Unió de València: diferència entre les revisions

La '''Unió de València''' era, com la [[Unió d'Aragó]], un moviment principalment senyorial que es va constituir a [[València]] el maig de l'any [[1347]] en el regnat de [[Pere el Cerimoniós]]. L'estructura de la Unió de València es componia d'una assemblea general que escollia uns delegats anomenats ''conservadors''. En la [[Crònica de Pere el Cerimoniós|''Crònica'' de Pere el Cerimoniós]], s'explica com el rei, assabentat de la formació de la Unió d'Aragó i de la Unió de València, es dirigí a Catalunya per evitar que allí se'n formés una altra. La Unió de València intentà, sense èxit, que el [[Regne de Mallorca]] s'hi unís.

 

La Unió de València es revoltà contra el rei adduint que el poble se sentia molt ofès, ja que la nova reina no s'havia aturat a València, en el trajecte de [[Portugal]] a [[Barcelona]], per tal de casar-se amb el rei. Però, en realitat, el malestar venia de lluny i estava motivat per la no-acceptació per part dels partidaris de la Unió del nomenament com a successora del rei de la seva filla, la infanta [[Constança d'Aragó i de Navarra|Constança d'Aragó]], i la destitució de l'infant [[Jaume I d'Urgell]], germà del rei i presumpte hereu, del càrrec de procurador general.

 

Els unionistes, des de nobles a procuradors, es reuniren per tal de tractar dels greuges que el rei els feia. De les viles convocades pel governador de València, només [[Xàtiva]] i [[Borriana]] s'alinearen al costat del rei (i Xàtiva quedà recompensada amb el títol de ciutat), en tant que [[Morvedre]] i [[Morella]] es declaraven neutrals. Entre els nobles, alguns s'inclinaren pel rei, i nombrosos cavallers.

 

La Unió de València tenia com a principals reclamacions disposar d'una magistratura del justícia, com a Aragó, que les [[Corts Valencianes (història)|corts valencianes]] es reuniren cada any per elegir-ne els conservadors i l'assistència dels valencians a les [[Corts d'Aragó|corts aragoneses]] i la dels aragonesos a les corts valencianes per a defensar els interessos de la Unió.

 

La notícia de la mort de l'[[Jaume I d'Urgell|infant Jaume]] pel novembre del 1347 provocà una revolta amb el saqueig de les cases dels nobles i ciutadans que no s'havien adherit als unionistes, a més de diversos assassinats. El successor com a representant dels unionistes de l'infant Jaume va ser l'[[Ferran d'Aragó i de Castella|infant Ferran]], el qual es trobava a Castella i, en fracassar les negociacions amb el rei Pere, portà tropes castellanes a València encapçalades per ell mateix.