Palau de Versalles: diferència entre les revisions

[[1632]]: el 8 d'abril, Lluís XIII va comprar el domini de Versalles a Jean-François de Gondi, arquebisbe de París, oncle del [[Jean-François Paul de Gondi|cardenal de Retz]] i hereu d'del duc [[Albert de Gondi]], per tal d'ampliar el complex.

A partir dedel [[1636]], el rei va multiplicar les seves estades aprofitant-se del confort de la seva nova mansió, així com de l'encant dels seus jardins. Aquests van ser estructurats "a la francesa" per Boyceau i Menours, amb decoracions arabesques i entrellaçats.

[[1643]]: sentint-se morir, Lluís XIII va confessar: "''Si Déu em torna la salut, tan aviat com el meu delfí tingui edat de muntar a cavall i tingui la majoria d'edat, el posaré en el meu lloc i jo em retiraré a Versalles amb quatre dels nostres frares perquè m'entretinguin amb xerrades divines".''{{sfn|Griffet|1758|p=611}} El [[14 de maig]] va morir. Versalles va romandre en silenci durant divuit anys.

Al principi del seu regnat, [[Lluís XIV]] no trobava cap mansió reial que el complagués plenament. Vivia a París: al [[Palau Reial (París)|Palau Reial]], al [[Louvre]], a les [[Palau de les Tulleries|Tulleries]]. Va tractarprovar de quedar-se a [[Vincennes]] i a [[Saint-Germain-en-Laye]], i va passar una temporada al [[palau de Fontainebleau]]. El rei comparava els avantatges i els inconvenients d'aquests palaus i, per pal·liar les seves incomoditats, va realitzar importants reformes però en cap d'ells va arribar a sentir-se còmode.

[[1660]]: el 25 d'octubre, Lluís XIV va portar a Versalles a la seva esposa, la reina [[Maria Teresa d'Àustria (reina de França)|Maria Teresa d'Àustria]].

[[1661]]: s'inicien els nous treballs d'ampliació després de la mort del [[Giulio Raimondo Mazzarino|cardenal Mazzarino]]. DeDel 1661 aal [[1662]], el rei va invertir un milió cent mil lliures. La decisió de Lluís XIV d'edificar en el lloc en què estava el petit palau del seu pare un dels més sumptuosos palaus d'[[Europa]] va ocasionar dures crítiques entre els cortesans. Queden testimonis d'aquestes secretes oposicions, el lloc no estava ben escollit: "''Versalles: lloc ingrat'' —va escriure [[Claude-Henri de Rouvroy, Comte de Saint-Simon|Claude-Henri de Rouvroy, comte de Saint-Simon]]—, ''trist, sense vida, sense bosc, sense aigua, sense terra, sembla que tot són arenes movedisses i pantanoses, sense aire; en conseqüència: no és bo".''

[[Louis Le Vau]], l'arquitecte del [[Castellcastell de Vaux-le-Vicomte]], va ser l'encarregat de reconstruir les dependències, [[Charles Errard]] i [[Noël Coypel]] van començar els treballs de decoració de les estances, mentre que [[André Le Nôtre]] va crear l'hivernacle i el zoològic. En aquesta època, Versalles no era més que una residència de plaer on als jardins esse celebraven les festes, mentre el Louvre era oficialment el palau reial. En una carta cèlebre, [[Jean-Baptiste Colbert|Colbert]] es lamentava de l'abandó en què Lluís XIV tenia el Louvre:

[[Fitxer:Château de Versailles, chambre du roi, buste de Louis XIV, Antoine Coysevox, ca 1679 02.jpg|200px|thumb|Bust de [[Lluís XIV]] a la ''Cambra del Rei''.]]

[[Fitxer:Versailles, chambre du roi.jpg|300px|thumb|''Cambra del Rei''.]]

[[1665]]: es van instal·lar les primeres estàtues al jardí i es va construir la gruta''Gruta de [[Tethys]]''. El primer Hivernaclehivernacle, el Zoològiczoològic i la ''Gruta de Tethys'' no van resistir la prova del pas del temps.

[[1667]]: es va excavar l'estany del ''Gran canalCanal''. Le Nôtre va dissenyar l'ampliació de l'ala central i es va fer càrrec dels jardins i els habitatges exteriors. Va col·laborar amb Francine, fill d'un enginyer italià, per a la construcció i les instal·lacions hidràuliques.

[[1668]]: es va celebrar la desena festa el 18 de juliol, en la qual es va donar a conèixer el nom de Versalles. Coneguda (la festa) amb el nom de "Gran divertiment Reial de Versalles", deixarandeixara empremta [[Molière]] per lesla sevesseva creacionscreació: ''Georges Dandin o el marit confós'', i [[MolièreJean-Baptiste Lully|Lully]] per la seva música. Durant les festes dedel 1664 i el 1668, els cortesans es van queixar de la incomoditat del petit palau perquè no van trobar un lloc on dormir.{{sfn|Félibien|1668|p=4}}

