Revisió del 03:49, 10 març 2008 modifica TronaBot (discussió \| contribucions) Bots 169.600 edits m Bot: categoria VP:Categories per moure, traslladant categoria Presidents de la Generalitat de Catalunya a categoria [[Categoria:Categoria ← Edició anterior		Revisió del 10:15, 24 març 2008 modifica desfés Amadalvarez (discussió \| contribucions) Autopatrullats 175.862 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: {{polisèmia\|Jaume Caçador i Claret}} {{President de la Generalitat\| '''Jaume Caçador''' ([[Vic]] [[1484]] - [[Barcelona]] [[1561]]) fou [[Bisbe de Barcelona]] ([[1545]]-[[1561]]) i el 58è [[President de la Generalitat de Catalunya\|President de la Generalitat]] de [[Catalunya]] ([[1545]]-[[1548]]) .▼ \| nom=Jaume Caçador \| imatge= \| mida_d'imatge= \| ordre=58è \| inici de mandat=[[1545]] \| final de mandat=[[1548]] \| data de naixement=[[1484]] \| lloc de naixement=[[Vic]] \| data de mort=[[1561]] \| lloc de mort=[[Barcelona]] \| signatura= \| càrrec eclesiàstic=Canonge de Barcelona i Girona. ▲\|}}'''Jaume Caçador''' ([[Vic]] [[1484]] - [[Barcelona]], [[4 de gener]] de [[1561]]) fou [[~~Bisbe~~bisbe de Barcelona]] ([[~~1545~~1546]]-[[1561]]) i el 58è [[President de la Generalitat de Catalunya\|President de la Generalitat]] de [[Catalunya]] ([[1545]]-[[1548]]) . == Biografia== Germà de [[Guillem Caçador (Bisbe Alger)\|Guillem Caçador]], [[bisbe]] d'[[Alguer]], seguí la carrera eclesiàstica i fou successivament canonge de [[Vic]], [[Girona]], [[Tarragona]] i [[Barcelona]]. EnA la seva època a Tarragona, ocupà l'ardiaconat de [[Sant Fructuós]] amb el domini annex d'[[Illa d'Eivissa\|Eivissa]]. A Barcelona entrà en contacte amb [[Ignasi de Loiola]] i el seu grup reformador ([[1522]]), els quals defensaren la seva candidatura al bisbat de Barcelona enfront de [[Carles de Cardona]], candidat de la noblesa. Es preocupà per la reforma de la diòcesi, i especialment pels sacerdots, les monges, les visites pastorals i la predicació popular; comptà amb l'ajut dels [[jesuïtes]], la fundació dels quals afavorí. Restaurà el palau episcopal. Des del [[1559]] tingué com a auxiliar el seu nebot, [[Guillem Caçador (Bisbe Barcelona)\|Guillem]], qui el succeí en el càrrec. [[Bisbe de Barcelona]] des de [[1546]], un cop nomenat president de la Generalitat, fins a [[1561]], i va ser consagrat al monestir de [[Sant Tomàs de Riudeperes]]. Es preocupà per la reforma de la diòcesi, i especialment pels sacerdots, les monges, les visites pastorals i la predicació popular; comptà amb l'ajut dels [[jesuïtes]], la fundació dels quals afavorí, fundant el col·legi de la companyia a l'antic convent de monges de Montalegre. Restaurà el palau episcopal. Des del [[1559]] tingué com a auxiliar el seu nebot, [[Guillem Caçador (Bisbe Barcelona)\|Guillem]], qui el succeí en el càrrec. Va publicar el ''Breviarium Barcenonense nunc denuo conflectum'' el 1560. Durant el seu mandat a la Generalitat es fan reformes al [[Palau de la Generalitat de Catalunya\|Palau]]: enrajolat amb marbre de Carrara, s'aliníen tots els teulats i s'acaba la llotja de llevant del [[pati dels Tarongers]]. === Bibliografia === * ''Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents'' Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2) <references /> {{Inicia taula}} {{Filera de successions\|títol=[[President de la Generalitat de Catalunya\|President de la<br>Generalitat de Catalunya]]\|abans=[[Miquel Puig (President)]]\|després=[[Miquel d'Oms i de Sentmenat]]\|anys=[[1545]]–[[1548]]}} {{Finalitza taula}} {{Presidents de la Generalitat}}

Jaume Caçador: diferència entre les revisions