Animals: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Revertides les edicions de 62.87.23.92. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 6:
* '''[[Eumetazoa]]'''
** '''[[Radiata]]'''
*** [[Ctenophora]]
*** [[Ctenophor pic dels [[artròpodes]] i la majoria de [[mol·lusc]]s, entre altres, un líquid anomenat [[hemolimfa]] (barreja de [[sang]] i [[limfa]]) situat dins una cavitat denominada [[hemocel]] banya directament els [[òrgan (anatomia)|òrgans]] amb oxigen. En canvi, en la circulació tancada (típica dels [[vertebrats]], [[anèl·lids]] i [[cefalòpode]]s) la sang mai no abandona els [[vas sanguini|vasos sanguinis]], sinó que l'oxigen i els nutrients travessen les capes dels vasos sanguinis per entrar al fluid intersticial.
*** [[Cnidaria]]
** '''[[Bilateria]]'''
*** [[Orthonectida]]
*** [[Rhombozoa]]
*** [[Acoelomorpha]]
*** [[Chaetognatha]]
*** '''[[Deuterostomia]]'''
**** [[Chordata]]
**** [[Hemichordata]]
**** [[Echinodermata]]
**** [[Xenoturbellida]]
**** [[Vetulicolia]] [[extinció|†]]
*** '''[[Protostomia]]'''
**** [[Ecdysozoa]]
***** [[Kinorhyncha]]
***** [[Loricifera]]
***** [[Priapulida]]
***** [[Nematoda]]
***** [[Nematomorpha]]
***** [[Lobopodia]] [[extinció|†]]
***** [[Onychophora]]
***** [[Tardigrada]]
***** [[Arthropoda]]
**** [[Platyzoa]]
***** [[Platyhelminthes]]
***** [[Gastrotricha]]
***** [[Rotifera]]
***** [[Acanthocephala]]
***** [[Gnathostomulida]]
***** [[Micrognathozoa]]
***** [[Cycliophora]]
**** [[Lophotrochozoa]]
***** [[Sipuncula]]
***** [[Hyolitha]] [[extinció|†]]
***** [[Nemertea]]
***** [[Phoronida]]
***** [[Bryozoa]]
***** [[Entoprocta]]
***** [[Brachiopoda]]
***** [[Mollusca]]
***** [[Annelida]]
***** [[Echiura]]
|sinonims = Metazoa
}}
Els '''animals''' (Animalia o Metazoa) són un grup d'[[organismes]] [[eucariotes]] gairebé sempre [[pluricel·lular]]s. En un registre més científic, també se'ls pot denominar '''metazous'''. Es tracta d'organismes [[heteròtrof]]s<ref name="Windows">{{ref-web|url=http://www.windows.ucar.edu/tour/link=/earth/Life/heterotrophs.html&edu=high| nom=Jennifer |cognom=Bergman| títol=Heterotrophs| consulta=30 de setembre de 2007| llengua=anglès}}</ref> que generalment [[digestió|digereixen]] l'[[aliment]] dins una cambra interna, cosa que els diferencia de les [[plantes]] i les [[algues]]. També es diferencien d'altres grups eucariotes com les plantes, les algues i els [[fongs]] perquè manquen de [[paret cel·lular]].<ref name="AnimalCells">{{ref-web|url=http://micro.magnet.fsu.edu/cells/animalcell.html| cognom=Davidson| nom=Michael W| títol=Animal Cell Structure| consulta=20 de setembre de 2007| llengua=anglès}}</ref> Tots els animals són mòtils,<ref name="Concepts">{{ref-web|url=http://employees.csbsju.edu/SSAUPE/biol116/Zoology/digestion.htm| cognom=Saupe |nom=S.G| títol=Concepts of Biology| consulta=30 de setembre de 2007| llengua=anglès}}</ref> tot i que alguns només ho són en determinats moments de la vida. En la majoria d'animals, els [[embrió|embrions]] passen per una fase de [[blàstula]], una característica única dels metazous.
 
