en un Estat constitucional, fins i tot l'home més poderós topa amb les competències d'uns altres òrgans, no pot manar-ho tot a tothom; i es procura, si més no, que l'Estat pugui seguir funcionant sense ell. Però Hitler no volia cap de des dues coses i per això va abolir la Constitució, sense substituir-la per una de nova. No volia ser el primer servidor de l'Estat sinó el [[Führer]], el seu senyor absolut; i va descobrir exactament que el domini absolut no és possible en un sistema estatal intacte, sinó en un caos controlat”.<ref>Haffner, Sebastian (2004). ''Observacions sobre Hitler''. Barcelona. Edicions de 1984. Pàg 64.</ref>
 
Linha 154 ⟶ 150:
 
=== Cultura i societat ===
 
El Tercer Reich recolzà el desenvolupament de les arts, exceptuant les que la ideologia [[nazi]] considerava decadents. Bona part de la producció artística alemanya d'aquest període es consagrà a l'enaltiment dels valors de la família, la nació i especialment la raça ària, alhora que s'educava a les noves generacions en una ideologia antisemita i es relegava les [[dones a l'Alemanya nazi]] a un paper secundari, lligat a la maternitat i no a l'esfera pública. En aquest sentit, el ministre de propaganda [[Joseph Goebbels]] va tenir un important paper doctrinari.
 
==== Arquitectura ====
 
L'arquitectura rebé un impuls considerable durant el règim car [[Hitler]] ambiciona un pla per convertir [[Berlín]] en la capital més imponent del món i l'arquitecte [[Albert Speer]] fou l'encarregat de donar forma a les idees de magnificència de Hitler, projectant edificis i planejant un canvi urbanístic basat en estructures de [[formigó]]. Tanmateix mai pogué concretar-se a causa de l'esclat de la guerra. El primer pas d'aquests plans fou l'estadi per als [[Jocs Olímpics de Berlín de 1936]], dissenyat per [[Werner March]], l'única gran obra arquitectònica d'aquest període que ha sobreviscut.
 
Linha 169 ⟶ 163:
 
==== Cinema ====
 
El [[cinema]] va tenir en [[Leni Riefenstahl]] la seva representant més destacada, gràcies a dues obres: «El triomf de la voluntat» i «Olympia». Aquesta última pel·lícula és admirada per l'ús de tècniques innovadores per a l'època, si bé, ella mateixa ha estat criticada per fer propaganda a la ideologia nazi.
 
==== Enquadrament de la societat ====
 
Per la seva banda, la formació de les noves generacions estigué, des del principi, emmarcada dintre de projectes nacionalistes, com les [[Joventuts Hitlerianes]]. En centres construïts especialment, com el castell Vogelsang en l'actual [[Renània del Nord-Westfàlia]], es formava a l'elit nacionalsocialista. Després de la caiguda del règim, el castell amb els seus 330 ha circumdants foren ocupades, primer per l'exèrcit britànic i a partir de [[1950]], pel de Bèlgica.
 
Linha 270 ⟶ 262:
 
== Vegeu també ==
* [[Mein Kampf]].
* [[Holocaust]].
* [[Joventuts Hitlerianes]].
* [[Operació Bernhard]].
* [[Persecució dels homosexuals a l'Alemanya nazi]].
 
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
 
* [http://www.axishistory.com/index.php?id=31 El Tercer Reich] (en anglès)
* [http://www.thirdreichruins.com/index.htm El Tercer Reich (Fotos)] (en anglès)