Tessalònica: diferència entre les revisions

'''Tessalònica''' o '''Salònica''', en català antigament Salonic ([[grec]] '''Θεσσαλονίκη''', ''Thessaloníki'' o '''Σαλονίκη''', ''Saloníki'', originalment Salonikion, àrab Salunik, búlgar Solon, turc Selanik), és una ciutat de [[Grècia]], capital de la regió de [[Macedònia Central|Macedònia central]] i cap del nomós de Tessalònica. Té una població (inclosos els afores) d'1.104.460 habitants i és situada al centre del Golfgolf Thermaic o Termaic (antigament Thermaicus Sinus), prop de la desembocadura de l'Axiós.<ref>{{GEC|0065772|Tessalònica}}</ref> És el primer centre industrial de Grècia, i té un port important, obert el [[1901]]. Té universitat., Ésés seu d'un arquebisbe. L'[[Aeroport Internacional de Tessalònica|aeroport]] es troba a la rodalia de la ciutat i és de categoria internacional. Al punt més alt hi ha la ciutadella d'Heptapurgion.

La ciutat de Therme o [[Therma]] ja s'esmenta durant la invasió persa de Xerxes, que es va aturar aen aquesta ciutat, i les forces de terra van acampar entre Therme i el riu Axiós, mentre els vaixells romanien al golf Thermaic ([[480 aC]]).

El [[421 aC]] la ciutat fou ocupada pels atenencs, però dos anys després fou cedida a Perdicas. Uns anys després, vers els inicis del segle IV, fou ocupada pel rei espartà Pausànies. No s'esmenta després fins que ho fa [[Polibi]] amb el seu nou nom de Tessalònica.

Tessalònica fou fundada (segons [[Estrabó]]) per [[Cassandre]] el [[315 aC]] (el mateix any que va fundar la ciutat de [[Cassàndria]]) al lloc (o pròxima) de l'antiga Therme o Therma, al districte anomenat Mygdònia o [[Migdònia de Macedònia|Migdònia]], i li va donar el nom de la seva muller Thessalònica, germana d'[[Alexandre el gran|Alexandre el Gran]]. Una altra versió (recollida per Constantí Porfirogènit) diu que la fundarfundà Filip, el pare d'Alexandre, per commemorar una victòria sobre els tessalis; i una tercera versió diu que fou fundada per Filip però que li va donar el nom de la seva filla. La ciutat fou poblada amb la gent de Therme i de tres ciutats més petites de la seva rodalia (Anèia, Cissos i Calastra). No consta que Therme hagués estat destruïda, i no se sap tampoc si va perdre immediatament la seva condició de ciutat en favor de la nova o van restar-ne ambdues, o bé si fou més aviat un reanomenament.

Aviat va esdevenir un port militar i la ciutat es va fer més gran. Es va rendir als romans després de la batallaBatalla de [[Pidna]] i va esdevenir capital d'un dels quatre districtes de Macedònia (el districte segon). Quan Macedònia fou convertida en província romana Tessalònica va esdevenir capital provincial, tot i que fins més tard no fou esmentada com a metròpolismetròpoli. Ciceró es va refugiar a la ciutat, a la casa del [[qüestor|qüestor romà]], durant el seu exili. AEn la primera guerra civil fou el quarter general del partit pompeià i del senat. AEn la segona guerra civil va prendre partit per Octavi August i Marc Antoni i va obtenir la condició de ciutat lliure. S'han trobat algunes monedes amb la inscripció ''Eleutherias'' que deu fer referència a aquest fet.

Durant l'imperi va continuar creixent i va esdevenir encara més important per la seva situació estratègica i d'enllaç entre Roma i les províncies orientals. Fou el lloc de sortida de l'anomenada [[Viavia Egnàtia]] entre la mar Adriàtica i l'[[Hel·lespont]] i estava a uns 50 km de [[Pella de Macedònia|Pella]] i a uns 100 km de [d'Amfípolis]. La ciutat fou governada per sis magistrats que es deien Politarquespolitarques. El sistema polític era la democràcia. El segle III va esdevenir colònia romana.

Sota els emperadors orientals va conservar la seva importància i fou de fet la capital de Grècia i Il·líria. Va ser una posició essencial per a fer front als atacs dels gots (que van atacarhostigar la ciutat el [[252]], [[262]] i [[269]]) i d'altres pobles. El port fou ampliat suposadament per Constantí, que va passar allí un temps després d'una victòria sobre els sarmates. Després, el [[390]] es va revoltar contra Teodosi, que en represàlia va ordenar una matança. Va començar-ne llavors una certa decadència, que es va accentuar amb els atacs d'huns, avarsàvars i sobretot els eslaus; els atacs dels búlgars i altres eslaus van afectar a la regió des de la meitat del segle VI fins al segle VIII (foren les sis guerres anomenades Guerres''guerres Esclavoniqueseslavòniques'').