[[1668]]-[[1670]]: Le Vau va començar l'edificació del revestiment, que consistia en una segona construcció que envoltaria el primer palau. D'una part a una altra de l'antic palau, el "''Gran Departament"'' del rei, al nord, el de la reina, al sud, van ser emplaçats simètricament. Una àmplia terrassa, enfront dels jardins, comunicava ambdues dependències. Momentàniament, es va conservar el palau de maó i pedra. Les façanes es van adornar amb columnes de [[marbre]] de Rance, balcons de [[ferro forjat]] i daurat i bustos sobre les balustrades. Les teulades portaven adorns i el pati va ser enllosat amb marbre. Els petits habitacles adjacents van ser elevats i units al palau de Lluís XIII per mitjà d'una sèrie de pavellons que formaven el pati d'armes, que es tancava amb una reixa daurada. A les antigues dependències es va construir un [[peristil]] de columnes coronades per estàtues. Les noves construccions van triplicar la superfície del palau.

L'11 d'octubre moria Le Vau, i Colbert va designar a [[François d'Orbay]] per prosseguir amb les obres. Lluís XIV va veure el seu desig complert, el palau de Lluís XIII va romandre igual enfront del burg, però no va succeir el mateix pel que fa al jardí, ja que va quedar ocult després de les noves edificacions. Des de llavors es van distingir, perfectament, el "''Palau Vell"'' de Lluís XIII i el "''Palau Nou"'' de Lluís XIV, construït pel seu fill. El "''Palau Nou"'' era un edifici fet en pedra, de concepció italiana. Les llargues façanes van ser puntejades i dividides a l'alt. A la façana oest es va construir una gran terrassa que unia el pavelló del rei (al nord) amb el de la reina (al sud). Le Vau es va inspirar en els models italians, però els volums, les proporcions i l'ornamentació van ser obra de l'esperit francès.

[[1670]]: es va construir el ''[[Gran Trianon|Trianon]]'' de porcellana. Durant aquest període, els cortesans van edificar els seus hoteletsxalets propers a la residència preferida del rei.

[[1677]]: Lluís XIV somiava fer un palau que deixés constància de la seva època. Els palaus del Louvre i de les Tulleríes ja tenien l'empremta dels seus antecessors. La creació de Versalles responia a un desig polític i econòmic. Dirigint personalment els assumptes del regne i centralitzant l'administració, el rei volia agrupar, entorn d'ell, alsels ministres i els seus serveis. El monarca tenia intenció de fixar la seva residència a Versalles. Mansart va haver de dissenyar els projectes per a la instal·lació de la Cort.

[[1678]]-[[1684]]: la ''[[Galeria dels Miralls]]'', símbol del poder del monarca absolut, es va aixecar sobre l'antiga terrassa del palau nou. L'obra es va concloure el 1684. La decoració va ser confiada a l'equip de [[Charles Le Brun]]. Més tard el rei va voler construir a Versalles una de les seves grans galeries, molt de moda en aquells dies. LLluísLluís XIV apreciava les llargues galeries del Louvre i de Fontainebleau, per les quals es podia passar i comunicar-se amb els altres departaments, es distingien per les seves valuoses decoracions. El rei havia fet instal·lar la ''Galeria d'Apolo'' al Louvre i al palau que havia fet edificar en Clagny per [[Francesca Atenea de Rochechouart de Mortemart|Madame de Montespan]], la galeria Mansart que enlluernaria a tots els visitants.

La ''Gran galeria'', limitada al nord pel saló''Saló de la "Guerra"'' i, al sud pel saló''Saló de la "Pau"'', tenia 73 m de llarg, ocupant tota la façana oest del "''Palau Nou"'', i servia de comunicació entre els departaments del rei i de la reina. La creació de la ''Galeria dels mirallsMiralls'' va significarimplicar noves reformes: el departament del rei va ser traslladat al "''Palau Vell"'', el departament del Sol es va convertir en el "''Gran Departament"'' i va ser utilitzat per a les grans recepcions.

* Es van començar els treballs de l{{'}}''"Estany dels Suïssos"'' i la "''Font de Neptú"'' i la construcció del nou Hivernaclehivernacle.

[[1679]]: la ''Galeria dels Miralls'', el ''Saló de la Guerra'' i el de la ''Pau'' van reemplaçar la terrassa i els gabinets del rei i de la reina.

[[1683]]: en uns departaments, prohibits per a tot aquell que no estigués autoritzat, els arquitectes i els decoradors van habilitar uns gabinets i salons destinats a la conservació de les obres mestres i les col·leccions del rei. En les paretsedlparets del ''Saló Oval'', edldel ''Gabinet dels Quadres'' i edldel ''Saló de les Petxines'' en el qual s'exposaven tota classe d'objectes d'art i curiositats, eenjavenpenjaven els quadres de la col·lecció reial. Aquestes sales van formar part dels departaments de les col·leccions que acabaven en el "''aló de les Medalles"'' Segons la descripció de Mademoiselle de Scudéry, aquest últim estava il·luminat per mitjà de dues aranyes de cristall de roca i en ell es podien veure:

A últims del mes d'agost, una multitud desacostumbradadesacostumada es va endinsar, en silenci, en els departaments del sobirà. La Cort de França va acudir a presenciar la mort del rei i rendir-li honors en una última cerimònia.