Santa Seu: diferència entre les revisions

La Santa Seu ha estat reconeguda, tant en la pràctica estatal i en la redacció dels erudits legals moderns, com a subjecte de [[dret públic internacional]] , amb els drets i obligacions anàlegs als dels [[estat sobirà|estats]]. Tot i que la Santa Seu, a diferència de la Ciutat del Vaticà, no compleix els criteris establerts des de fa temps en el dret internacional de la [[estat sobirà|condició d'Estat]] -tenint una població permanent, un territori definit, un govern estable i la capacitat d'entrar en relacions amb altres estats<ref>{{MT|data=octubre de 2018}}These criteria for statehood were first authoritatively enunciated at the Montevideo Convention on Rights and Duties of States, signed by American states on 26 December 1933.</ref> -la seva possessió de plena personalitat jurídica en el [[dret internacional]] es demostra pel fet que manté relacions diplomàtiques amb 180<ref name=DipRel>{{ref-web|url=http://www.vatican.va/roman_curia/secretariat_state/documents/rc_seg-st_20010123_holy-see-relations_en.html|títol=Bilateral and Multilateral Relations of the Holy See, update on October 22, 2009 }} </ref> estats, que és un ''estat membre'' <ref>e.g. [http://www.iaea.org/About/Policy/MemberStates/ IAEA], [http://www.osce.org/who/83 OSCE], [http://www.iom.int/cms/en/sites/iom/home/about-iom-1/members-and-observers/governments/member-states.html IOM] {{wayback|url=http://www.iaea.org/About/Policy/MemberStates/ |date=20071212170611 |df=y }}</ref> en diverses organitzacions internacionals intergovernamentals, i que és: "respectat per la comunitat internacional d'Estats sobirans i tractat com un subjecte de dret internacional que té la capacitat de participar en les relacions diplomàtiques i entrar en acords vinculants amb un, diversos o molts estats en virtut del dret internacional que estan orientats en gran mesura a establir i preservar pau al món".<ref>Robert Araujo and John Lucal, ''Papal Diplomacy and the Quest for Peace, the Vatican and International Organizations from the early years to the League of Nations'', Sapienza Press (2004), {{ISBN|1-932589-01-5}}, p. 16. ''See also'' James Crawford, The Creation of States in International Law, (1979) p. 154.</ref>