Trobador: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m - interviquis |
Etiquetes: escolar editor visual |
||
Línia 104:
Els primers estudis sobre els trobadors se centraren molt en els seus orígens, però no s'ha arribat a un acord entre els especialistes sobre aquesta qüestió. Actualment hi ha un mínim d'onze teories:
# '''''Aràbica o hispanoaràbica'''''. [[Lévi-Provençal|Lévi's-Provençal]] va trobar quatre versos hispanoaràbics copiats sencers o gairebé sencers en els manuscrits de [[Guillem IX d'Aquitània]].<ref>{{Ref-llibre | títol=Miscelánea de estudios árabes y hebraicos |volum=Volums 2-4 |url=https://books.google.es/books?id=X68SAAAAIAAJ&q=L%C3%A9vi-Proven%C3%A7al++Guillem+d%27Aquit%C3%A0nia&dq=L%C3%A9vi-Proven%C3%A7al++Guillem+d%27Aquit%C3%A0nia&hl=ca&sa=X&ved=0CCgQ6AEwAWoVChMIytid6_j-xwIVirYUCh2bPw9q |llengua=castellà |editorial= |data=1953 |pàgines=137 |isbn=}}</ref> Segons les fonts historiogràfiques, Guillem VIII, el pare de Guillem d'Aquitània, se'n dugué a [[Poitiers]] centenars de captius musulmans. J. B. Trend admeté que els trobadors havien pres el seu sentit de la forma, i fins i tot el tema de la seva poesia dels musulmans [[andalusí|andalusins]]. La hipòtesi que la tradició trobadoresca era una creació, en una proporció més o menys gran, de Guillem pel seu contacte amb les arts mores mentre lluitava a la [[Reconquesta]] a Espanya també fou defensada per [[Ramón Menéndez Pidal]] al principi del segle XX, però l'origen de la hipòtesi es troba en el [[Cinquecento]] i Giammaria Barbieri (mort el 1575) i Juan Andrés (mort el 1822). Meg Bogin, traductor a l'anglès de les trobadoreses va mantenir aquesta hipòtesi.
# '''''Cistercenca-mariana o cristiana'''''. Segons aquesta teoria, foren la teologia a la qual s'adherí [[Bernat de Claravall]] i la importància creixent de la [[mariologia]] el que influí més en el desenvolupament dels gèneres trobadorescs. Específicament, l'èmfasi en l'amor religiós i espiritual, el desinterès, el misticisme, i la devoció a Maria explicarien l'«amor cortès». La insistència del reformador [[Robert d'Arbrissel]] en el «matronatge» per assolir la seva fi pot explicar l'actitud trobadoresca envers la dona. Cronològicament, però, aquesta hipòtesi és difícil de mantenir (les forces que es considera que són a l'origen del fenomen arribaren més envant). Però la influència de la teologia de sant Bernat i la mariana es pot defensar independentment de la teoria dels orígens. Aquesta teoria va ser defensada primerament per Eduard Wechssler i després per Dmitri Scheludko (el qual destaca la [[reforma clunianenca]]) i Guido Errante. Mario Casella i Leo Spitzer hi afegiren la influència «[[Agustí d'Hipona|agustiniana]].
# '''''Cèltica o cavalleresca-matriarcal'''''. La conservació dels costums sexuals precristians i dels codis guerrers procedents de les societats [[matriarcal]]s, [[celtes|cèltiques]], [[Germànics|germàniques]] o [[picte]]s, en l'aristocràcia europea pot explicar la idea de l'«amor cortès». L'existència d'un matriarcat precristià s'ha vist generalment amb escepticisme com la supervivència d'un paganisme subjacent a l'alta edat mitjana europea.
| |||