Montserrat Caballé i Folch: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 45:
El 1972 debutà a [[La Scala]] amb ''[[Norma (Bellini)|Norma]]'' de [[Vincenzo Bellini|Bellini]] i també representà la Violetta de ''[[La Traviata]]'' a la [[Royal Opera House]]-Convent Garden de [[Londres]].
El 1977 va participar en la gala de clausura del vell [[Metropolitan de Nova York]] al costat de [[Renata Tebaldi]], [[Zinka Milanov]], [[Birgit Nilsson]], [[Leontyne Price]], [[Régine Crespin]] i [[Eleanor Steber]]. El mateix any va cantar ''[[Turandot]]'' a [[Òpera de San Francisco|San Francisco]], al costat de [[Luciano Pavarotti]].<ref name="Aviñoa">{{ref-web |cognom=Aviñoa |nom=Xavier |url=https://www.ub.edu/web/ub/galeries/documents/universitat/honoris/caballe.pdf |consulta=9 octubre 2018 |títol=Solemne investidura com a Doctora Honoris Causa de la senyora Montserrat Caballé |editor=Universitat de Barcelona}}</ref>
Montserrat Caballé va cantar més de vuitanta papers operístics, des de l'[[òpera barroca]] fins a [[Giuseppe Verdi|Verdi]], [[Richard Wagner|Wagner]] i [[Giacomo Puccini|Puccini]], incloent obres de [[Richard Strauss]]. També va cantar cançons populars espanyoles. La seva veu era notable per la seva puresa, pel seu control precís i per la seva potència. És menys admirada pels seus instints dramàtics i per la seva destresa interpretativa que per la seva tècnica superba, matisació vocal i els seus exquisits ''[[pianissimo]]s''.
| |||