Viquipèdia

Luis Carrero Blanco: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Revertides les edicions de 79.152.124.232. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Luis Carrero Blanco''' ([[Santoña]], [[4 de març]] de [[1904]] - [[Madrid]], [[20 de desembre]] de [[1973]]) fou un militar de les [[Forces Armades d'Espanya]], on assolí el rang d'[[almirall]]. Company i mà dreta del [[general Franco]] i acèrrim [[catòlic]], [[anticomunista]], [[Francmaçoneria|antimaçó]], als qui atacava en obres publicades sota el pseudònim de '''Juan de la Cosa'''. Tot i que no era [[falangista]] fou nomenat [[president del govern espanyol]] durant la [[franquisme|dictadura franquista]] i fou assassinat víctima d'un atemptat d'[[ETA]] a [[Madrid]] mesos després del seu nomenament.
 
== Orígens militars ==
Primogènit d'una família amb quatre generacions de militars els seus dos germans també ingressaren a l'exèrcit. Joveníssim entrà en l'Escola Naval en [[1917]] i va prendre part en la [[guerra del Marroc]] de [[1924]]-[[1926]]. En iniciar-se la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] va fugir davant el temor de ser executat per milícies republicanes i es va refugiar en les ambaixades de [[Mèxic]] i [[França]], fins que al juny de [[1937]] va aconseguir evadir-se a la zona nacional. Situat al comandament d'un [[destructor]] i, posteriorment, d'un [[submarí]], va arribar a ser cap d'Operacions de l'Estat Major de la Marina.
 
==Vicepresidència del govern ==
En l'any [[1940]] va redactar un informe recomanant la neutralitat espanyola en la [[II Guerra Mundial]]. Des de llavors es va convertir en l'home de confiança de [[Francisco Franco|Franco]]. Fou nomenat sots-secretari ([[1941]]), ministre de la presidència ([[1951]]) i vicepresident ([[1967]]), nomenaments que van suposar un increment creixent del seu pes específic en el [[govern d'Espanya]]. En la seva labor va procurar limitar la influència dels [[Falange Española|falangistes]], va promoure la modernització econòmica i administrativa de l'Estat, encara que sempre dintre del [[franquisme]], en els successius [[plan de desarrollo|''planes de desarrollo'']], i va intervenir en la planificació de la successió [[monarquia|monàrquica]] del règim, en la figura de [[Joan Carles I]].
 
==Presidència del Govern ==
[[Fitxer:Placa Carrero Blanco.jpg|esquerra|thumb|Placa commemorativa al lloc de l'assassinat de Carrero Blanco.]]
Al juny de [[1973]] va ser nomenat [[president del govern]], cosa que feia pensar que es convertiria en l'home fort de l'Estat a la mort del dictador, però la seva mort el [[20 de desembre]] de [[1973]], en un atemptat perpetrat per [[ETA]] a [[Madrid]], va avortar aquestes expectatives.
 
Els etarres es van desplaçar fins a Madrid i van llogar un semisoterrani en el número 104 del carrer Claudio Coello. A partir d'allí van fer un túnel fins al centre de la calçada on van posar prop de 100 quilograms de [[Goma 2|goma-2]] que van fer explotar al pas del cotxe de Carrero Blanco. Quinze minuts abans de l'inici del judici contra deu membres del llavors sindicat clandestí [[CCOO]], conegut com a "Procés 1001", el Dodge negre de l'almirall Carrero Blanco va volar pels aires al carrer Claudio Coello de Madrid. L'espectacular explosió va posar fi a la vida del president del govern, Luis Carrero Blanco i del xofer i el seu escorta. El cotxe amb els seus ocupants a dins, va caure en un pati interior d'un convent de jesuïtes, edifici annex a l'església en la qual Carrero Blanco assistia a missa de forma regular. L'objectiu era intensificar les divisions existents en el si del règim, com indicava el comunicat en el qual [[ETA]] assumia l'autoria de l'atemptat.
 
En la següent declaració un dels militants del comando Txikía responia a la pregunta de per quina raó s'havia assassinat a Carrero: {{cita|L'execució en si tenia un abast i uns objectius claríssims. A partir de 1951 Carrero va ocupar pràcticament la prefectura del Govern en el règim. Carrero simbolitzava millor que ningú la figura del "franquisme pur". Home sense escrúpols va muntar a consciència el seu propi Estat dintre de l'Estat: va crear una xarxa d'informadors dintre dels Ministeris, de l'Exèrcit, de la Falange. La seva policia va assolir ficar-se en tot l'aparell franquista. Així va acabar convertint-se en l'element clau del sistema i en una peça fonamental del joc polític de l'[[oligarquia]]. D'altra banda, va arribar a ser insubstituïble per la seva experiència i capacitat de maniobra i perquè ningú aconseguia com ell mantenir l'equilibri intern del franquisme […].|}}
 
==Zones d'ombra==
La complexitat de l'atemptat ha fet sospitar que tal vegada altres entitats, com ara la [[CIA]] van estar-hi implicades. És intrigant constatar que [[Argala]], l'únic etarra que va veure la cara a l'"home de la gavardina blanca" que va lliurar els horaris i rutes de Carrero Blanco en l'Hotel Mindanao de Madrid fou assassinat pel [[Batallón Vasco Español]] el [[1978]].<ref>{{ref-web|url=http://www.elmundo.es/cronica/2003/427/1072098707.html |títol=Yo maté al asesino de Carrero Blanco |consulta=1/12/2014 |obra= |editor=El Mundo |data=21/12/2003 |llengua=castellà }}</ref>
 
També és curiós que el dia abans de ser assassinat, Carrero Blanco rebés la visita del secretari d’Estat nord-americà [[Henry Kissinger]]. Es diu que un dels temes de conversa va ser la possibilitat que Espanya tingués la [[bomba atòmica]].
 
Un any després ETA va fer circular un llibre, anomenat ''[[Operación Ogro]]'' de l'escriptora anarquista Eva Forest, en el qual explicava la preparació i execució de l'atemptat. No obstant això, encara que parts del llibre reflectissin veraçment els fets, unes altres semblen escrites per a confondre les investigacions policials de l'època, per la qual cosa no es considera una font absolutament fidedigna. En l'any [[1979]] es va filmar una pel·lícula basada en aquest llibre i amb el mateix títol, dirigida per [[Gillo Pontecorvo]].
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== BibliografiaY VOLÓ ==
* Javier Tusell, "Carrero, la eminencia gris del Régimen de Franco", Madrid, Temas de Hoy, 1993, 478 pp.
* {{citar ref| tipus = web | títol = Documental - Carrero Blanco, el consejero fiel| url = http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-asesinato-de-carrero-blanco/ | editorial =[[TVE]], [[ETB]], Boca-Boca producciones (coproducció) | consulta = 27 de desembre de 2013 | llengua = castellà | format = audiovisual | citació = Estens documental monogràfic (49' 14") que repassa la biografia de Carrero Blanco }}
 
{{Projectes germans|commons=Luis Carrero Blanco}}
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol = [[Vicepresident del Govern d'Espanya]] | abans = [[Agustín Muñoz Grandes]] | després= [[Torcuato Fernández Miranda]] | anys = [[1967]] - [[1973]]}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Luis_Carrero_Blanco»