Antonio Lotti: diferència entre les revisions

Va tornar a Venècia l'any [[1719]], (hi va romandre fins a la seua mort), Lotti abandonà definitivament el teatre per a dedicar-se solament a la producció sacra (principalment polifònica) i de cambra. Però en el lapsus de temps que va de 1692 a 1719 havia compost una vintena d'òperes, totes elles representades. Lotti no s'apartà mai de les regles fonamentals de l'escola veneciana, ans al contrari continuà l'estil de Legrenzi, donant el màxim relleu a la vocalitat melòdica de les àries. Encara què, conservant rigorosament les formes de la tradició va saber acollir amb gran equilibri les lliçons de l'escola napolitana i, sobre tot, les del seu coetani [[Alessandro Scarlatti]].

 

Del catàleg de les seves òperes cal treure els títols mes importants: cal recordar davant de tot la primera d'elles:

* ''[[Il trionfo dell'innocenza]]'' (llibret de Ciulli, Venècia, 1692);

El mateix llibret que Pallavicino havia redactat per a ''Teofane'' fou utilitzat poc temps després per [[Nicola Francesco Haym|N. F. Haym]], que va extreure d'aquest el tema per a ''[[Ottone]]'' de [[Georg Friedrich Händel|G. F. Händel]] (Londres, 1723). A més de les òperes citades cal mencionar el carrusel teatral compost i representat a Dresden per les noces del príncep elector Frederic August amb [[Maria Josepa d'Àustria|Maria Josepa]] (1719).