Revisió del 09:00, 3 set 2018 modifica ArnauBot (discussió \| contribucions) Bots 660.208 edits Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors ← Edició anterior		Revisió del 23:55, 8 set 2018 modifica desfés Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.149 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 66: Com que els polítics monàrquics no oferien un projecte real de participació democràtica, el procés constituent es veia de manera forçosa lligat a la causa republicana, esperonat pels afusellaments dels herois de Jaca, acte d'una forta vinculació emocional,<ref group="notes">El [[desembre]] de 1930, a [[Jaca]], es va produir una revolta militar precipitada contra el model polític vigent que va fracassar, però el seu ressò, la detenció de polítics republicans i, sobretot, l'assassinat dels seus líders, donà màrtirs a la causa republicana.</ref> a més, la creixent oposició de les forces republicanes -[[pacte de Sant Sebastià]]- impedien la tornada al model de l'alternança pactada i fraudulenta.<ref group="notes">Els sectors liberals que havien donat suport a la monarquia en el passat, es passaren a la causa republicana, com [[Niceto Alcalá-Zamora]] o [[José Sánchez Guerra y Martínez]]. No tots, però, perseguien el mateix ideal republicà: uns volien una república més o menys conservadora, altres simplement eren contraris al monarca Alfons XIII o adversaris de Primo de Rivera. En qualsevol cas, els partits tradicionals republicans aconseguiren una gran popularitat, com fou el cas d'[[Acció Catalana Republicana]] o el [[Partit Republicà Radical]].</ref> A ~~principis~~principi de 1931, torna a Catalunya [[Francesc Macià]], exiliat a França durant la dictadura, que havia intentat una invasió per instaurar la República Catalana.<ref>[[#Vilar\|Vilar 1987]]: p. 317</ref> Macià és acollit com un heroi, com l'home més popular de Catalunya, havia esdevingut un mite, un home carismàtic, pel seu idealisme i per la seva irreductible defensa dels drets de Catalunya. Era ja l’“Avi”.<ref>[[#Vilar\|Vilar 1987]]: p. 318</ref> Al país, la monarquia només tenia el suport de la [[Lliga Regionalista]], molt debilitada pels resultats electorals. [[Fitxer:Bundesarchiv Bild 102-11543, Madrid, Ausrufung der Zweiten Spanischen Republik.jpg\|thumb\|250px\|left\|Manifestacions d'alegria popular a [[Barcelona]] per la [[proclamació de la Segona República Espanyola]]]] Línia 209: El 4 de novembre del 1936, la CNT s'uní al govern de [[Largo Caballero]], mentre que el govern de Madrid es traslladà a [[València]] i es constituïen unes [[Junta de Defensa Nacional\|Juntes de Defensa Nacional]] encapçalades pel [[general Miaja]], que encarregà l'organització de l'estat major a Vicente Rojo. AAl ~~finals~~final de març de [[l'any 1937]], davant la desorganització en el bàndol republicà i les victòries franquistes a [[Huelva]], [[Badajoz]], [[Donostia]], [[Toledo]], [[Oviedo]] i [[Màlaga]], són reclutades les quintes del 34 i 35 (que llavors tenien vint-i-tres i vint-i-dos anys) per a la formació d'un exèrcit regular i disciplinat, el [[Exèrcit Popular de la República\|popular republicà]]. Però el bàndol republicà continuà dividit. Un exemple, considerat gairebé com una guerra civil dins la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]], són els anomenats ''[[fets de maig]]'', que van enfrontar les forces anarquistes i el POUM contra la [[Generalitat de Catalunya\|Generalitat]] i els sectors comunistes. A [[Catalunya]], el POUM acabaria sent il·legalitzat i els seus dirigents detinguts el 16 de juny, 5 dies abans de l'assassinat del seu líder, [[Andreu Nin]]. Aquests fets, així com l'aliança entre republicans, ala dreta dels socialistes i comunistes, fan que [[Largo Caballero]] sigui succeït per [[Juan Negrín]], en el càrrec de president del govern espanyol. Mentrestant, el bàndol franquista conquereix Bilbao, [[Santander]] i [[Gijón]], i trenca el front d'[[Astúries]]. El govern de la República s'acaba traslladant de València a Barcelona per l'avenç de les tropes del [[general Franco]].

Segona República Espanyola: diferència entre les revisions