El [[29 de juliol]] del [[904]] fou ocupada pels àrabs, que havien enviat una flota des de Trípoli del LíbamLíban, després de pocs dies de lluita. Milers de ciutadans (unsUns 22.000) ciutadans foren fets presoners i venuts com a esclaus. Llavors devia tenir una població d'uns dos-cents mil habitants.

El [[1185]] fou capturada pels normands de Sicília dirigits per [[Tancred de Sicília |Tancred d'Hauteville]], que havien desembarcat al [[Peloponès]] i van avançar cap al nord per la Viavia Egnàtia, en direcció a Dyrrachium i Tessalònica. La ciutat fou capturada el [[15 d'agost]] del [[1185]] i els grecs foren tractats bàrbarament pels conquistadors segons descriu Nicetes Coniates i l'arquebisbe de la ciutat, Eustatios. Els normands no van romandre a la ciutat.

Després del [[1204]] fou atribuïda a [[Bonifaci I de Montferrat]] com a [[regneRegne de Tessalònica]] juntajunt amb tota la Macedònia bizantina i la Tessàlia. Bonifaci, però, era feudatari pel seu regne de l'Emperadoremperador Llatíllatí de [[Constantinoble]] i al seu torn va repartir feus als barons llatins. Bonifaci va morir el [[1207]] i el va succeir el seu fill Demetri sota regència de la seva mare, Maria d'Hongria, fins que el [[1224]] el regne fou conquerit pel dèspota bizantí de l'[[Despotat de l'Epir|Epir]] Teodor Àngel Comnè, que va crear un nou [[regneRegne de Tessalònica]] que van regir el seu germà Manuel I ([[1230]]-[[1241]]) i els seus fills Joan I (queaquest va acceptar la sobirania de l'emperador de Nicea) i Demetri I. El [[1246]] va passar a l'emperador de Nicea [[Joan III Ducas Vatatzes]]. L'imperi bizantí fou restaurat el [[1261]] en la persona de [[Miquel VIII Paleòleg]]. En aquest període fou anomenada Salonichi o Saloniki pels italians (llatí: Salonícia) i Salnek pels germans, però el nom tradicional es va mantenir.

Els almogàvers van ser a la ciutat de l'estiu del [[1307]] fins a la primavera del [[1309]]. Els almogàvers van atacar el monestir d'[[Athos]] per apoderar-se de les seves riqueses, però el rei aragonès [[Jaume el Just]] va fer gestions amb [[Bernat de Rocafort]] i va aconseguir que es respectessin els monestirs. El setge de la ciutat ([[1309]]) fou alçat i els catalans es van retirar cap a [[Tessàlia]]. Durant el segle XIV els serbis es van apoderar de Macedònia i vers la meitat del segle la ciutat va quedar com un enclavament bizantí comunicat amb Constantinoble només per mar.

El [[1380]] la ciutat fou ocupada pels otomans (els otomansaquests la van anomenar Selanik) i saquejada, i el [[1387]] els otomans la van tornar a ocupar i s'hi van establir. La van abandonar més tard i va retornar als bizantins, però altre cop fou ocupada per Baiazet el 1394 fins a la [[batallaBatalla d'Ankara]] el 1402, en què, mort [[Baiazet I]], el seu fill [[Suleyman I]] la va retornar als bizantins el 1403. Andrònic Paleòleg, governador de la ciutat (que llavors tenia 40.000 habitants), la va vendre als venecians (1423), cessió reconeguda pels otomans el 1428, però finalment els otomans la van ocupar el [[1429]] o [[1430]] i s'hi van establir definitivament,: els fets són explicats per [[Joannes Anagnostes]], que diu que set mil persones foren fetes presoneres pels turcs (entre elsles quals ell mateix). Sota els turcs la ciutat va decaure encara més i la població fou substituïda progressivament per turcs i jueus (encara hi resta una important colònia sefardita). El 1487 tenia uns 10.000 habitants i posteriorment fluctuava entre 18.000 i 30.000. Al segle XVIII potser va arribar a 60.000 o 70.000 encara que [[Evliya Çelebi]] considera que un segle abans (quan la va visitar) eren més de 150.000 (però no té el suport d'altres fonts). Al segle XVIII uns 30.000 dels seus habitants eren turcs. Els jueus n'eren un nombre considerable i al segle XVII hi va haver un moviment messiànic dirigit per Sabbatai Sevi (1626-1676) que pretenia ser el Messies, i va tenir suport en diverses comunitats jueves de la Mediterrània oriental i Europa oriental; Sabbatai fou enviat pels otomans en residència forçada a [[Gelibolu]] el 1666, però després de diverses pressions se'l va portar a la cort d'[[Edirne]] on se li va donar l'opció de convertir-se a l'islam o ser executat; ess'hi va convertir i una part dels seus seguidors van fer el mateix.