En el llenguatge col·loquial, se sol utilitzar el terme «animal» per referir-se a tots els animals excepte els [[humans]], però s'ha de tenir en compte que des d'un punt de vista [[Ciència|científic]] l'ésser humà és una espècie més del regne Animàlia. La causa és que s'assumeix que l'[[home]] és l'únic animal racional, o dotat de [[raó]].
 
Amb poques excepcions, més notables en les esponges (embrancament Porifera), els animals tenen cossos diferenciats en teixits separats. Aquests inclouen músculs, que poden contreure's per controlar el moviment, i un [[sistema nerviós]], que envia i processa senyals. Hi sol haver també una cambra digestiva interna, amb una o dues obertures. Els animals amb aquest tipus d'organització són coneguts com a eumetazous.
 
Tots els animals tenen [[cèl·lules]] [[eucariotes]], envoltades d'una [[matriu extracel·lular]], característica composta de col·lagen i glicoproteïnes elàstiques. Aquesta s'ha de calcificar per formar estructures com a petxines, ossos i espícules. Durant el desenvolupament forma una carcassa relativament flexible per la qual les cèl·lules es poden moure i reorganitzar-se, fent possibles estructures més complexes. Això contrasta amb altres organismes multicel·lulars com les [[plantae|plantes]] i els [[fungi|fongs]], les cèl·lules del qual romanen el lloc mitjançant [[paret cel·lular|parets cel·lulars]], que desenvolupen un creixement progressiu.
 
== Característiques principals ==
Els animals són [[ésser viu|éssers vius]], és a dir, presenten les característiques pròpies de la [[vida]]: [[metabolisme]], creixement i [[reproducció]]. Són [[organismes]], és a dir, estan dotats d'una estructura i constitució determinades. Tenen [[cèl·lula eucariota|cèl·lules eucariotes]], són pluricel·lulars amb teixits. Són [[homeoterm]]s, és a dir, es poden regular la temperatura del cos, i són heteròtrofs, és a dir, no es poden produir el seu propi aliment mitjançant la [[fotosíntesi]], per la qual cosa s'han d'alimentar d'altres éssers vius o de les seves restes. Segons l'origen de l'aliment que prenen poden ser:
* [[Carnivorisme|Carnívor]]s (aliment d'origen animal)
* [[Herbivorisme|Herbívor]]s (aliment d'origen vegetal)
* [[Omnivorisme|Omnívor]]s (aliment tant d'origen animal com d'origen vegetal)
 
=== Estructura ===
Amb algunes excepcions, principalment entre les [[esponges]] (embrancament Porifera) i els [[Placozous]], els animals tenen cossos estructurats en [[Teixit (biologia)|teixits]] separats. Aquests inclouen els [[múscul]]s, que són capaços de contreure i controlar la locomoció, i els [[Sistema nerviós|teixits nerviosos]], que envien i processen els senyals. En general, també disposen d'una [[Digestió|cambra digestiva]] interna, amb una o dues obertures. Els animals amb aquest tipus d'organització s'anomenen metazous, o eumetazous, quan el primer nom s'utilitza per a animals en general.<ref>{{ref-llibre | títol=Fossil Invertebrates | any=1983 | editorial=CUP Archive | isbn=9780521270281 | pàgines=350 | autor=Gero HIllmer |coautors=Ulrich Lehmann | pàgin=54}}</ref>
 
