Tugíbides: diferència entre les revisions

Els '''Banu Tujib''' o '''tugíbides''' (en [[àrab]] '''بنو تجيب''', ''Banū Tujīb,'' que significa ''descendents‘descendents de Tujib''Tujib’) foren una família [[andalusí|andalusina]] d'origen [[àrab]], establerta a l'[[Àndalus]] poc després de la [[Conquesta musulmana de Catalunya|conquesta islàmica]]. Controlaren la [[vall de l'Ebre]] durant els [[segle X|segles X]] i [[segle XI|XI]] en competència amb els seus enemics els [[banuBanu Qassi]]. Aconseguiren esdevenir els representants del poder [[omeia]] a la [[Ath-Thaghr al-Alà|Marca Superior]] i van acabar expulsant de [[Lleida|Làrida]] i [[Balaguer|Balagà]] l'últim dels Banu Qassi el [[927]], [[Muhàmmad ibn Llop ibn Muhàmmad]].

Segons l'historiador i erudit andalusí [[Ibn Hazm]], els tugíbides de l'[[Àndalus]] descendeixen del germà d'Amira ibn al-Muhàjir; aquest fou un personatge membre de la tribu Banu Tujib que va venir amb [[Mussa ibn NusayrNussayr]] i fou governador de [[Barcelona]] durant dos anys en els primers decennis del [[segle VIII]]; el seu germà es deia Abd-Al·lah ibn al-Muhàjir i seria el tronc de tota la família; una altra branca de la tribu dels Banu Tujib, coneguda com els Banu Salama, va exercir el poder local a [[Osca|Waixqa]] fins que en foren expulsats per una revolta popular el [[798]].

Al [[segle IX]] la família es desenvolupava a la [[vall de l'Ebre]] però els [[Banu Qassi]] exercien el predomini i el [[852]] arribaven al govern de [[Saragossa|Saraqusta]]. L'emir [[Muhàmmad I]] va recórrer a la família dels Banu Tujib per ser els seus delegats a la [[Marca Superior]] (vers 880); llavors la família tenia com a cap a Abd-ar-Rahman ibn Abd-al-Aziz ibn Abd-Al·lah; l'emir va fer restaurar o fortificar diverses localitats del sud de la Marca entre les quals la principal fou [[Daroca|Daruka]], que probablement era on ja estaven assentats; foren encarregats de combatre pel govern a canvi d'una retribució de cent [[dinar]]s per campanya; això va debilitar als Banu Qassi i els tugíbides, amb Abu-Yahya Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman 'Alal-Ankar'Ànkar, es va imposar a SaragossaSaraqusta el [[890]].

El poder central fou restaurat per [[Abd-ar-Rahman III]], que el [[935]] i [[937]] va fer expedicions per arrabassar als tugíbides el control de la Marca. En la primera expedició els caps tugíbides de DarocaDaruka, Yunus ibn Abd-al-Aziz), i de [[Calataiud]], foren fets presoners i executats, però mig centenar més de membres del clan que també foren capturats, foren finalment amnistiats. En l'expedició del 937, SaragossaSaraqusta va estar assetjada tres mesos i el cap local, [[Muhàmmad ibn Hàixim at-Tujibí]], va acabar per rendir-se i va acceptar trencar els seus contactes amb [[Ramir II de Lleó]], però a canvi de conservar el govern local tot i que com a tributari del [[califat de Còrdova|califa de CòrdovaQúrtuba]]. Entre els més propers al governador hi havia el [[cadi]], Man ibn Muhàmmad que també era un tugíbida però potser de la branca anomenada [[Banu SumadihSumàdih]] (en la qual apareix el nom de Man, poc freqüent).

El [[939]] Muhàmmad ibn Hàixim fou fet presoner pel rei de [[Regne de Lleó|Lleó]] a la [[batalla de Simancas]]. A partir d'aquíaquest moment el califa va deixar d'intervenir a la Marca Superior i va acceptar una àmplia autonomia per les famílies locals, especialment les branques tugíbides de SaragossaSaraqusta i DarocaDaruka; el [[950]] Muhàmmad ibn Hàixim era nomenat [[visir]] i [[caid]] (cap militar) de la Marca Superior. A ''Al-Muqtabis'' d'[[Ibn Hayyan]] apareixen gaudint d'aquesta autonomia els anys [[970]]-[[975]], quan Yahya ibn Hàixim portava el mateix títol de visir que Muhàmmad. Algunes vegades foren cridats per la guerra al Marroc, sembla que per allunyar-los de la Marca i impedir la consolidació de projectes autonomistes.

El [[980]] el conflicte entre Ibn Abi-Àmir ([[Almansor]]) i el general [[Ghàlib ibn Abd-ar-Rahman as-Siqlabí]], governador de [[Medinaceli]], es va resoldre a favor del primer; els tugíbides es van dividir entre els dos. Abd-ar-Rahman ibn YahayaYahya hauria pres part en el complot d'Abd-Al·lah (fill d'Amansor) contra el seu pare, i els dos implicats foren executats, però la influència tugíbida devia ser prou forta, queperquè un membre de la família va ocupar el càrrec de governador de SaragossaSaraqusta; era un nebot d'Abd-ar-Rahman de malnom Sinaja; un altre tugíbida, Man ibn Abd-al-Aziz conegut com "el campió dels àrabs" (Faris al-Àrab), ‘el Campió dels Àrabs’, fou conseller d'Almansor, encaratot i que al final fou eliminat.

