Palau de Versalles: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
millores
Etiqueta: editor de codi 2017
millores
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 40:
[[1630]]: l'[[11 de novembre]], el [[cardenal Richelieu]] va anar a Versalles, en secret, per informar el rei d'una conspiració que s'estava forjant i que fomentava la reina mare. Aquesta conspiració es coneixeria més tard amb el nom de [[Dia dels Enganyats|Dia dels enganyats]]. Richelieu va ser nomenat primer ministre i la reina mare va ser exiliada.
 
[[1632]]: el 8 d'abril, Lluís XIII va comprar el domini de Versalles a Jean-François de Gondi, arquebisbe de París, oncle del [[Jean-François Paul de Gondi|cardenal de Retz]] i hereu d'del duc [[Albert de Gondi]], per tal d'ampliar el complex.
[[Fitxer:Versailles Garden.jpg|thumb|300px|right|Façana sud-oest del palau.]]
El 26 de maig van començar els primers treballs d'ampliació, que van ser dirigits per l'enginyer arquitecte [[Philibert Le Roy]].
Línia 46:
[[1634]]: es van acabar les obres i Lluís XIII va prendre possessió dels seus nous departaments.
 
A partir dedel [[1636]], el rei va multiplicar les seves estades aprofitant-se del confort de la seva nova mansió, així com de l'encant dels seus jardins. Aquests van ser estructurats "a la francesa" per Boyceau i Menours, amb decoracions arabesques i entrellaçats.
 
[[1643]]: sentint-se morir, Lluís XIII va confessar: "''Si Déu em torna la salut, tan aviat com el meu delfí tingui edat de muntar a cavall i tingui la majoria d'edat, el posaré en el meu lloc i jo em retiraré a Versalles amb quatre dels nostres frares perquè m'entretinguin amb xerrades divines".''{{sfn|Griffet|1758|p=611}} El [[14 de maig]] va morir. Versalles va romandre en silenci durant divuit anys.
 
== Lluís XIV ==
Al principi del seu regnat, [[Lluís XIV]] no trobava cap mansió reial que el complagués plenament. Vivia a París: al [[Palau Reial (París)|Palau Reial]], al [[Louvre]], a les [[Palau de les Tulleries|Tulleries]]. Va tractarprovar de quedar-se a [[Vincennes]] i a [[Saint-Germain-en-Laye]], i va passar una temporada al [[palau de Fontainebleau]]. El rei comparava els avantatges i els inconvenients d'aquests palaus i, per pal·liar les seves incomoditats, va realitzar importants reformes però en cap d'ells va arribar a sentir-se còmode.
 
[[1651]]: el rei va efectuar la seva primera visita a Versalles.
 
[[1660]]: el 25 d'octubre, Lluís XIV va portar a Versalles a la seva esposa, la reina [[Maria Teresa d'Àustria (reina de França)|Maria Teresa d'Àustria]].
 
[[1661]]: s'inicien els nous treballs d'ampliació després de la mort del [[Giulio Raimondo Mazzarino|cardenal Mazzarino]]. DeDel 1661 aal [[1662]], el rei va invertir un milió cent mil lliures. La decisió de Lluís XIV d'edificar en el lloc en què estava el petit palau del seu pare un dels més sumptuosos palaus d'[[Europa]] va ocasionar dures crítiques entre els cortesans. Queden testimonis d'aquestes secretes oposicions, el lloc no estava ben escollit: "''Versalles: lloc ingrat'' —va escriure [[Claude-Henri de Rouvroy, Comte de Saint-Simon|Claude-Henri de Rouvroy, comte de Saint-Simon]]—, ''trist, sense vida, sense bosc, sense aigua, sense terra, sembla que tot són arenes movedisses i pantanoses, sense aire; en conseqüència: no és bo".''
 
[[Louis Le Vau]], l'arquitecte del [[Castellcastell de Vaux-le-Vicomte]], va ser l'encarregat de reconstruir les dependències, [[Charles Errard]] i [[Noël Coypel]] van començar els treballs de decoració de les estances, mentre que [[André Le Nôtre]] va crear l'hivernacle i el zoològic. En aquesta època, Versalles no era més que una residència de plaer on als jardins esse celebraven les festes, mentre el Louvre era oficialment el palau reial. En una carta cèlebre, [[Jean-Baptiste Colbert|Colbert]] es lamentava de l'abandó en què Lluís XIV tenia el Louvre:
 
"''Durant el temps que [Vostra Majestat] ha dispensat grans sumes en aquesta mansió, ha oblidat el Louvre, que és, certament, el més bell palau que hi ha al món [...] Oh, quina tristesa [...] que el rei més gran sigui mesurat en comparació amb Versalles!"''
[[Fitxer:Château de Versailles, chambre du roi, buste de Louis XIV, Antoine Coysevox, ca 1679 02.jpg|200px|thumb|Bust de [[Lluís XIV]] a la ''Cambra del Rei''.]]
[[1664]]: al mes de maig, es va celebrar la primera festa al palau.
 