La supressió dels [[geníssers]] el 1826 va tenir molta repercussió a la ciutat. Des de llavors es van deixar de fabricar teles de llana pels artesans jueus i la població es va empobrir. Durant el segle XIX els jueus van intentar nous negocis com el tabac i després els cigarrets. A l'inici del segle XX era el centre del [[Comitè Unió i Progrés]], on el nucli principal el formaven oficials frustrats per la manera en com es portava la guerra contra els rebels macedonis que el 1903 havien arribat a atacar edificis a la mateixa Salònica. Mustafà Kemal era nadiu de Salònica i va anar a la ciutat des de [[Síria]]; fundantfundà una branca de la l'''Othmanli Hurriyet Jemiyyeti'' que va tenir un paper clau en la restauració de la constitució el 1908. Amb la [[primera Guerra Balcànica|Primera Guerra balcànica]] (1912-1913) els grecs i serbis van entrar a Macedònia i els primers van ocupar Salònica el [[8 de novembre]] de [[1912]]. La [[Tractat de Bucarest (1913)|pau de Bucarest]] del [[10 d'agost]] de [[1913]] la va assignar a Grècia (tot i que els jueus s'oposaven a aquest canvi de sobirania) i fou confirmat el 1914.

La ciutat fou aviat poblada per alguns jueus després de la seva refundació per [[Cassandre]] el 315 aC i formaven una bona part de la població al segle I. Fou [[Pau de Tars|Santsant Pau]] qui hi va predicar el cristianisme i, de fet, el text cristià més antic conegut és la [[primera carta de Sant Pau als fidels de Tessalònica|primera carta de sant Pau als fidels de Tessalònica]], datada a l'hivern de l'any 50 o \d151 dC. Teodosi fou batejat pel bisbe de la ciutat. El segle VII encara s'esmenta la comunitat jueva quan ja la població era cristiana i era seu patriarcal. El patró local és des de llavors Santsant [[Demetri de Tessalònica]]. Es torna a fer esment dels jueus en segles posteriors. Eustatios n'era arquebisbe el [[1185]] i la llista d'arquebisbes llatins del [[1205]] al [[1408]] fou recopilada per Le Quien aen "''Ofriens Christianus''". Simó de Tessalònica, un mestre de ritusritu ortodoxesortodox, va morir a la ciutat el [[1429]]. De la ciutat era natural Teodor de Gaza, que va fugir el [[1429]] vers Itàlia.

El segle XV els jueus foren expulsats de Castella i Aragó i molts es van establir allí (es diu que uns trenta mil amb 22 sinagogues, però probablement foren només la meitat). Una comunitat sefardita va viure allí molts anys, però fou delmada pels nazis i després del [[1945]] una bona part va emigrar a Israel-Palestina.

Resten dos arcs connectats amb la [[Viavia Egnàtia]] i restes d'aquesta via. A la part oest hi ha la porta anomenada Vardár, que es diu així per estar a la riba del [[Vardár]] o [[Axiós]], un arc que potser fou erigit en honor d'Octavi i Antoni. L'arc conté el nom dels politarques de la ciutat. Un altre arc més a l'est es creu que commemora la victòria de Constantí sobre Licini o sobre els sarmates. Entre els dos arcs hi ha quatre columnes corínties damunt les quals hi ha les Cariàtides, i són les restes de la casa d'un jueu (els sefardites l'anomenen Las Incantadas i els turcs Sureth-Maleh).

QuedenEn queden restes de les muralles, una part de les quals foren portades a Constantinoble el 1430. Una de les torres (la Torretorre de l'Estàtua) té una figura colossal de Tessalònica.

L'església cristiana principal, Santa Sofia, obra de l'arquitecte Antemios, fou reconvertida a mesquita durant l'època otomana. L'església de SanSant Demetri (que també fou mesquita) és encara més gran i es creu que data del segle VII, però d'altres la situen al segle XIII.

La ciutat té un [[clima mediterrani]] de tendència [[Clima continental |continental]]. La neu hi fa acte de presència esporàdicament durant l'hivern, però són excepcionals les grans nevades.

* [[Trypes]].

* [http://www.sonbaski.com/selaniki.htm Thessaloníki Photos].