Felip V d'Espanya: diferència entre les revisions

 

== Aspecte ==

Físicament, Felip V era d'estatura mitjana, tenia els ulls blaus i el cabell ros.{{sfn|González Cremona|1998|p=17}} Alguns dels contemporanis a la seva arribada al tron d'Espanya comenten que, en realitat, el nou monarca no es diferenciava gaire físicament del seu antecessor, [[Carles II d'Espanya|Carles II]], si bé era més robust i estava molt més ben educat.{{sfn|Martín|1998|p=1624}}{{sfn|Martín|1998|p=1625}} Cal esmentar que el pas dels anys i la progressió de la malaltia mental que patia, el van desmillorar molt, i el [[duc de Saint-Simon]] així ho testimonia el [[1721]]:

 

 

=== Influència francesa ===

En la seva primera etapa, el regnat de Felip V va estar tutelat per [[Lluís XIV de França]]. El [[24 de febrer]] de [[1701]], Felip, seguint els consells del seu avi, va ratiticar la forma tradicional de govern de la Monarquia a través dels consells. El decret dissipava els recels a la introducció de la forma de govern de França, que eren titllats de despòtics.{{sfn|García-Badell Arias|2008|p=46}} Tanmateix, es va crear una petita junta auxiliar, a proposta del [[Luis Manuel Fernández Portocarrero|cardenal Portocarrero]], per ajudar el monarca a l'hora de fer decisions, formada exclusivament per ministres espanyols amb l'ambaixador francès exercint com a intèrpret. Ben aviat, aquesta nova junta es va convertir en el centre del nou govern.{{sfn|García-Badell Arias|2008|p=47}}

 

 

=== Influència italiana ===

Quan les tropes franco-espanyoles encara mantenien el setge a Barcelona, la reina [[Maria Lluïsa de Savoia]] va morir el [[14 de febrer]] de [[1714]]. En un primer moment, la influència de la cambrera major no va canviar i va mantenir la seva preeminència en els assumptes de la cort i va iniciar les gestions per cercar una segona esposa al monarca. A la cort castellana hi havia l'abat d'origen italià [[Julio Alberoni]], amb bones relacions amb els [[Farnese]], va proposar a la [[princesa dels Ursins]] a la filla d'[[Eduard II Farnese]], [[Isabel Farnese|Isabel]], que va ser presentada com una princesa dòcil i senzilla.{{sfn|Pericot García|1983|p=38}}{{sfn|Pericot García|1983|p=39}} Convençuda la princesa dels Ursins i també [[Lluís XIV]], la nova reina va entrar per [[Regne de Navarra|Navarra]] a la península i fou rebuda a [[Guadalajara (Castella-La Manxa)|Guadalajara]] per Felip V i la cambrera major. Allà, Isabel i l'antiga princesa van mantenir una conversa a porta tancada i en sortir va ordenar a la guàrdia que portessin a la frontera amb França a «esa vieja loca que me ha insultado»; [[Isabel Farnese]] havia estat previnguda de la influència de la cambrera per Alberoni i l'antiga reina [[Marianna de Neuburg]] a [[Baiona]].{{sfn|Pericot García|1983|p=40}}

 

Felip V va constituir una junta de govern per a guiar i aconsellar al monarca. No obstant això, el curt regnat de Lluís, de poc més de set mesos, no va donar temps a dur a terme cap actuació de pes i, tanmateix, tampoc el nou monarca va mostrar interès en els assumptes de la monarquia, consultant-los constantment amb el seu pare. Aquest fet, sumat al control que volia continuar tenint [[Isabel Farnese]], va provocar, de fet, que hi hagués dues corts, una a Madrid i l'altra a la Granja de San Ildefonso.{{sfn|Pericot García|1983|p=46}}{{sfn|Pericot García|1983|p = 45}} Els intents de reforma dels consellers de Lluís I, que van intentar emancipar al jove rei de la tutela paterna, van acabar en gran mesura en un total fracàs.{{sfn|Martín|1998|p=1678}} Lluís va morir de [[verola]] el [[31 d'agost]] de [[1724]].{{sfn|Martín|1998|p=1680}}{{sfn|Pericot García|1983|p=45}}

 

[[Fitxer:Felipe V de España. (Museo del Prado).jpg|thumb|Felip V durant el seu segon regnat]]

A la mort de Lluís, va sorgir el dilema de si Felip V havia d'ocupar de nou o no el tron. La versió tradicional és que l'antic rei es negava en rotund a ocupar-lo de nou per herència del seu fill a causa dels seus escrúpols religiosos. Res pogueren fer [[Isabel Farnese]] ni [[René de Froulay de Tessé]], l'ambaixador francès, per convèncer-lo del contrari, preocupats per la deriva que prendria el país si pujava al tron l'[[Ferran VI d'Espanya|infant Ferran]]. Per obtenir el sí del monarca es va constituir una junta de teòlegs que va proclamar la nul·litat dels vots de renúncia i el confessor, el pare Bermúdez, es va negar a absoldre si aquest no s'ocupava del govern del seu poble, Felip acceptà i tornà amb el suport del [[Consell de Castella]]. Altres versions més modernes diuen que va ser per voluntat de Felip la recuperació del tron, fent firmar al seu fill un document en aquest sentit, i que després va esperar l'opinió del [[Consell de Castella]] i la junta de teòlegs, que van pronunciar-se de manera ambigua, fent que Felip cerqués altres opinions més favorables i, finalment, establint per decret la seva tornada al tron.{{sfn|Pericot García|1983|p=46}}{{sfn|Martín|1998|p=1682}} El que és cert, és que a la tornada al tron, Felip va purgar als homes de govern de Lluís, que havien intentat deslliurar el rei de la influència paterna, i també aquells que van donar suport a la pujada al tron de Ferran.{{sfn|Martín|1998|p=1679}}{{sfn|Pericot García|1983|p=66}}

 

== Mort ==

Felip V va morir al [[Palau del Buen Retiro]] de [[Madrid]]{{sfn|Pericot García|1983|p=63}} a les dues de la tarda del [[9 de juliol]] de [[1746]] de forma sobtada a causa d'un atac d'[[apoplexia]], malgrat no ser gaire gran, la seva [[neurastènia]], que s'agreujava progressivament, i els excessos en la vida matrimonial el van dur a un estat de senectud avançada.{{sfn|Martín|1998|p=1712}} El rei va ser enterrat, segons havia disposat, a la Col·legiata de [[La Granja de San Ildefonso]].{{sfn|Pericot García|1983|p=62}}

 

Va casar-se en primeres núpcies amb [[Maria Lluïsa de Savoia]], filla de [[Víctor Amadeu II de Savoia|Víctor Amadeu II]], matrimoni que li havia recomanat el seu avi. La cerimònia va fer-se per poders a la Capella del Sant Sudari a Torí l'[[11 de setembre]] de [[1701]], i personalment el [[2 de novembre]] del mateix any a [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]]. El matrimoni va tenir quatre fills:{{sfn|Pericot García|1983|p=63}}

 

{{commonscat}}

* Sánchez, Ferran & Palos, Joan Lluís: [àudio] [http://www.archive.org/details/Edicion84EnPrimeraClaseLaLocuraDelSoberanoFelipeV La Locura del soberano Felipe V] {{es}}

 

{{s-start}}