|
Macaulay va néixer a [[Rothley Temple]]<ref>{{ref-llibre|títol=Biographical index of former Fellows of the Royal Society of Edinburgh 1783–2002|data=juliol de 2006|editor=The Royal Society of Edinburgh|isbn=0 902 198 84 X|url=https://www.royalsoced.org.uk/cms/files/fellows/biographical_index/fells_indexp2.pdf|llengua=anglès}}</ref>a [[Leicestershire]], el 25 d'octubre del 1800, fill de [[Zachary Macaulay]], un ''[[Terres altes d'Escòcia|highlander]]'' escocès, que es va convertir en governador colonial i [[abolicionisme|abolicionsita]] i Selina Mills de [[Bristol]], una antiga alumna de [[Hannah More]].<ref>{{ref-web|títol=Thomas Babbington Macaulay|url=http://www.josephsmithacademy.org/wiki/thomas-babington-macaulay/|editor=Josephsmithacademy|consulta=10 d'octubre de 2013|llengua=anglès}}</ref>
Va ser un nen superdotat. A causa del seu singular caràcter, no va donar mostres de saber parlar en els seus primers anys i va romandre callat; però, un dia una convidada li va bolcar a sobre una tassa de te molt calent i davant les seves disculpes el nen va respondre en perfecte anglès "Gràcies, senyora, l'atroç dolor s'ha calmat una mica", amb la qual demostrava que no era mut en absolut. Aquesta anècdota és usada per [[Noam Chomsky]], en la seva teoria de la [[gramàtica universal]], com a exemple de la capacitat innata dels nens per aprendre el llenguatge. Es diu també que cert dia, davant la vista d'unes fàbriques, va preguntar a la mare: "El fum que surt d'aquestes xemeneies, procedeix dels focs de l'infern?".<ref name = "sull">Sullivan, Robert E, ''Macaulay: The Tragedy of Power'', Harvard University Press, 2010, pàg. 21.</ref>Com a estudiant, va atreure l'atenció del públic literari amb els seus poemes, i un assaig publicat a l'[[Edinburgh Review]] amb un estudi sobre [[John Milton|Milton]]. El llibre dels poemes de Macaulay ''Lays of Ancient Rome''(1842) encara és d'interès en el dia d'avui.
Després d'estudiar al [[Trinity College (Cambridge)|Trinity College de Cambridge]],<ref>[http://venn.lib.cam.ac.uk/cgi-bin/search-2016.pl?sur=&suro=w&fir=&firo=c&cit=&cito=c&c=all&z=all&tex=FML817TB&sye=&eye=&col=all&maxcount=50Macaulay, Thomas]. Base de dades d'alumnes de Cambridge. [[Universitat de Cambridge]].</ref>i llicenciar-se en dret,Macaulay va esdevenirsomiar amb una carrera no com a advocat, ensinó com a polític. El [1830]] fou elegit diputat al [1826[Parlament del Regne Unit|parlament britànic]], peròi aviates va deixarincorporar laactivament pràcticaals jurídicadebats perque començarvan precedir a la sevagran carrera[[Reform política,Act i1832|reforma eñparlamentària [[1830de 1832]]. L'eloqüència de Macaulay el va entrarempènyer al [[Parlamentcapdavant dels oradors britànics i el va convertir en un dels líders del Regne[[Partit UnitWhig anglès|Parlamentpartit Whig]]. VaEspecialment destacarsignificatiu perva unaser sèrieel deseu discursospaper aen favorl'adopció de la reformallei parlamentària,sobre onl'abolició atacavade normesl'[[esclavitud]] inadequades comi l''exclusió dels jueus.<Ref> [https://web.archive.org/web/20061210204448/http://www.libertystory.net /LSDOCMACAULAYJEWS.htm Discurs de Macaulay sobre l'exclusió dels jueus del Parlament]</ref>
El [[1832]] va contribuir al projecte de llei per a la reforma electoral i l'any següent va defensar el projecte de llei per l'abolició de l'[[esclavitud]]. Entre els anys [[1834]] i [[1838]], Macaulay va serocupar membrecàrrecs delprominents Consellen Supreml'administració de l'[[Raj Britànic|Índia Britànica]].<ref name="Stephen Evans 2002 pp. 260">{{ref-publicació|cognom= Evans |nom= Stephen |any = 2002 |títol = Macaulay's minute revisited: Colonial language policy in nineteenth-century India |publicació=Journal of Multilingual and Multicultural Development| volum = 23 | número = 4| pàgines = 260–81 | doi = 10.1080/01434630208666469|llengua=anglès }}</ref> Va estarser amembre del Consell Suprem de l'Índia sota el virrei de l'Índia. Partidari de la idea de la superioritat del model polític anglès sobre tots els altres, va intentar inculcar en la societat índia el gust per la [[Calcutallibertat d'expressió]] finsi alintroduir en el sistema jurídic de l'Índia el [[1837Igualtat davant la llei|principi d'igualtat]] de britànics i esindis vadavant ocuparla llei. Va elaborar un projecte de la[[codi penal]], que va establir els redacciófonaments del codidret penal indino només a l'Índia, sinó també a d'altres colònies britàniques.
Al seu retorn al Regne Unit enel 1838, va ser diputat per Edimburg. En [[1839]] va ser secretari del Ministeri de la Guerra al govern de [[William Lamb|Lord Melbourne]], i va jurar com a [[Consell Privat del Regne Unit|conseller privat]] el mateix any.<ref>{{London Gazette|issue=19774|date=1 d'octubre de 1839|startpage=1841 }}</ref>Després de la caiguda del govern de Lord Melbourne, Macaulay va dedicar més temps a la seva obra literària.
En 1841 Macaulay va tractar el tema de la legislació dels [[drets d'autor]]. La posició de Macaulay, lleugerament modificada, ha estat la base del sistema legal dels drets d'autor en el món anglosaxó durant dècades. Macaulay considerava que el dret d'autor és un [[monopoli]] i com a tal, sol tenir efectes negatius en la societat. <Ref> [https://web.archive.org/web/20120921220444/http://www. baen.com/library/palaver4.htm Discursos de Macaulay sobre la legislació dels drets d'autor]</ref>
|
