Principalment s'utilitzen dos tipus de material viscoelàstic per a la fabricació de matalassos: viscoelàstic escumat o modelat. El '''viscoelàstic escumat''' és el que comunament s'anomena "de porus obert" o "cèl·lula oberta", això fa que l'entrada i sortida de l'aire sigui més ràpida. Per a la fabricació de l'escumat s'aboca el viscoelàstic en una superfície oberta i se li afegeix un producte químic que, en reaccionar amb l'aire, creix sense limitacions. Després d'aquest procés, el bloc viscoelàstic es talla en la mesura desitjada. LesEls principals peguesinconvenients d'aquest procés és que la densitat del material no és homogènia en tota la seva superfície, el que pot donar lloc a deformacions prematures del matalàs.
Al '''viscoelàstic modelat''' el procés de fabricació es distingeix de l'escumat en què la reacció química entre els diferents elements es realitza en un motlle tancat. El resultat és un material de porus obert però més petit on la circulació de l'aire és més lenta i la sensació viscoelàstica és més gran. Aquest procés garanteix que la densitat que es certifica és homogènia en tota la superfície del matalàs.
La ventilació d'aquest tipus de material és molt avantatjosa, ja que no necessita una transpiració especial com la que necessiten altres tipus de matalàs (com els de làtex natural), el viscoelàstic, en ser un material sintètic i porós, transpira per si mateix.
Un altre aspecte a tenir en compte és la qualitat de les escumes que es fan servir. No és el mateix una escuma anomenada només com viscoelàstica que una que garanteix ser'' 'HR'<nowiki/>'' o ''<nowiki/>'High resilience''', alta resiliència en català'''. Això significa que l'escuma ha estat sotmesa a una prova de fatiga dinàmica, en la qual es s'estressa el material per garantir la seva resistència.
