Jaume Caçador: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: categoria VP:Categories per moure, traslladant categoria Presidents de la Generalitat de Catalunya a categoria [[Categoria:Categoria
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{polisèmia|Jaume Caçador i Claret}}
{{President de la Generalitat|
'''Jaume Caçador''' ([[Vic]] [[1484]] - [[Barcelona]] [[1561]]) fou [[Bisbe de Barcelona]] ([[1545]]-[[1561]]) i el 58è [[President de la Generalitat de Catalunya|President de la Generalitat]] de [[Catalunya]] ([[1545]]-[[1548]]) .
| nom=Jaume Caçador
| imatge=
| mida_d'imatge=
| ordre=58è
| inici de mandat=[[1545]]
| final de mandat=[[1548]]
| data de naixement=[[1484]]
| lloc de naixement=[[Vic]]
| data de mort=[[1561]]
| lloc de mort=[[Barcelona]]
| signatura=
| càrrec eclesiàstic=Canonge de Barcelona i Girona.
|}}'''Jaume Caçador''' ([[Vic]] [[1484]] - [[Barcelona]], [[4 de gener]] de [[1561]]) fou [[Bisbebisbe de Barcelona]] ([[15451546]]-[[1561]]) i el 58è [[President de la Generalitat de Catalunya|President de la Generalitat]] de [[Catalunya]] ([[1545]]-[[1548]]) .
 
== Biografia==
 
Germà de [[Guillem Caçador (Bisbe Alger)|Guillem Caçador]], [[bisbe]] d'[[Alguer]], seguí la carrera eclesiàstica i fou successivament canonge de [[Vic]], [[Girona]], [[Tarragona]] i [[Barcelona]]. EnA la seva època a Tarragona, ocupà l'ardiaconat de [[Sant Fructuós]] amb el domini annex d'[[Illa d'Eivissa|Eivissa]]. A Barcelona entrà en contacte amb [[Ignasi de Loiola]] i el seu grup reformador ([[1522]]), els quals defensaren la seva candidatura al bisbat de Barcelona enfront de [[Carles de Cardona]], candidat de la noblesa. Es preocupà per la reforma de la diòcesi, i especialment pels sacerdots, les monges, les visites pastorals i la predicació popular; comptà amb l'ajut dels [[jesuïtes]], la fundació dels quals afavorí. Restaurà el palau episcopal. Des del [[1559]] tingué com a auxiliar el seu nebot, [[Guillem Caçador (Bisbe Barcelona)|Guillem]], qui el succeí en el càrrec.
 
[[Bisbe de Barcelona]] des de [[1546]], un cop nomenat president de la Generalitat, fins a [[1561]], i va ser consagrat al monestir de [[Sant Tomàs de Riudeperes]]. Es preocupà per la reforma de la diòcesi, i especialment pels sacerdots, les monges, les visites pastorals i la predicació popular; comptà amb l'ajut dels [[jesuïtes]], la fundació dels quals afavorí, fundant el col·legi de la companyia a l'antic convent de monges de Montalegre. Restaurà el palau episcopal. Des del [[1559]] tingué com a auxiliar el seu nebot, [[Guillem Caçador (Bisbe Barcelona)|Guillem]], qui el succeí en el càrrec.
 
Va publicar el ''Breviarium Barcenonense nunc denuo conflectum'' el 1560.
 
Durant el seu mandat a la Generalitat es fan reformes al [[Palau de la Generalitat de Catalunya|Palau]]: enrajolat amb marbre de Carrara, s'aliníen tots els teulats i s'acaba la llotja de llevant del [[pati dels Tarongers]].
=== Bibliografia ===
* ''Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents'' Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2)
<references />
 
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol=[[President de la Generalitat de Catalunya|President de la<br>Generalitat de Catalunya]]|abans=[[Miquel Puig (President)]]|després=[[Miquel d'Oms i de Sentmenat]]|anys=[[1545]]&ndash;[[1548]]}}
{{Finalitza taula}}
 
{{Presidents de la Generalitat}}