Protists: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 37.15.6.225. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
|||
Línia 9:
La primera separació dels protists de la resta d'organismes es produí a la dècada del 1820, quan el biòleg alemany Georg A. Goldfuss encunyà el terme "[[protozou]]" per referir-se a organismes com ara els [[ciliat]]s i els [[corall]]s.<ref name=Scamardella1999>{{ref-publicació|autor = Scamardella, J. M. |article = Not plants or animals: a brief history of the origin of Kingdoms Protozoa, Protista and Protoctista|any = 1999|publicació = International Microbiology|volum = 2|pàgines = 207–221|url = http://www.im.microbios.org/08december99/03%20Scamardella.pdf|llengua=anglès}}{{pdf}}</ref> Aquest grup fou expandit el 1845 per incloure-hi tots els "animals unicel·lulars" com ara els [[foraminífer]]s i les [[ameba|amebes]]. La categoria taxonomòmica formal ''Protoctista'' fou proposada per primera vegada a principis de la dècada del 1860 per [[John Hogg (biòleg)|John Hogg]], que argumentava que els protists havien d'incloure el que ell considerava formes primitives unicel·lulars de les plantes i els animals. Definí els protoctists com a "quart regne de la natura", afegint-lo als regnes aleshores tradicionals de les plantes, els animals i els minerals.<ref name=Scamardella1999/> El regne dels minerals fou posteriorment eliminat de la taxonomia per [[Ernst Haeckel]], deixant les plantes, els animals, i els protists com a "regne de les formes primitives".<ref name=Rothschild1989>{{ref-publicació |autor=Rothschild L. J. |article=Protozoa, Protista, Protoctista: what's in a name? |publicació=J Hist Biol |volum=22 |exemplar=2 |pàgines=277–305 |any=1989 |pmid=11542176 |doi=10.1007/BF00139515 |url= http://www.springerlink.com/index/LW54T61737212643.pdf|llengua=anglès}}{{pdf}}</ref>
Herbert Copeland ressuscità el nom de Hogg gairebé un segle més tard, argumentant que ''Protoctista'' significava literalment "primers éssers establerts". Copeland es queixava que el terme ''Protista'' de Haeckel incloïa microbis anucleats com ara els [[eubacteris]]. L'ús de Copeland del terme ''Protoctista'' no els incloïa. En canvi, el terme de Copeland incloïa [[eucariotes]] [[nucleació|nucleats]] com ara les [[diatomees]], les [[algues verdes]] i els [[fongs]].<ref name=Copeland1938>{{ref-publicació|autor = Copeland, H. F.|any = 1938|article = The Kingdoms of Organisms|publicació = Quarterly Review of Biology|volum = 13|exemplar = 4|pàgines = 383|doi = 10.1086/394568|url = http://links.jstor.org/sici?sici=0033-5770(193812)13%3A4%3C383%3ATKOO%3E2.0.CO%3B2-K}}</ref> Aquesta classificació fou la base de la posterior definició de Whittaker dels [[fongs]], [[animals]], [[plantes]] i protists com els quatre regnes de la vida.<ref name=Whittaker1959>{{ref-publicació|autor = Whittaker, R. H.|any = 1959|article = On the Broad Classification of Organisms|publicació = Quarterly Review of Biology|volum = 34|exemplar = 3|pàgines = 210|doi = 10.1086/402733|url = http://links.jstor.org/sici?sici=0033-5770(195909)34%3A3%3C210%3AOTBCOO%3E2.0.CO%3B2-J}}</ref> El regne ''Protista'' fou modificat més tard per separar els [[procariotes]] en el regne separat de les [[moneres]], deixant els protists com una agrupació de microorganismes eucariotes.<ref>{{ref-publicació |autor=Whittaker RH |article=New concepts of kingdoms or organisms. Evolutionary relations are better represented by new classifications than by the traditional two kingdoms |publicació=Science |volum=163 |exemplar=863 |pàgines=150–60 |any=1969 |mes=Gener |pmid=5762760 |doi=10.1126/science.163.3863.150|llengua=anglès}}</ref> Aquests cinc regnes continuaren formant la classificació acceptada fins al desenvolupament de la [[filogènia molecular]] a finals del segle XX, quan es féu evident que ni els protists ni les moneres eren grups individuals de microorganismes relacionats (no eren [[monofilètics]]).
=== Classificacions modernes ===
| |||