Lletada de calç: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -de tot tipus +de tota classe |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
La '''lletada de calç''' és una barreja de [[calç]], pols de marbre (marmolina) i aigua, molt similar a l'[[estuc]] però a diferència d'aquest, la consistència d'aplicació no és la d'un [[Morter (construcció)|morter]] o pasta sinó la d'una pintura, de manera que la proporció d'aigua és molt més gran i la de marmolina més petita. A part, s'hi poden afegir pols minerals (òxids i altres) per donar-li color.
S'empra com acabat final de paraments de tota classe, molt recomanable per als que
Possiblement, les últimes aplicacions d'aquest material tindrien lloc
És molt aconsellable l'ús d'aquest tipus de materials en substitució dels aplicats actualment, materials plàstics i sintètics, especialment en edificis històrics, ja siguin singulars o populars. Permeten la transpiració dels materials i són inalterables amb la radiació ultraviolada.
La tècnica d'aplicació és la mateixa que un [[emblanquinat]], només cal remarcar que una lletada de calç és calç d'emblanquinar però amb una mica d'àrid (la pols de marbre). La gran diferència és que la capa pot romandre molt més temps inalterada que un emblanquinat i, per descomptat, que una pintura acrílica o plàstica.
== Història ==
La calç ja era coneguda en el sisè mil·lenni aC com a material de construcció per a morters i revestiments, ja que en [[Çatal Hüyük]] s'han trobat parets revocades amb frescs i armades amb morters. Posteriorment, gràcies a investigacions d'arqueòlegs, s'ha descobert que s'ha usat en períodes com l'[[antic Egipte]], l'Imperi assiri, la [[Grècia clàssica]], l'[[Imperi romà]]; també, fora del Mediterrani, va ser usada pels [[maies]], els [[inques]] i els asteques a Amèrica i les primeres [[dinasties xineses]] o, també, les primeres [[dinasties índies]].
És molt important no confondre la ''
Només la
Una vegada que la calç s'utilitza, comença a cristal·litzar
Al cap de centenars d'anys, la [[Hidròxid de calci|calç ''
Una observació important és que la calç apagada no té propietats adherents i, per tant, la seva fixació és mecànica als buits de la pedra o el maó, de manera que si es va a aplicar a una paret llisa, prèviament, cal picar per crear uns petits "clotets" en tota la superfície
== Altres usos de la calç ==
És molt comú l'ús de la calç en "lletada" per pintar les parets i en alguns casos els sostres amb una brotxa gruixuda. Aquesta pintura té, com els [[arrebossat]]s, [[arrebossat]]s, [[estuc]]s, etc.. de calç aèria apagada, un comportament [[bioclimàtic]] que fa que un edifici tingui frescor a l'estiu i calor a l'hivern, l'efecte atuell de fang o [[efecte cànti]]r.
S'utilitza en la tècnica de construcció anomenada [[tàpia]], ja que forma part de la barreja emprada. També pot ser usada per a la creació de camins de terra o amb morter de calç que mantenen i regulen la temperatura de la seva superfície creant una zona amb microclima "suau", i evitant la creació de bassals. Així mateix, pot usar-se per desinfectar superfícies com parets o evitar plagues en arbres pintant la superfície del seu tronc amb lletada de calç.
== '' Apagat '' de la calç ==
La '' [[calç viva]] '' és CaO ([[òxid de calci]]), i no es fa servir en aquest format perquè té excessiva avidesa per a l'aigua,
La calç que surt del forn
L'ús habitual de la calç és, per tant, ja apagada en forma d'hidròxid càlcic, format en el qual se sol adquirir per a la construcció.
Quan s'ha pagat una quantitat de calç qualsevol, es pot emmagatzemar en una "bassa" o "podrider" durant anys, deixant que se segueixi ''apagant'' i madurant. El període mínim per poder ser usada és de sis mesos; com més anys passi en repòs, millor comportament tindrà després, [[Carbonatació|carbonatant-se]] de forma òptima en ser 'utilitzada en [[arrebossat]]s, [[estuc]]s o morters. Per descomptat, no totes les pedreres de calç ofereixen la mateixa qualitat de producte i com més gran percentatge de carbonat tingui una calç, millor qualitat tindrà la ''
Durant aquesta maduració, duri el que duri, segueix sent [[càustic]]a i qualsevol element orgànic que caigui a la "bassa" acabarà desapareixent
En l'antiguitat, quan es començava la construcció d'algun monument (catedrals, palaus, etc.), es preparaven les basses de calç, ja que era l'últim element que es feia servir en grans quantitats i,
Fins fa poc més d'un segle, o segle i mig, depenent de la zona de la península, quan algú tenia un fill se li preparava ja una bassa de calç per quan aquest hagués d'emprendre la construcció de la seva casa.
|