Tots els animals tenen cèl·lules [[eucariotes]], envoltades d'una [[matriu extracel·lular]] característica formada per [[col·lagen]] i [[glicoproteïnes]] elàstiques.<ref>{{Ref-llibre|títol = Molecular Biology of the Cell|data = 2002|editorial = Garland Science|lloc = New York|url = http://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK26810/|autor = Alberts, Bruce|edició =4a ed.|coautors = Johnson, Alexander; Lewis, Julian; Raff, Martin; Roberts, Keith i Walter, Peter}}</ref> Aquestes poden calcificar-se per formar estructures com [[exoesquelet]]s, [[ossos]] i [[espícules]].<ref>{{ref-llibre|cognom = Sangwal|nom = Keshra|títol = Additives and crystallization processes: from fundamentals to applications|data = 2007|editorial = John Wiley and Sons|isbn = 9780470061534|pàgines = p.212}}</ref> Durant el desenvolupament, constitueixen carcasses relativament flexibles<ref>{{Ref-llibre|cognom = Becker|nom = Wayne M|títol = The world of the cell|data = 1991|editorial = Benjamin/Cummings|isbn = 9780805308709}}</ref> a les quals les cèl·lules es poden moure i reorganitzar, fent possible la formació d'estructures complexes. Per contra, altres [[organismes pluricel·lulars]], com les [[plantes]] i els fongs, tenen la [[paret cel·lular]] formada per [[cel·lulosa]], i per tant es desenvolupen per creixement progressiu. A més, les cèl·lules animals tenen unions intercel·lulars úniques: [[unions estretes]], [[unions comunicants]] i [[desmosomes]].<ref>{{ref-llibre|cognom = Magloire|nom = Kim|títol = Cracking the AP Biology Exam|edició =2004a ed.|data = 2004|editorial = The Princeton Review|isbn = 9780375763939|pàgines = p.45}}</ref>
 
=== Funcions vitals ===
Les funcions vitals són les que tenen com a finalitat respondre a les necessitats bàsiques de la [[vida]]. En la majoria d'animals, les funcions vitals estan controlades per [[hormones]].
 
* '''Nutrició''': Els organismes consumeixen matèria orgànica d'altres organismes per tal d'aconseguir el [[carboni]] i altres [[element químic|elements]] que necessiten per viure. En la majoria d'animals, l'encarregat de dur a terme aquesta funció és l'[[aparell digestiu]]. L'[[aliment]] és ingerit per la boca i [[digestió|digerit]] en tres passos. Primer, és descompost en petites molècules ([[nutrient]]s) per mitjà de processos [[enzim]]àtics i [[mecànic]]s. Després, els nutrients són absorbits i passen a l'organisme, on són distribuïts a les cèl·lules. Finalment, s'eliminen els residus no digeribles per l'[[anus]] (o, si no n'hi ha, per la [[boca]]).
 
* '''Respiració''': És la funció per la qual els animals aconsegueixen l'[[oxigen]] que necessiten per la [[respiració cel·lular]], com tots els organismes [[organisme aeròbic|aeròbics]]. Normalment, els animals aquàtics utilitzen el dioxigen dissolt en l'[[aigua]], mentre que els animals terrestres utilitzen l'O<sub>2</sub> de l'aire (hi ha excepcions, com els [[mamífers]] aquàtics i alguns [[mol·lusc]]s o [[insectes]] aquàtics que utilitzen pulmons o tràquees). Els animals que aprofiten l'oxigen de l'aigua tenen [[brànquies]], mentre que els que aprofiten el de l'aire tenen [[pulmons]] o [[tràquea|tràquees]].
 
*** '''Circulació''': Per mitjà d'aquesta funció, es reparteixen entre les cèl·lules els nutrients, l'[[Ctenophoroxigen]] i les [[hormones]], i es recullen els residus generats pel [[metabolisme]]. Hi ha dos tipus de circulació: la [[circulació oberta]] i la [[circulació tancada]]. En la circulació oberta, pictípic dels [[artròpodes]] i la majoria de [[mol·lusc]]s, entre altres, un líquid anomenat [[hemolimfa]] (barreja de [[sang]] i [[limfa]]) situat dins una cavitat denominada [[hemocel]] banya directament els [[òrgan (anatomia)|òrgans]] amb oxigen. En canvi, en la circulació tancada (típica dels [[vertebrats]], [[anèl·lids]] i [[cefalòpode]]s) la sang mai no abandona els [[vas sanguini|vasos sanguinis]], sinó que l'oxigen i els nutrients travessen les capes dels vasos sanguinis per entrar al fluid intersticial.
 
* '''Excreció''': La talla de l'animal determina si els residus del metabolisme surten sols al medi exterior o si han de ser eliminats per l'[[aparell excretor]]. A més d'eliminar residus, la funció d'excreció també serveix per regular la [[pressió osmòtica]] de l'organisme, controlant la quantitat d'aigua eliminada amb els residus.