No se saben la major part dels noms dels governadors locals a la Marca Superior durant el període d'Almansor, però segurament els tugíbides hi van tenir part destacada; el 1006 un tugibida governava [[Osca|Waixqa]] (,que al segle anterior havia estat en mans dels ''[[MawlaMuladita|muwal·ladmuladites]]'' [[Banu Amrus|Banu Xabrit]]), i pertanyia a una branca separada, la dels Banu SumadihSumàdih; el seu nom era Muhàmmad ibn Àhmad ibn SumadihSumàdih. No se sap fins quan Sinaja va ser governador a SaragossaSaraqusta, però més tard apareix al càrrec un altre tugibida, descendent de la branca de DarocaDaruka i de Yunus ibn Abd-al-Aziz, executat pel califa el 935/936, de nom [[Alal-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí]], que era general i governador de [[Tudela|Tutila]] el 1005/1006 i hauria aconseguit el nomenament del califa [[Sulayman al-Mustaín]] el [[1013]].

Posteriorment el califat va desaparèixer i al-Múndhir va quedar com a sobirà prenent els [[làqab|''làqabs'']]s d'''al-[[Hàjib]]'', ''al-Mansur'' i ''Dhu-r-Riyassatayn''; potser fou investit pel primer califa [[hammudita]] [[Alí ibn Hammud an-Nàssir]] (1016-1018); va expulsar d'de [[Osca|Waixqa]] alel seu parent llunyà MuhammadMuhàmmad ibn AhmadÀhmad ibn SumadihSumàdih, que es va haver d'exiliar a [[València|Balànsiya]] i el fill del qual [[Abu-l-Àhwas Man ibn Sumàdih]], fundarà més tard la dinastia [[Banu Sumàdih]] a [[Taifa d'Almeria|Almeria]]. Sota pressió dels [[Regne de Navarra|navarresos]] es va aliar al [[comte de Barcelona]] i al [[comte de Castella]], aliances segellades per sengles matrimonis.

Yahya, fill d'al-Múndhir, va regnar poc temps, del 1023 al 1029, amb el mateix ''làqab'' d{{'}}''al-Hàjib'' i el propi d{{'}}''al-Mudhàffar''. Va ser el primer sobirà d'una taifa (excepte els califes) a encunyar moneda; primer va reconèixer al califa hammudita [[al-Qàssim ibn Hammud al-Mamun]] i després d'un cert Abd-Al·lah que no se sap qui era, però que podria ser un califa titella, i finalment delel darrer califa de CòrdovaQúrtuba [[Hixam III|Hixam III al-Mutadd]]. En les monedes el mateix Yahya apareix simplement com Yahya el ''hàjib'' i mai com al-Mudhàffar.

El va succeir el [[1029]] el seu fill al-Múndhir II (1029-1037) que va portar el ''làqab'' de Muïzz-ad-Daula, i va reconèixer primer al califa [[Hixam III]], que fou expulsat de CòrdovaQúrtuba (1031) i es va refugiar a [[Lleida|Làrida]] ([[Larida]]), on va morir sis anys després (1037). En la primera moneda coneguda després d'aixòde la mort del califa Hixam III, (del 1038/1039), torna a aparèixer el desconegut califa Abd-Al·lah, però el nom d'al-Múndhir II ja apareix amb el ''làqab'' d'al-Mansur. El [[1039]] fou assassinat per un altre tugibita, Abd-Al·lah ibn al-Hàkam, que va al·legar com a excusa el fet que al-Múndhir II no havia volgut reconèixer el fals califa omeia [[Hixam II]], proclamat a [[Sevilla]] pels [[abbadites]] (1035), del qual alguns reis de les taifes n'havien acceptat la nominal sobirania. Abd-Al·lah ibn al-Hàkam pertanyia a la branca dels governadors de SaragossaSaraqusta del {{segle|X}} (Muhàmmad al-AnkarÀnkar i la seva descendència) i això sembla que posava al descobert la lluita entre dosdues branques familiars; el ''Bayan'' informa a més que a al-Múndhir se li tirava en cara ser fill d'una dona berber del llinatge dels [[Banu Dhi-n-Nun]] de [[Taifa de Toledo|Toledo]].

Abd-Al·lah ibn al-Hàkam va reconèixer a les monedes al fals Hixam II, mentre ell mateix ihi apareix com a ''hàjib''; però l'assassinat d'al-Múndhir II havia causat molta hostilitat; l'oncle matern del difunt, [[Ismaïl ibn Dhi-n-Nun]] i el governador de [[Lleida|Làrida]] i [[Tudela|Tutila]] [[Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín|Sulayman ibn Hud]] van marxar cap a [[Saragossa|Saraqusta]]; després de 28 dies de regnat Abd-Al·lah es va refugiar a la fortalesa de [[Rueda de Jalón]] i a l'octubre de [[1039]] agafava el poder Sulayman ibn Hud obrintque laenceta el domini d'una nova dinastia, delsels [[Banu Hud]] o húdides.

Dels tugíbides a la [[vall de l'Ebre]] no se'n torna a parlar. Es creu que els membres de la família es van refugiar amb els seus parents d'Almeria on, segons el ''Bayan'', a la mort de l'emir [[Abu-l-Àhwas Man ibn Sumàdih]] el 1052 fou substituït pel seu fill [[Muhàmmad ibn Man al-Mútassim]] sota influència dels "«seus cosins tugíbides". »

Una família notable d'àrabs que en certa manera ocupava el paper predominant dels tugibides, els Banu Abi Dirham-Dírham, van conservar el càrrec de [[cadi]] durant tot el {{segle|XI}} a [[Osca|Waixqa]].