[[1664]]-[[1666]]: Lluís XIV va prendre la decisió de reformar Versalles per poder passar-hi molts dies amb el seu Consell. Va decidir conservar el palau edificat per Lluís XIII, més per raons financeres que sentimentals. [[Louis Le Vau]] va triplicar la superfície del palau, que va ser decorat amb molt luxe reprenent el tema del Sol, omnipresent a Versalles. Els jardins, especialment apreciats per Lluís XIV, van ser ampliats i adornats amb escultures de [[François Girardon]] i de [[Le Hongre]].
[[Fitxer:Versailles, chambre du roi.jpg|300px|thumb|''Cambra del Rei''.]]
[[1665]]: es van instal·lar les primeres estàtues al jardí i es va construir la gruta''Gruta de [[Tethys]]''. El primer Hivernaclehivernacle, el Zoològiczoològic i la ''Gruta de Tethys'' no van resistir la prova del pas del temps.
 
[[1667]]: es va excavar l'estany del ''Gran canalCanal''. Le Nôtre va dissenyar l'ampliació de l'ala central i es va fer càrrec dels jardins i els habitatges exteriors. Va col·laborar amb Francine, fill d'un enginyer italià, per a la construcció i les instal·lacions hidràuliques.
 
[[1668]]: es va celebrar la desena festa el 18 de juliol, en la qual es va donar a conèixer el nom de Versalles. Coneguda (la festa) amb el nom de "Gran divertiment Reial de Versalles", deixarandeixara empremta [[Molière]] per lesla sevesseva creacionscreació: ''Georges Dandin o el marit confós'', i [[MolièreJean-Baptiste Lully|Lully]] per la seva música. Durant les festes dedel 1664 i el 1668, els cortesans es van queixar de la incomoditat del petit palau perquè no van trobar un lloc on dormir.{{sfn|Félibien|1668|p=4}}
 
El rei, desitjant ampliar el palau, va confiar aquest treball a Le Vau, que va presentar diversos projectes. El primer d'ells suposava la destrucció del palau primitiu, que seria reemplaçat per un palau a la italiana. En el segon projecte es plantejava l'ampliació del palau, per la part del jardí, revestit de pedra. Seguint els consells de Colbert, el rei va optar per aquest segon projecte.
[[Fitxer:Orangerie.jpg|thumb|300px|right|Jardins.]]
[[1668]]-[[1670]]: Le Vau va començar l'edificació del revestiment, que consistia en una segona construcció que envoltaria el primer palau. D'una part a una altra de l'antic palau, el "''Gran Departament"'' del rei, al nord, el de la reina, al sud, van ser emplaçats simètricament. Una àmplia terrassa, enfront dels jardins, comunicava ambdues dependències. Momentàniament, es va conservar el palau de maó i pedra. Les façanes es van adornar amb columnes de [[marbre]] de Rance, balcons de [[ferro forjat]] i daurat i bustos sobre les balustrades. Les teulades portaven adorns i el pati va ser enllosat amb marbre. Els petits habitacles adjacents van ser elevats i units al palau de Lluís XIII per mitjà d'una sèrie de pavellons que formaven el pati d'armes, que es tancava amb una reixa daurada. A les antigues dependències es va construir un [[peristil]] de columnes coronades per estàtues. Les noves construccions van triplicar la superfície del palau.
 
L'11 d'octubre moria Le Vau, i Colbert va designar a [[François d'Orbay]] per prosseguir amb les obres. Lluís XIV va veure el seu desig complert, el palau de Lluís XIII va romandre igual enfront del burg, però no va succeir el mateix pel que fa al jardí, ja que va quedar ocult després de les noves edificacions. Des de llavors es van distingir, perfectament, el "''Palau Vell"'' de Lluís XIII i el "''Palau Nou"'' de Lluís XIV, construït pel seu fill. El "''Palau Nou"'' era un edifici fet en pedra, de concepció italiana. Les llargues façanes van ser puntejades i dividides a l'alt. A la façana oest es va construir una gran terrassa que unia el pavelló del rei (al nord) amb el de la reina (al sud). Le Vau es va inspirar en els models italians, però els volums, les proporcions i l'ornamentació van ser obra de l'esperit francès.
 
Al primer pis es van posar columnes [[Ordre jònic|jòniques]], fornícules i altes finestres rectangulars (dissenyades per Mansart el 1669). Es va decorar amb escultures: estàtues en les fornícules i baixos relleus rectangulars sobre les finestres (desapareguts el [[1679]]).
Línia 83:
En el segon pis, o àtic, la decoració va ser d'[[Ordre corinti|estil corinti]] i es va coronar amb una balustrada.
 
[[1670]]: es va construir el ''[[Gran Trianon|Trianon]]'' de porcellana. Durant aquest període, els cortesans van edificar els seus hoteletsxalets propers a la residència preferida del rei.
 
