Diferència entre revisions de la pàgina «Aixot el Gran»

m
bot: -la seva residencia +la seva residència
m (Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article)
m (bot: -la seva residencia +la seva residència)
 
== Guerres contres els othmànides d'Amiuk, el valí de Varag i l'emir Xaibànida del Diyar Bakr ==
Abans del [[870]] els àrabs de la tribu [[Banu Othman]] s'havien apoderat d'una regió de la part oriental del Llac Van, amb la fortalesa inaccessible d'Amiuk, i feien incursions de pillatge al Vaspurakan. El ''nakharar'' Rostom Varajnuni va morir en lluita contra ells. Aixot Ardzruni de Vaspurakan i el seu fill Grigor Derenik els van combatre però ni amb l'ajut d'Aixot I van poder conquerir la fortalesa; però Aixot sí que va conquerir una altra fortalesa, la de Varag, on un grup d'àrabs s'havia fet fort i des d'allí saquejava sovint el monestir de Surb-Khatch, lloc on hi havia les tombes dels prínceps [[Ardzruni]] de Vaspurakan (l'abat superior del monestir era presoner d'aquests àrabs). Els othmanides i l'emir de Manazkert i d'Apahuniq (que l'historiador Tomàs Ardzruni anomena els Manavaz) van cridar al governador-emir àrab de [[Diyar Bakr]], [[Isa ben Shaikh al Shaybani]], que fou reconegut pel califa com ostikan d'Armènia ([[871]]-[[882]] de fet només fins al 878). Isa va marxar contra Aixot Ardzruni que estava assetjant Kokhpanik; Aixot va deixar el setge i ambdós exèrcits es van trobar a prop de la ciutat de Van. El cavalleresc Gurgen de Mardastan no va dubtar en unir les seves forces a les del seu antic enemic Aixot, però els àrabs eren 15000 i els armenis dos mil. Fou un príncep ardzruni, Gagik Abu Morvan qui va negociar un acord, i ambdós exèrcits es van retirar i a canvi de parar l'ofensiva i d'entregar ostatges, Aixot de Vaspurakan fou deixat en pau i Isa ben Shaikh al Shaybani es va traslladar a [[Bardaa]] on va fixar la seva residenciaresidència. Aixot Ardzruni va morir el [[27 de maig]] del [[874]].
 
== Política georgiana d'Aixot ==
1.128.294

modificacions