L 3/35: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -tot tipus de +tota mena de |
Cap resum de modificació |
||
Línia 30:
El '''Carro Leggero 3/35''', també conegut per les [[sigles]] '''L 3/35''', i inicialment designat com a '''Carro Veloce Ansaldo-Fiat tipo CV 35''' va ser una [[tanqueta]] d'origen [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|italià]]. Al principi s'anomenava '''Carro Veloce 35''', o '''CV 35''', però a partir del [[novembre]] de [[1938]] la seva denominació es va canviar per L 3/35. Durant el [[període d'entreguerres]] era considerat un tanc ràpid i estava dissenyat per poder-se moure a bona velocitat per tota mena de terreny, i especialment per [[muntanya]] fent tasques de [[Reconeixement militar|reconeixement]] o suport a la [[infanteria]].
El CV 35 era el tercer model d'una sèrie de blindats basats en el tanc britànic Carden-Loyd Mk VI. La primera versió fou el [[Carro Veloce
La versatilitat del CV 35 el va fer esdevenir la columna vertebral de les [[Guerra mecanitzada|forces cuirassades]] italianes fins als anys [[1939]]-[[1940]], quan es van començar a produir tancs mitjans, però perduraria en servei fins a l'any [[1944]]. Durant aquest període d'activitat seria utilitzat a la [[Segona Guerra Italo-Etíop]], la [[Guerra Civil Espanyola]], participant en les principals ofensives del [[Corpo Truppe Volontarie|CTV]], i a diversos fronts de la [[Segona Guerra Mundial]], sobretot a les campanyes del [[Campanya del nord d'Àfrica|Nord d'Àfrica]] i dels [[Campanya dels Balcans|Balcans]].<ref name="Cappellano">Cappellano, Filippo; Battistelli, Pier Paolo (2012) pàg. 15</ref>
Línia 40:
El primer tanc que va aconseguir Itàlia va ser un [[Schneider CA1]] [[francès]], que es va provar el [[1917]] mentre es formava una "Oficina de tancs d'assalt" per estudiar la nova arma i s'aconseguien altres tancs com el [[Renault FT-17]]. Amb aquesta experiència [[Fiat]], l'empresa [[Automòbil|automobilística]] líder d'Itàlia, va dissenyar un tanc propi de 40 tones, el [[Fiat 2000]], que resultaria massa pesant i poc mòbil pels fronts italians. Això, juntament amb la satisfactòria prova dels FT-17, conduiria els militars italians a interessar-se pels tancs lleugers. Al final la [[Gran Guerra]] va acabar sense que Itàlia hagués desplegat cap tanc, tot i haver aconseguit la llicència per produir els FT-17.
El [[1921]] es dissenyaria un nou tanc, el [[Fiat 3000]], semblant al [[Renault FT-17]], però que continuava sent poc pràctic pels escenaris muntanyosos que més interessaven als italians. L'autèntica renovació arribaria el [[1929]], quan Itàlia adquiriria un model de la [[tanqueta]] britànica de 6 tones [[Carden-Loyd Mk VI]]. D'aquest vehicle se'n van aconseguir 25 mostres, 4 de les quals fabricades per la fàbrica OTO a Itàlia. Aquests vehicles es van rearmar amb [[metralladores]] refrigerades per aigua de 6,5 mm Fiat i es van anomenar [[Carro Veloce 29]]. Aquest blindat serviria de base per la tanqueta CV 33, també anomenada L 3, fabricada per Ansaldo que s'ajustaria totalment als requeriments de l'exèrcit italià d'un vehicle capaç de moure's per entorns muntanyosos i passar per espais estrets: [[pont]]s, [[Collada|colls]]...<ref>Cappellano, Filippo; Battistelli, Pier Paolo (2012) pàg. 4-5</ref>
El [[1935]] es farien diverses modificacions al CV 33: s'escurçaria una mica, l'armament es substituiria per un parell de metralladores bessones de 8 mm, l'estructura canviaria lleugerament, en alguns casos el [[blindatge]] estaria cargolat en comptes de reblat... Aquest nou model seria batejat Carro Veloce Ansaldo-Fiat tipo CV 35 i esdevindria el principal tanc ràpid d'Itàlia.<ref>Cappellano, Filippo; Battistelli, Pier Paolo (2012) pàg. 12-15</ref>
| |||