[[1677]]: Lluís XIV somiava fer un palau que deixés constància de la seva època. Els palaus del Louvre i de les Tulleríes ja tenien l'empremta dels seus antecessors. La creació de Versalles responia a un desig polític i econòmic. Dirigint personalment els assumptes del regne i centralitzant l'administració, el rei volia agrupar, entorn d'ell, alsels ministres i els seus serveis. El monarca tenia intenció de fixar la seva residència a Versalles. Mansart va haver de dissenyar els projectes per a la instal·lació de la Cort.
[[Fitxer:Versailles Tapis vert (1).jpg|thumb|300px|Palau i jardins]]
[[1678]]-[[1684]]: la ''[[Galeria dels Miralls]]'', símbol del poder del monarca absolut, es va aixecar sobre l'antiga terrassa del palau nou. L'obra es va concloure el 1684. La decoració va ser confiada a l'equip de [[Charles Le Brun]]. Més tard el rei va voler construir a Versalles una de les seves grans galeries, molt de moda en aquells dies. LLluísLluís XIV apreciava les llargues galeries del Louvre i de Fontainebleau, per les quals es podia passar i comunicar-se amb els altres departaments, es distingien per les seves valuoses decoracions. El rei havia fet instal·lar la ''Galeria d'Apolo'' al Louvre i al palau que havia fet edificar en Clagny per [[Francesca Atenea de Rochechouart de Mortemart|Madame de Montespan]], la galeria Mansart que enlluernaria a tots els visitants.
 
La ''Gran galeria'', limitada al nord pel saló''Saló de la "Guerra"'' i, al sud pel saló''Saló de la "Pau"'', tenia 73 m de llarg, ocupant tota la façana oest del "''Palau Nou"'', i servia de comunicació entre els departaments del rei i de la reina. La creació de la ''Galeria dels mirallsMiralls'' va significarimplicar noves reformes: el departament del rei va ser traslladat al "''Palau Vell"'', el departament del Sol es va convertir en el "''Gran Departament"'' i va ser utilitzat per a les grans recepcions.
 
[[1678]]: es va començar la construcció de l'ala sud destinada a allotjar els cortesans. Mansart va projectar la construcció de dos immensos edificis que s'enquadrarien al palau de Le Vau pel nord i pel sud i per darrere d'aquest.
Línia 96:
* Mor l'arquitecte François d'Orbay, al qui va succeir Mansart.
* Un gran mirall amb marc de bronze daurat, cisellat per Cucci, es va col·locar a la sala de banys i es van posar dues banyeres allargades de marbre blanc decorades amb bronze daurat.
* Es van començar els treballs de l{{'}}''"Estany dels Suïssos"'' i la "''Font de Neptú"'' i la construcció del nou Hivernaclehivernacle.
 
[[1679]]: la ''Galeria dels Miralls'', el ''Saló de la Guerra'' i el de la ''Pau'' van reemplaçar la terrassa i els gabinets del rei i de la reina.
 
* Es va aixecar l'edifici central. Un rellotge, emmarcat per les estàtues de Mart, de Marsy, i d'Hèrcules, de Girardon, es van instal·lar a la nova façana.
Línia 124:
Per Europa, Versalles va ser el testimoni del poder de França i de Lluís XIV.
 
[[1683]]: en uns departaments, prohibits per a tot aquell que no estigués autoritzat, els arquitectes i els decoradors van habilitar uns gabinets i salons destinats a la conservació de les obres mestres i les col·leccions del rei. En les paretsedlparets del ''Saló Oval'', edldel ''Gabinet dels Quadres'' i edldel ''Saló de les Petxines'' en el qual s'exposaven tota classe d'objectes d'art i curiositats, eenjavenpenjaven els quadres de la col·lecció reial. Aquestes sales van formar part dels departaments de les col·leccions que acabaven en el "''aló de les Medalles"'' Segons la descripció de Mademoiselle de Scudéry, aquest últim estava il·luminat per mitjà de dues aranyes de cristall de roca i en ell es podien veure:
 
* Uns grans gerros tallats adornats amb or i [[diamant]]s
Línia 166:
[[1715]]: el [[19 de febrer]] Lluís XIV, que portava un hàbit de setí constel·lat de diamants, va rebre els ambaixadors de [[Pèrsia]] a la Galeria dels Miralls.
 
A últims del mes d'agost, una multitud desacostumbradadesacostumada es va endinsar, en silenci, en els departaments del sobirà. La Cort de França va acudir a presenciar la mort del rei i rendir-li honors en una última cerimònia.
 
== Lluís XV ==
Línia 275:
{{Referències}}
 
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Féibien|nom=André|títol=Relation de la fete de Versailles du 18. juillet 1668|editorial=Pierre Le Petit|any= 1668}}
* {{ref-llibre|cognom=Griffet|nom=Henri|títol=Histoire du règne de Louis XIII, roi de France et de Navarre, Volum 2| any=1758}}
== Vegeu també ==
* [[Palau de Vaux-le-Vicomte]]